Finestra oberta |
|||
Ressenyes de novetats editorials
'III seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos' Josep Vigo i Bonada i Josep
M. Mestres i Serra
Aquesta publicació recull el discurs inaugural i les ponències presentades i discutides en el III Seminari de Correcció de Textos, dedicat a la terminologia, el qual va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la tardor de l'any 2004. L'organització va ser a càrrec de set entitats que treballen en el camp de la normalització lingüística i la terminologia, quatre dels quals actuen en l'àmbit de l'Administració pública, dues depenen d'organismes científics de nivell superior i la setena pertany a una empresa editorial de prestigi ben reconegut.
'Gramàtica catalana' Pompeu Fabra
L'any 1918 l'Institut d'Estudis Catalans publicà la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Sense que mai s'hi hagi dit formalment que aquest text tenia caràcter normatiu i que, per tant, assenyalava els límits dels usos correctes de la llengua, de fet tant l'Institut com els lectors del llibre sempre l'hi han considerat. Exhaurida pràcticament la darrera edició de l'obra, i amb l'objectiu de no deixar sense exemplars el públic interessat a adquirir-ne, l'Institut ha decidit de reproduir-la en facsímil, malgrat que conté unes poques errades d'impremta que no han estat esmenades. Heus ací la raó del present volum.
'La moneda municipal de Reus i el seu entorn (1464-1718)' Xavier Sanahuja Anguera
Les monedes municipals de Reus i el seu entorn (1464-1718) recupera les actuacions monetàries dutes a terme per les autoritats municipals reusenques anteriors a la Nova Planta de Felip V. El pragmatisme polític de la Catalunya sobirana dels segles XV-XVII permetia que una regalia tan important com era la fabricació de moneda pogués ser delegada en autoritats menudes. Es tracta d'un fenomen singular que no es repeteix en cap dels estats veïns. I el cas de Reus destaca per la seva singularitat entre les més de vuitanta poblacions catalanes que es van decidir a fabricar moneda pròpia en algun moment entre els segles XIV i XVIII . Destaca en primer lloc perquè és dels més ben documents de tot el país. Però sobretot destaca perquè Reus va ser la població catalana que va mantenir durant més temps moneda pròpia en circulació. Va iniciar les primeres emissions abans del 1467 i, encara que de manera discontinua, continuà les actuacions monetàries fins el 1718, quan ja feia molts anys que la resta de poblacions catalanes havia desistit d'aquest negoci. En molts sentits, el cas de Reus es pot considerar com un model general d'actuació, una síntesi del funcionament de la moneda municipal a tot Catalunya. En aquest estudi hi trobareu retalls de la història local de Reus i de les viles i ciutats veïnes amb les quals mantenia un contacte quotidià. I hi trobareu, sobretot, un instrument per a entendre millor el funcionament de la moneda i les pràctiques que se'n derivaven a la Catalunya dels nostres avantpassats.
|
