Com valora la feina feta fins ara?
En faig una valoració positiva. S’ha fet molta feina i crec que de manera orientada. Ha estat una etapa que ha demanat molta dedicació, més de la que em pensava. Hem treballat molt per millorar l’estructura de l’Institut. Ara cal continuar caminant en la bona direcció per a deixar enrere determinats llasts i càrregues estructurals.
Vostè coneixia a fons l’IEC abans, ja que havia estat presidenta de la Secció Filològica de la institució. Es veu diferent des del comandament global?
La meva visió no ha canviat. És cert que he conegut una institució més complexa i heterogènia: abans no veia els raconets, només veia els salons principals. Són raconets molt diversos. No es poden fer patrons, els has de tractar com a peces úniques.
En iniciar el seu mandat, va dir: «Buscaré recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de la Riba». Quines accions s’han fet en aquest sentit?
Hem mantingut els objectius del discurs fundacional de Prat de la Riba —fixació de la normativa de la llengua, d’una banda, i recerca i assessorament dels poders públics, de l’altra— i els hem adaptat a l’actualitat. Per exemple, no podíem mantenir la fixació de la normativa amb el mateix esperit: no només perquè han aparegut nous organismes, sinó perquè la concepció de la norma ha canviat i ara és una norma molt més lligada a l’estàndard. El mateix passa amb la recerca. En l’etapa de Prat de la Riba, la investigació que es prioritzava estava lligada a l’anàlisi i la descripció del patrimoni. Això pot continuar, però hi ha terrenys per a fer servei des d’una manera pràctica, recerques aplicades per a millorar el país.
Sobre l’assessorament dels poders públics, el que hem intentat és generar confiança. Han sorgit una nova fiabilitat i una relació més fluida. A poc a poc, esdevenim una institució de referència per a les institucions públiques. La Generalitat de Catalunya va reunir-se aquí per parlar de la llengua i l’Ajuntament de Barcelona va presentar aquí Les 68 accions per promoure l’ús del català a Barcelona, la seva proposta en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, en la qual he participat activament.
Aquelles primeres passes les va fer també sota el lema: «Més igualtat, transparència i participació més activa». Hem caminat cap aquí?
Sí. En el terreny dels pressupostos, per exemple, ara sabem què costa cada cosa, per conceptes. Fins ara teníem partides que justificàvem segons les accions, però no sabíem quant gastàvem en cada concepte. Ara tenim un pressupost per unitats de cost i podem regular-ho molt millor. Aprovarem uns pressupostos sense llasts i sense dèficit.
També valoro positivament el fet d’haver presentat un full de ruta i que any a any es va desplegant en els punts fonamentals, amb accions concretes.
I sobre la igualtat, estic molt satisfeta de la Comissió d’Igualtat, que va presentar un informe al Ple per fer conscients els membres dels biaixos actuals, i el gènere sempre és present en les nostres polítiques. També és molt representatiu i participatiu el Dia de les Dones, que hem establert com una celebració important a l’Institut.
M’ha parlat dels pressupostos. Aquest any l’Institut comptarà amb més fons.
Sí, l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat ha estat una bona notícia per a l’IEC, ja que hem incrementat el finançament en més d’un milió d’euros. Presentarem els comptes del 2023 en el Ple de l’abril, moment en què detallarem els números i explicarem en què invertirem més. El que puc avançar és que reforçarem l’estructura de la institució. L’Equip de Govern no és professional en moltes tasques. Necessitem un reforç de l’equip tècnic per a, per exemple, la confecció d’un pla de mecenatge: s’han de captar nous recursos, que ens serviran per a consolidar-nos econòmicament de cara al futur. També s’ha de treballar a fons en la imatge de l’IEC a l’exterior.
L’estructura científica també requereix una persona que seleccioni les convocatòries a les quals es pot presentar l’Institut, sobretot aquelles que permeten accedir a projectes de recerca europeus. Aquest 2023 serà l’any de reforçar i modernitzar l’estructura de l’IEC i serà l’any de visibilitzar l’Institut: un projecte que està ja molt avançat, per exemple, és el nou web institucional, que serà una carta de presentació i una eina d’informació fonamental sobre l’IEC.
La participació en projectes europeus serà compatible amb una recerca basada en la catalanística, com ha defensat des de l’inici del seu mandat?
Per descomptat. Actuarem amb un concepte ampliat de catalanística. En el DIEC, aquest mot només apareix definit com un conreu de la llengua i la cultura catalanes. El que proposem ara és aplicar-lo a totes les matèries: economia, ecologia, robòtica, enginyeria, biologia, ciències socials… Volem impulsar recerca que, pel seu plantejament, serveixi per a descriure el país i els seus objectes de coneixement o bé per a millorar la seva projecció i el benestar social. Volem que aquest concepte de catalanística entri en el diccionari de l’Institut. De fet, ja ho hem proposat a la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica.
L’IEC Obert és el projecte més important que ara mateix tenen sobre la taula?
És el primer projecte al qual vam dedicar esforços quan vam arribar. Es tracta de posar en obert tots els fons que té l’IEC: tot el que s’ha generat dins l’Institut (seminaris, projectes de recerca, publicacions, revistes, material videogràfic de les activitats…). Posarem tot això a l’abast del públic en una sola plataforma. Amb només un clic, tu podràs entrar i relacionar continguts i espais. En una institució que té més de cent anys d’història, aquest és un treball d’una gran envergadura. Comptem amb un pressupost considerable: l’Obra Social de La Caixa va fer-nos confiança en aquest projecte. Ha passat un any i en fem un bon balanç, treballem amb un calendari de tres anys. Puc dir que el primer trimestre del 2025, l’IEC Obert serà totalment efectiu.
El diccionari «pancatalà» també va ser un dels projectes que va anunciar i que va generar expectació. S’hi ha avançat?
Sí. El projecte està redactat i el compromís de finançament dels territoris de parla catalana hi és. També està garantida la col·laboració en l’àmbit tècnic. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de les Illes Balears i la Secció Filològica de l’IEC, amb la cooperació d’entitats d’altres territoris, treballaran conjuntament.
Com explicaria a gent que no conegui la tasca de l’IEC, quina és actualment la utilitat d’aquesta institució?
L’IEC és la institució que té cura de la fixació de la llengua en el seu conjunt: no només la conserva, sinó que intenta millorar-la i vetlla perquè les eines que es creen siguin accessibles, que tothom les pugui consultar en obert. També és molt important la tasca que fem a través de la recerca. Per què? No fem investigació per a la comunitat internacional, fem recerca i catalanística, com dèiem abans, per a la millora social, econòmica i cultural del país. Cada any, les seccions generen diversos informes sobre els seus temes d’especialitat i, a més, publiquem un informe general de tot l’IEC en què es tracta un tema d’actualitat de manera transversal, com la covid o els usos socials del català.
A banda dels projectes del dia a dia, més tangibles, quins són els seus reptes globals al capdavant de la institució? Quin li agradaria que fos el llegat del seu govern?
Jo m’imagino que al final del nostre mandat, que és de quatre anys, l’IEC estarà en disposició d’entrar en reptes molt més grans que no s’haguessin pogut assumir sense fixar l’estructura i les línies estratègiques. Confio deixar un IEC internament organitzat, amb un bon ambient de treball, que sigui viu, que les persones que hi col·laboren se sentin part del projecte, que puguin complementar el seu bagatge cultural i científic a través de la feina que fan aquí. Confio que serà un IEC engrescador, conegut socialment pel seu tarannà i per la seva seriositat, i amb unes estructures modernes que li permetran formar part d’altres engranatges, com els grans projectes de recerca europeus. |
