Número 182
desembre

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Reflexió històrica sobre l’acció política de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya

     

 

Durant tres dies, del 12 al 14 de desembre, historiadors i especialistes en diverses disciplines van reflexionar a l’IEC sobre l’acció política de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya, en el marc del simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (CHCC) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC.


La celebració del simposi, que va aplegar més de dues-centes persones, s’emmarca dins la commemoració del tres-centè aniversari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes de Felip V. L’objectiu de les jornades acadèmiques va ser analitzar amb criteris històrics les conseqüències que ha tingut per al país l’acció política de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya. L’anàlisi va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb la participació de més d’una vintena d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes. «Espanya i Catalunya: tres-cents anys de conflicte polític» és el títol de la conferència de Josep Fontana, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, que va obrir el simposi, inaugurat per Joandomènec Ros, president de l’IEC; Francesc Homs, conseller de la Presidència, i Jaume Sobrequés, director del CHCC i president de la SCEH.

En la presentació del simposi, Jaume Sobrequés va destacar que la voluntat del simposi ha estat «portar als actes del tricentenari de la Guerra de la Successió noves dades i anàlisis rigoroses d’allò que ha estat durant tres segles aquesta realitat inqüestionable». En la seva intervenció, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va manifestar que cal que «la ciència, que és la història, ens expliqui com hem arribat fins aquí, fins al dia d’avui, amb independència que el camí hagi estat dret o envitricollat». Per la seva banda, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va cloure el seu parlament afirmant que «el simposi pot ser una aportació útil perquè no té cap intenció d’imposar res, perquè es fa des del rigor acadèmic i perquè les persones que hi participen en són una garantia».

L’historiador Josep Fontana, en la conferència inaugural, va repassar els tres-cents anys de «conflicte polític» entre Espanya i Catalunya. Fontana va concloure que «la continuïtat d’aquests tres-cents anys d’història no es pot entendre si s’oblida que, per sota dels esdeveniments, i donant sentit a la seva trajectòria, circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que ens ha permès preservar la identitat i la llengua contra tots els intents de negar-les. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se amb un entrebanc».


Anàlisi històrica i transversal

Durant els tres dies de simposi, els ponents van incidir en els efectes de la repressió institucional, militar, política i administrativa al llarg dels segles XVIII, XIX, XX i XXI. Es va destacar la influència de tres-cents anys d’espanyolisme a Catalunya, el fet immigratori i l’acció de l’Església catòlica, i la persecució de la llengua i la cultura catalanes. La falsificació de la història, la censura sobre els mitjans de comunicació i l’espanyolització del món educatiu van tenir, també, un tractament específic. La repressió en el camp del dret, els exilis que han configurat la història de Catalunya i les referències al País Valencià i les Illes Balears van centrar, igualment, l’atenció d’aquest simposi. Les sessions van estar presidides per Ferran Requejo, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra; Gaspar Feliu, catedràtic emèrit de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona; Carles Boix, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton; Antoni Dalmau, escriptor, i Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra.

La conferència de cloenda va ser a càrrec de Salvador Cardús, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Amb la seva ponència, titulada «La humiliació com a desencadenant de l’eclosió independentista», va voler explicar «quin va ser el clic que va fer saltar molts catalans de la pantalla autonòmica a la pantalla sobiranista» i va situar l’inici del «canvi d’expectatives polítiques» de molts catalans en el procés de reforma estatutària del 2004.

Els vídeos del simposi es poden veure al canal de Youtube de l’IEC.

 Recull de premsa

 

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Reflexió històrica sobre l’acció política de l’Estat espanyol en relació amb Catalunya

* La Xarxa CRUSCAT de l’IEC organitza les segones jornades de recerca sociolingüística

* Dos llibres sobre Marià Villangómez, un web amb traduccions poètiques i tres exposicions tanquen l’any del seu centenari

* La versió per a iPad, iPhone i Mac del llibre Els elements, disponible en català gràcies a la traducció de l’Institut d’Estudis Catalans

* La barítona de l’IEC, al concert de Cap d’Any de TV3

* Un passeig per la Barcelona antiga tot seguint els passos de Bernat Metge

* Salvador Alegret i Joandomènec Ros, escollits president de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i president de la Fundació UCE, respectivament

* La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, Premi Especial 2014 de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia

* Muriel Casals, Carme Forcadell i Toni Aira inauguren el curs 2013-2014 de la Societat Catalana de Comunicació

* Mor Manuel Ardit i Lucas, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC

* Es presenta l’edició en diverses llengües del llibre Linguae vasconum primitiae, el primer text imprès en eusquera


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa