Número 180
octubre 2013

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

El biòleg Jordi Casanova presenta a l’IEC els darrers estudis sobre morfogènesi

Com s’arriba a formar el cos dels éssers vius, i les seves parts, amb morfologies i mides específiques és una de les qüestions centrals de la biologia. La morfogènesi, en general, i l’organogènesi, en particular, són esdeveniments complexos que impliquen canvis globals en les poblacions cel·lulars en termes de proliferació, migració, diferenciació i forma. Estudis recents han començat a desvetllar com són controlats aquests canvis sincrònics per gens que especifiquen la determinació cel·lular, i per la capacitat de les cèl·lules per respondre als senyals extracel·lulars. Jordi Casanova, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona i cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, va presentar una visió general dels resultats dels seus estudis en aquest camp el 14 d’octubre, a l’IEC, convidat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut.

Un punt d’inflexió en aquesta recerca s’ha produït en la mesura en què s’han pogut estudiar aquests asptectes en el context de tot l’organisme en viu. Segons va explicar el ponent, en el seu laboratori han analitzat aquestes qüestions en diferents sistemes model en el desenvolupament del gènere Drosophila, i majoritàriament en el seu sistema traqueal, un sistema complex de tubs que condueixen l’oxigen des de l’exterior de l’animal fins als teixits interns.

Jordi Casanova i Roca va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona. Va redactar la tesi doctoral sota la direcció del Dr. Ginés Morata al Centre de Biologia Molecular de Madrid i és doctor per la Universitat Autònoma de Madrid. Posteriorment, va prosseguir la formació postdoctoral a la Universitat de Colúmbia (Nova York). La seva recerca està dedicada a estudiar com els gens regulen el desenvolupament dels éssers vius. L’any 2000 va ser escollit membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO). Ha compaginat la recerca amb la divulgació i reflexió sobre les implicacions dels descobriments en biologia. En aquest terreny, ha publicat el llibre Petita història dels humans.
 

Notícies

* Neix un nou instrument: la barítona

* L’Institut d'Estudis Catalans inaugura el curs 2013-2014

* El web Corpus Literari Digital posa a l’abast del públic el patrimoni literari de Salvador Espriu

* Les conseqüències de la batalla de Muret sobre la literatura, la llengua i la cultura centren un congrés a l’IEC

* L’IEC acull el II Simposi sobre l’Ensenyament de la Llengua i la Literatura Catalanes a la Secundària i a la Universitat

* Les jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Santa Coloma de Farners commemoren el centenari de les Normes ortogràfiques

* Se celebra a l'IEC el primer simposi internacional sobre el menjar i l’alimentació en l’època medieval

* L’escriptora i lexicògrafa Joana Raspall és homenatjada, a l’IEC, en el marc dels actes pel seu centenari

* Acte d’homenatge a Mercè Durfort, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC

* El biòleg Jordi Casanova presenta a l’IEC els darrers estudis sobre morfogènesi

* Una conferència de Xavier Dectot, director del Museu del Louvre-Lens, obre el curs 2013-2014 d’Amics de l’Art Romànic

* Màrius Serra reivindica l’ofici de traductor literari el Dia Internacional de la Traducció

* Mor Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa