El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i durant la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.
L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que els fragments —constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques— corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit formava part d’un asteroide primitiu procedent d’entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per a estudiar-lo amb detall, s’han fet servir tècniques avançades d’anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s’han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Cañellas (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L’estudi conclou que, clarament, cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.
Els dos fragments del meteorit de Barcelona, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual encara es podia llegir «Pe[d]ra [que ca]ygué d’un […] […] u es […]en […]y 1704».
La família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i botànics que, des de començaments del segle XVII fins a mitjan segle XIX, van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van tenir un paper fonamental en l’elaboració i la transmissió del coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de mil cinc-cents volums, un herbari únic amb quasi cinc mil plecs, uns catorze mil espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència; tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.
Enllaç a l’article «The meteorite of Barcelona: history, discovery, and classification».
Podeu trobar més informació al Portal de Recerca de l'IEC.
Autors:
. Jordi Llorca, coordinador de l’estudi. Director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona de la UPC i membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.
. Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
. Neus Ibáñez Cortina, conservadora del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.
. David Allepuz, Observatori de Sant Julià de Vilatorta.
. Josep Maria Camarasa, Seminari d’Història de la Ciència Joan Francesc Bahí. Fundació Carl Faust.
. Josep Aurell Garrido, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
.jpg)
