El professor va explicar que actualment la recollida de la informació referida a qualsevol punt de la Terra s’ha batejat amb el nom de ciència i tecnologia geogràfica, perquè inclou una part de recerca i una part tecnològica: «Podem dir que hi conflueixen la cartografia tradicional i la recaptació de dades amb avions, drons i satèl·lits.» El professor va remarcar que aquesta disciplina «no es podria desenvolupar sense una enorme intersecció amb matèries com les matemàtiques, l’enginyeria o la informàtica, entre moltes altres» i va afegir que «quasi tot és informació geogràfica perquè quasi tot passa en algun lloc».
Va fer notar que els grans desafiaments de la geoinformació passen per un replantejament molt global de la manera de treballar. Va detallar, per exemple, que «cal millorar els models de dades, ja que no estem en una situació estable» i que cal «desterrar formats inadequats com el JPG o el PDF perquè hi ha solucions més actuals i millors». També hi ha un debat obert sobre on s’han de processar les dades: «En una aplicació de l’escriptori? Al núvol?» Prendre’s seriosament la preservació i la difusió de la informació geogràfica, valorar més les metadades, millorar la interoperabilitat dels formats, analitzar bé les escales de treball, avançar en el 3D i en la georeferenciació, crear bons mapes de sòls i generar valor afegit són també desafiaments d’aquesta disciplina.
El doctor Pons va posar exemples clars de la utilitat que poden tenir les dades geogràfiques: «Podem calcular l’alçària dels edificis i de la vegetació, però tant o més interessant és quantificar, per exemple, la pèrdua o el creixement del bosc.» Finalment, va subratllar la importància de «mantenir dignament les sèries històriques i crear-ne de noves». En aquest sentit, va citar la sèrie anual d’incendis forestals, el mapa d’usos i cobertes del sòl (és quinquennal), les sèries climàtiques o les dades socioeconòmiques, entre d’altres.
La conferència, que va presentar Jaume Miranda, tresorer de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, s’emmarca en el cicle Dijous de ciència.
Xavier Pons, un científic internacional
El doctor Pons és coordinador de GRUMETS, un equip de recerca i aplicacions en sistemes d’informació geogràfica (SIG) i teledetecció (TD), i el 1994 va crear el programari MiraMon (té més de dos-cents mil usuaris en trenta-vuit països). Els seus treballs metodològics i aplicats, tant en TD (geometria, radiometria, classificació, compressió, etc.) com en SIG (models climàtics, dinàmica territorial, estàndards i interoperabilitat, etc.), han estat citats en més de vuit mil ocasions. És l’onzena persona més citada en l’etiqueta «Geographic information science» de Google Scholar i la quinzena més citada en l’etiqueta «Earth observation». Ha dirigit catorze tesis doctorals, així com el Màster en Teledetecció i SIG des del 1996 (és el més antic de Catalunya i el primer que va ser oficial) i la revista GeoFocus des del 2015. Ha estat investigador principal o participant en gairebé cent projectes competitius i contractes internacionals, europeus, estatals i nacionals. Ha estat guardonat com a investigador ICREA Acadèmia en dues ocasions (2011-2015 i 2016-2020) i ha rebut guardons com el Premi Medi Ambient 2007 o el Premi Internacional Möbius 2000. |
