L'extracció d'àrids (graves, palets, sorres, etc.) provoca una alteració del terreny ja que afecta el sòl, que ha de ser retirat, i provoca una disminució de volum, per la retirada de l'àrid. La degradació es produeix quan l'activitat extractiva no té en compte quines són les funcions que es vol que tingui el sòl a la zona en el futur i, per exemple no preveu un decapatge previ, o s'arriba fins a la capa freàtica, o bé quan en acabar l'activitat extractiva, no s'ha portat a terme un pla de rehabilitació. La rehabilitació ha d'assegurar la sostenibilitat de les funcions futures previstes i evitar impactes ambientals no desitjats. Per exemple, no es pot omplir el buit creat amb materials amb efectes ambientals que comportin un risc de contaminació puntual o difús, o que creïn discordança amb els requeriments per a l'arrelament de la vegetació o puguin comportar una pèrdua del valor natural o estètic.
Importància: localitzada.
Funcions del sòl afectades:
Producció de biomassa, funció hidrològica (protecció de la qualitat de l'aigua), reserva genètica de plantes autòctones, funció estètica i paisatgística, funció de protecció d'efectes fora de la zona.
Cliqueu la imatge Extracció d'àrids amb afectació de la capa freàtica,
fet que pot tenir implicacions en la rehabilitació,
segons quina sigui la funció prevista per a la zona
un cop acabada l'activitat extractiva.
Bèlgica (J. Porta)
Prevenció i control:
A Catalunya, tot pla d'explotació d'una activitat minera ha d'anar acompanyat d'un pla de rehabilitació de la zona, perquè pugui ser objecte d'aprovació per l'Administració. La gestió ambiental de les activitats extractives es regula per la Llei 12/1981, el Decret 343/1983 i la normativa que se'n deriva, per a aconseguir una bona integració dels espais afectats un cop acabada l'activitat.
;)
