La pandèmia de la COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ha portat malaltia i mort, ens ha confinat a casa, ha paralitzat l’economia, ha aguditzat la pobresa, ha eixamplat la bretxa social, ens ha fet obrir els ulls sobre allò que realment és essencial a les nostres vides… Són molts els canvis que hem viscut i que viurem; per aquest motiu, des de diferents àmbits del coneixement, s’intenta donar respostes a moltes preguntes i dubtes que apareixen cada dia.
Oriol Nel·lo va centrar la seva conferència en la relació entre ciutat i epidèmia, i en acabat va passar a parlar de la relació entre la mobilitat i la pandèmia. Va començar l’exposició amb una frase d’Albert Camus al seu llibre La pesta, on deia que la pesta té una funció benèfica: fa obrir els ulls, fa pensar. Segons Nel·lo, «així com les crisis, les plagues fan visible allò que de vegades ens és invisible. Això també és així respecte a la manera com ens establim sobre el territori, com ens relacionem amb l’entorn, qüestions eminentment geogràfiques. Per això em sembla oportuna aquesta conferència».
Nel·lo també va fer referència al Grup de Recerca sobre Energia, Territori i Societat, que ha tractat de fer diverses recerques entorn de la crisi i, concretament, ha estudiat la relació entre la crisi i la renda, és a dir, la incidència de l’epidèmia en la renda de les persones. També ha investigat la relació que hi ha entre la renda i la mobilitat.
Albert Esteve, per la seva banda, va iniciar la seva xerrada posant èmfasi en el fet que «estem vivint uns moments excepcionals que han revolucionat les nostres vides no només des d’un punt de vista personal sinó també acadèmic». Va aprofitar també per a fer diverses reflexions al voltant de dos temes: el fet que aquesta pandèmia té efectes en la dinàmica demogràfica i el fet de veure la demografia com a disciplina que pot ajudar a estudiar aquesta pandèmia. «S’ha produït una petita revolució en aquest camp, perquè persones que fa poc no havien sentit a parlar d’aquesta malaltia ara treballen gairebé a jornada completa en aquest tema. Han fet un aprenentatge exprés per a veure que la demografia hi pot dir quelcom». I va vaticinar que «contràriament al que pugui semblar, probablement els naixements i les migracions seran els fenòmens que més es ressentiran d’aquesta pandèmia».
Jesús Burgueño va plantejar la repercussió d’aquesta crisi sanitària en la percepció de les divisions territorials, en com els nostres esquemes s’han capgirat i com els límits territorials s’han convertit en fronteres dures. «S’ha visualitzat de manera molt clara que els límits convé tenir-los lluny. Són incòmodes», va reblar.
Segons Burgueño, «estem envoltats de llindars; jurídicament i geogràficament és inevitable estar envoltats de llindars o límits, però ara amb la pandèmia ha quedat molt palès per al conjunt de la ciutadania».
A més, el vicepresident de la Societat Catalana de Geografia va remarcar que Catalunya s’ha dividit en regions sanitàries, que coincideixen fonamentalment amb les futures vegueries. «La crisi ens ha deixat una sèrie d’imatges cartogràfiques, de delimitacions notables. La primera imatge potent és que l’Estat ha hagut d’assumir per primera vegada una pluralitat, una asimetria, una concepció federal de com s’organitza el territori, de tal manera que cada comunitat autònoma ha pogut plantejar el desconfinament per regions sanitàries o sectors. L’Estat pot funcionar amb esquemes diferents; no cal funcionar per províncies necessàriament».
Després de les tres exposicions, els espectadors van poder intervenir en un torn de paraules obert perquè els oradors hi poguessin respondre convenientment. |
