Conferències, activitats
i intervencions acadèmiques
Es presenta l'obra 'La
moneda municipal de Reus i el seu entorn (s. XV-XVIII)', de Xavier
Sanahuja
|
|
Un moment de l'acte de presentació del llibre
de Xavier Sanahuja |
Montse Catalan |
La Sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis
Catalans va acollir, el passat 4 d'abril, la presentació del llibre La
moneda municipal de Reus i el seu entorn (s. XV-XVIII), l'autor del qual és
Xavier Sanahuja Anguera.
Valentí Gual, professor d'Història
Moderna a la Universitat de Barcelona, va agrair la invitació de
la Societat Catalana d'Estudis
Numismàtics i va desgranar
els aspectes més interessants del llibre per
als historiadors i públic en general. En aquest sentit, va
insistir en
la primera part de l'obra "La moneda, objecte d'estudi," que introdueix
comentaris i definicions dels conceptes moneda de compte o de valor
i moneda efectiva, valor metal·lístic i valor fiduciari,
dels diferents tipus de moneda i uns quadres comparatius molt útils
sobres les monedes catalanes de curs general.
La segona part del volum és dedicada a l'anàlisi de
la moneda municipal de Reus, considerada una síntesi del funcionament
general a tot Catalunya. Els estudis de Vilaseca, Crusafont i Maristany
vénen completats per 116 documents del període 1466-1718,
procedents bàsicament de les actes municipals reusenques.
La tercera part del llibre se centra en donar
a conèixer el
resultat de les recerques en matèria d'emissions al Camp de
Tarragona, Priorat i Conca de Barberà. Desfilen dades sobre
Alcover, Falset, Gratallops, Montblanc, el monestir de Poblet, Prades,
Riudoms, la Selva del Camp, Siurana, Tarragona i Valls.
Ressenya del llibre
Els experts debaten sobre
la gestió integrada de la conca de l'Ebre
|
|
Salvador Alegret, durant la seva intervenció
en el seminari |
Foto: Montse
Catalan |
El passat 7 de març va tenir lloc el seminari "Gestió
integrada de la conca de l'Ebre. Aspectes ambientals i socioeconòmics
en el projecte de la Unió Europea Aquaterra", on es va
debatre aquest projecte que ha de contribuir
a conèixer
millor els problemes de la conca i ajudar a resoldre'ls.
Resum del seminari
a càrrec de Damià Barceló, coordinador de la jornada:
Mercè Corretja
analitza les noves competències territorials del
nou Estatut
|
|
Mercè Corretja, a la dreta de
la imatge |
|
Mercè Corretja,
Cap de l'Àrea de Desenvolupament Autonòmic de
l'Institut d'Estudis Autonòmics, va oferir el passat
6 d'abril, la conferència "Competències territorials
en la proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya" on
va analitzar els canvis que introdueix el nou estatut, aprovat
pel Congrés dels
Diputats el dia 30 de març i en tràmit al Senat
en aquests moments, en relació a les competències
de la Generalitat relacionades amb el territori.
Resum de la conferència:
La biòloga Misericòrdia
Ramon pronuncia una conferència sobre les diferències genètiques
dels xuetes i els eivissencs
Misericòrdia Ramon, professora de genètica
de la Universitat de les Illes Balears, va pronunciar el passat
6 d'abril la conferència Poblacions
humanes a les Illes. El cas dels xuetes i dels eivissencs,
a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona.
La sessió forma part del cicle Conferències
magistrals 2005-2006, organitzat per la Secretaria Científica
de l'IEC i va girar sobre l'estudi mitjançant
diferents marcadors genètics de les poblacions insulars.
Donada la seva posició geogràfica, les Illes Balears
han acollit diferents pobles al llarg de la seva història.
Aquest fet, juntament amb el diferent grau d'aïllament de
cadascuna de les illes, permet observar diferències genètiques
entre les distintes poblacions que les conformen. La sessió es
va centrar en dos
grups humans, els xuetes i la població d'Eivissa.
Resum de la conferència:
Currículum de Misericòrdia
Ramon:
Carl Hoefer disserta
sobre 'Hume: causalitat' al seminari 'Els arguments
dels clàssics'
|
|
Carl Hoefer, en un moment de la conferència |
Montse Catalan |
Carl Hoefer, de l'ICREA de la Universitat
Autònoma de Barcelona, va pronunciar una conferència
sobre Hume en el marc del seminari de formació de
professorat "Els arguments dels clàssics". Les
deu sessions del cicle exposen de forma crítica un argument
clàssic de la història de la filosofia, escollit
per la seva rellevància conceptual i pel seu impacte
social i cultural.
Presentació de la conferència:
Salvador Giner participa
al I simposi Joan Coromines de la Universitat de Chicago
|
|
Carme Riera i Salvador Giner davant
una imatge de Joan Coromines, a la Universitat de Chicago |
|
El president de l'IEC, Salvador Giner, va
pronunciar el passat 8 d'abril la conferència "Catalonia:
the tradition of modernity" en el transcurs del I Simposi
Joan Coromines que va tenir lloc a la Universitat de Chicago.
Aquest simposi –que s'emmarca dins la Càtedra Joan Coromines d'Estudis
Catalans– serveix,
per una banda, de presentació oficial
del nou programa d'estudis de la llengua i la cultura catalanes a la Universitat
de Chicago; i, d'altra, d'homenatge a la trajectòria acadèmica
de la Catalanística
als Estats Units i d'anàlisi sobre algunes de les seves perspectives contemporànies.
Conferència'Catalonia:
the tradition of modernity' :
Les relacions i tensions
entre poesia i pintura, al cicle 'El traç que pinta'
En el marc del cicle "El traç que pinta", el passat 4 d'abril es van
tractar les relacions i tensions que es poden establir entre un poema i una
obra plàstica. Va inaugurar la sessió el poeta i professor Sam
Abrams amb la presentació de l'obra emblemàtica de John Ashbery, Autoretrat
en un mirall convex que és el resultat de tota
una vida de reflexió i transvasament de la teoria artística a
la pràctica poètica i que es resol en aquesta obra com una ècfrasi
d'un retrat fet pel Parmigianino.
El públic assistent
a la jornada va poder sentir a continuació les reflexions
que aportaren Rosa Alice Branco, catedràtica de Teoria de
la Percepció a Porto, Rosina Ballester, Antoni Vidal Ferrando
i Miquel de Palol. L'autora portuguesa va aportar línies
d'estudi en les relacions entre el pintor Manuel Amado i Pedro
Tamen; Rosina Ballester va centrar el seu discurs en la pintura
Clara Peeters; Antoni Vidal Ferrando va parlar de l'impacte visual
i èpic de l'obra de Hieronimus Bosch i Miquel de Palol va
dibuixar les línies mestres de la teoria de la melanconia
de Dürer. Tots ells van llegir poemes inspirats en obres plàstiques
concretes.
Intervenció de Rosa Alice
Branco (en portuguès):
|