|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els petits genis de les matemàtiques reben els premis Cangur L’IEC rebutja les manifestacions del director d’Air Berlin Un sistema immunitari dèbil pot afavorir el càncer El Segon Congrés Català de Geografia analitza l’ús científic, social i cultural de la cartografia La Secció Filològica estudia redefinir el mot matrimoni Els petits genis de les matemàtiques reben els premis Cangur
Les joves promeses de la matemàtica catalana van rebre el 28 de maig, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els premis de la tretzena edició de la prova Cangur, celebrada el 22 de març passat i que organitza anualment la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC. En l’edició d’enguany de la prova Cangur hi van participar 20.275 alumnes de Catalunya i el País Valencià (6.813 del primer nivell, 6.971 del segon, 4.356 del tercer i 2.135 del quart ―corresponents, respectivament, a tercer d’ESO, quart d’ESO, primer de batxillerat i segon de batxillerat―), i prop de 3.500 estudiants de les Illes Balears, on els premis van ser atorgats els dies 10 i 18 de maig. El primer premi de cadascun dels quatre nivells de la prova fou un ordinador portàtil, i els guanyadors de la resta de categories van rebre càmeres fotogràfiques, reproductors iPod, reproductors MP4, agendes electròniques i impressores. L’acte va ser copresidit per Antoni Giró, rector de la UPC; Ernest Maragall, conseller d’Educació; Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, i Salvador Giner, president de l’IEC. Al lliurament dels guardons també hi va assistir Carles Perelló, president de la SCM. Concurs de Relats i Problemes a l’Esprint Reportatge fotogràfic del lliurament dels premis:
 Reportatge fotogràfic de la prova Cangur: Llistat de premiats del Cangur:  Llista de premiats al Concurs de Relats i a l’Olimpíada Matemàtica:  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||
|---|---|---|
Vinyeta apareguda a la revista d'Air Berlin on es riu dels catalans |
Air Berlin |
|
L’Equip de Govern de l’IEC manifesta el seu estupor davant les manifestacions de Joachim Hunold, director general de la companyia aèria Air Berlin, contra l’ús de la llengua catalana en els seus vols als diversos aeroports dels territoris on aquesta llengua és oficialment pròpia.
L’IEC, com a acadèmia de les ciències i les humanitats, expressa el seu rebuig més enèrgic davant aquesta decisió discriminatòria i recorda que viola els drets humans i civils dels milions de ciutadans de llengua catalana. També recorda a aquesta companyia aèria que el català és llengua oficialment reconeguda per les autoritats d’Andorra, les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, la Catalunya del Nord i l’Alguer, a l’illa de Sardenya.
Amb aquest gest, l’IEC se sumar al rebuig ja expressat per altres entitats, com ara l’Obra Cultural Balerar, que prepara una campanya d’enviament de cartes a Hunold demanant-li respecte per la llengua, i la Plataforma per la Llengua, que a obert expressament una pàgina web perquè tothom pugui expressar el seu malestar a la companyia.
Recull de premsa:
Un sistema immunitari dèbil pot afavorir el càncer
 |
||
| Joan Massagué | IEC |
|
El bioquímic Joan Massagué va alertar del risc que comporta viure amb un sistema immunitari dèbil durant la VII Conferència Barcelona Biomed, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i la Fundació BBVA. El membre de l’Institut assegura que un cos baix en defenses està exposat a patir càncer i que, tot i que no està demostrat científicament, un estat anímic depressiu —durant el qual s’ha comprovat que baixen les defenses— podria comportar el desenvolupament d’un tumor maligne.
El científic, que combina la coordinació adjunta de l’IRB amb la recerca al Centre Commemoratiu Sloan-Kettering contra el Càncer, de Nova York, també pronostica que, si els coneixements sobre metàstasi continuen al ritme actual, és molt probable que abans del 2050 la major part dels càncers estiguin sota control i esdevinguin malalties cròniques. Per tant, deixarien de ser mortals.
De fet, fa unes quantes setmanes un equip d’investigadors de Barcelona i Nova York liderat pel mateix Massagué ja va identificar el procés per mitjà del qual les cèl·lules del tumor de mama es reprodueixen i s’estenen al pulmó, cosa que ha significat un pas més per a prevenir i evitar la metàstasi.
Van participar en la Conferència Biomed una vintena d’investigadors d’arreu d’Europa i dels Estats Units, que van presentar els últims avenços pel que fa a la investigació sobre la metàstasi.
Recull de premsa:
Programa de la conferència, en anglès:
El Segon Congrés Català de Geografia analitza l’ús científic, social i cultural de la cartografia
 |
||
| Un dels assistents al Congrés | Jordi Pareto |
|
El Congrés no va ser només una trobada de geògrafs especialitzats en diferents tècniques de representació cartogràfica, sinó que es va convertir en una oportunitat única per a reflexionar sobre l’ús científic, social i cultural dels mapes. Setze anys després del primer Congrés, celebrat el 1996, els experts van debatre qüestions com ara la presència dels mapes en la vida quotidiana, en l’ensenyament o en els mitjans de comunicació, així com les noves tècniques cartogràfiques, l’ús de les noves tecnologies i la cartografia a Internet.
En l’acte inaugural hi van intervenir Salvador Giner, president de l’Institut; Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS); Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, i Francesc Nadal, president de la SCG.
Durant la clausura del Congrés, Mark Monmonier, professor del Departament de Geografia de la Universitat de Syracuse, de Nova York, va pronunciar la conferència «Persuasive cartography in the era of Internet». Per acabar, els assistents van visitar la col·lecció cartogràfica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i, posteriorment, Vilanova i la Geltrú.
Reportatge fotogràfic:
Article de Francesc Nadal: Segon Congrés Català de Geografia: «El mapa com a llenguatge geogràfic»
La Secció Filològica estudia redefinir el mot matrimoni
 |
||
|---|---|---|
El president de la SF amb el DIEC |
IEC |
|
Durant les darreres setmanes, ha aparegut en diversos mitjans de comunicació la notícia que la Secció Filològica (SF) de l’Institut estudia la definició de la paraula matrimoni, que en el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC) es defineix com la «unió legítima d’un home i d’una dona». Efectivament, la SF es planteja modificar la definició d’aquesta paraula després de comprovar l’ús reiterat del sintagma matrimoni homosexual als mitjans des que les parelles homosexuals es poden casar per llei. Els temps canvien, i les paraules també, tot i que encara no s’ha fet públic en què consistirà aquesta redefinició.
Segons les declaracions de Joan Martí i Castell, president de la SF, i Carles Miralles, president de la Comissió de Lexicografia de la SF, «com amb qualsevol forma lèxica, els aspectes que s’hi tenen en compte són diversos i complexos. L’IEC, a través de la Secció Filològica, donarà a conèixer, quan escaurà, els resultats finals de les seves anàlisis entorn de la paraula matrimoni i, doncs, com quedarà la definició d’aquest mot en el diccionari normatiu».
Recull de premsa:
L’IEC celebra la sessió de recepció de Josep M. Bricall
 |
||
|---|---|---|
Bricall durant el discurs |
IEC |
|
«Josep M. Bricall és un referent acadèmic, és un home de cultura i és un home de país. Res més allunyat de l’home unidimensional». Antoni Castells, conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya i membre de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC, definia així Josep M. Bricall en l’acte de recepció del catedràtic d’Economia com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SF) de l’IEC.
Bricall ha estat rector de la Universitat de Barcelona i conseller de Governació del Govern de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas.
El discurs de recepció de Bricall, «Nota sobre la circulació financera», va ser respost per Antoni Serra Ramoneda, membre emèrit de la mateixa Secció.
A l’acte hi eren presents Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya, i Josep Samitier, rector de la Universitat de Barcelona.
Reportatge fotogràfic:
Discurs d'ingrés de J. M. Bricall:
