|
Notícies |
|||||||||||||||||||
|
«Joan Solà, de viva veu». Acte d'homenatge a Joan Solà La química protagonitza els actes de la Setmana de la Ciència 2011 a l’IEC Les
seccions de ciències recorden l’aportació dels
científics catalans per celebrar els cent anys de la
creació de la Secció de Ciències Germà Bel rep el XIII Premi Catalunya d’Economia per l’obra Espanya, capital París La Societat Catalana de
Pedagogia, filial de l’IEC, fonamenta científicament els
beneficis de l’ensenyament en català La Generalitat
lliura una menció honorífica a la Societat Catalana
d’Estudis Jurídics per l’elaboració del Diccionari jurídic català L'IEC i la Universitat
de Lleida col·laboren en l'elaboració del Corpus Literari
Digital, que preserva i difon el patrimoni literari català Mor l'historiador i epigrafista Géza Alföldy, membre corresponent de l'IEC «Joan Solà, de viva veu». Acte d'homenatge a Joan Solà
La veu del lingüista Joan Solà es va poder tornar a sentir el 3 de novembre, un any després de la seva mort, en l'acte d'homenatge que es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l'IEC, organitzat per l'Institut, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida i Òmnium Cultural, entitats a les quals Solà va estar vinculat. La projecció d'imatges i vídeos i la lectura de textos de Joan Solà van permetre «escoltar-lo de nou en una tria selectiva de les seves pròpies paraules», tal com ha destacat el president de l'Institut, Salvador Giner. L'acte va començar amb la projecció d'un fragment del discurs d'investidura com a doctor honoris causa que Solà va pronunciar a la Universitat de Lleida el 7 de maig de 2009. Acte seguit es van llegir fragments de discursos i articles publicats en la premsa que van anar mostrant el Joan Solà «home, lingüista i referent cívic». Els discursos pronunciats en l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 9 de juny de 2009, i en el Parlament de Catalunya, l'1 de juliol de 2009, van tancar l'homenatge, que va comptar també amb la interpretació d'El Cor La Fontana, del qual Solà formava part. Joan Solà va ser vicepresident de l’IEC des del 2009 fins que va morir Aquest acte es pot veure, íntegrament, a la videoteca de l'IEC
La química protagonitza els actes de la Setmana de la Ciència 2011 a l’IEC
Descobrir la utilitat i la bellesa dels elements químics és l’objectiu de l’exposició «Els elements químics, joies imprescindibles», que es podrà visitar del 21 de novembre al 9 de desembre al claustre de l’IEC, i de la conferència espectacle «A la llum de la química», que el divulgador científic Marc Boada va oferir el 23 de novembre, també a l’IEC. Els dos actes formen part de les activitats organitzades per l’Institut durant la Setmana de la Ciència, que enguany ha coincidit amb la commemoració de l’Any Internacional de la Química. Pilar González Duarte, catedràtica emèrita de Química Inorgànica de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IEC, és la directora científica de l’exposició «Els elements químics, joies imprescindibles», que mostra per primera vegada un gran nombre d’elements químics en estat pur, els minerals d’on s’obtenen i algunes de les aplicacions més interessants. D’altra banda, en la conferència espectacle de Marc Boada es va explorar la relació directa entre la química i la llum, amb flames de grans dimensions i colors que rarament es veuen. Durant la Setmana de la Ciència, a més, González Duarte va oferir visites guiades a l’exposició «Marie Curie, 1867-1934».
Paral·lelament, es van mostrar els cartells
participants al concurs de la Setmana de la Ciència 2011 i es va
poder visitar l’exposició «Ments abstractes. Un
projecte fotogràfic a l’entorn de les
matemàtiques», un projecte fotogràfic proposat per
Francesc Creixell i Fernando Rascón i organitzat pel Centre de
Recerca Matemàtica, Ingenio Mathematica (i-Math) i l’IEC.
L’exposició descriu el treball de recerca de diversos
matemàtics i les implicacions d’aquest treball en la seva
vida, amb l’objectiu de detectar les motivacions personals per a
fer recerca científica i la dosi de passió que els mou a
fer-ho. Còmics i química La química i, en aquest cas, la seva presència en els còmics de superherois de la Marvel també va ser present en la conferència «La tecnologia química en els superherois», que es va dur a terme el 23 de novembre i que formava part del cicle «Còmic, ciència i tecnologia», organitzat per la Societat Catalana de Tecnologia, la Societat Catalana de Química, filials de l’IEC, i la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els ponents, Jordi Ojeda, doctor enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i coordinador del cicle, i Alejandro Martínez Viturtia, llicenciat en química i expert en superherois, van emfasitzar el paper que la tecnologia i la química han tingut en el desenvolupament de les històries i, sobretot, en els valors que transmeten els personatges, en els quals els coneixements científics i tecnològics juguen sovint un paper fonamental en el lideratge dels grups. Van prendre l’exemple d’una novel·la gràfica de Spiderman, l’alter ego de Peter Parker, un estudiant universitari de química que utilitza els coneixements científics per a resoldre nombroses situacions compromeses. Podeu veure la conferència «Còmic, ciència i tecnologia» a la videoteca de l'IEC
El noucentisme científic d’Eugeni d’Ors i Esteve Terradas; la investigació biomèdica de Ramon Turró i August Pi i Sunyer; el naturalisme de Josep M. Bofill i Pitxot; les aportacions de l’assagista i filòsof Pere Coromines, i la figura de Miquel A. Fargues i Roca, primer president de la històrica Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, van centrar la jornada «L’ideal científic de Catalunya 1911-2011», que es va celebrar el 21 de novembre a l’IEC. La Jornada va servir per a celebrar el centenari de la creació de la Secció de Ciències de l’IEC i per a rememorar les persones i les institucions que, en els primers decennis del segle xx, van contribuir des de Catalunya a la ciència i van marcar els camins d’estudi i de recerca. Els membres de l’IEC, en aquell moment històric, van fer avançar la ciència en un país on les universitats encara no tenien un paper rellevant en la recerca, van crear i dirigir centres de recerca pioners, com el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Observatori Fabra (Eduard Fontserè); l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades (Esteve Terradas), i l’Institut de Fisiologia (August Pi i Sunyer), entre altres. L’any 1911, quatre anys
després de la fundació de l’Institut
d’Estudis Catalans, Enric Prat de la Riba va crear la
Secció Filològica i la Secció de Ciències,
de la qual sorgiria, el 1968, la Secció de Filosofia i
Ciències Socials i, el 1989, les actuals seccions de
Ciències Biològiques i de Ciències i Tecnologia.
Amb el lema «Cent anys de ciència en català»,
la Secció de Ciències Biològiques i la
Secció de Ciències i Tecnologia van iniciar a
l’estiu els actes commemoratius d’aquest centenari.
Germà Bel rep el XIII Premi Catalunya d’Economia per l’obra Espanya, capital París
La Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha concedit el XIII Premi Catalunya d’Economia a l’economista Germà Bel pel llibre Espanya, capital París. El guardó, que rep el patrocini de Catalunya Caixa, es va lliurar el 29 de novembre a La Pedrera, seu de l’Obra Social de Catalunya Caixa. L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC; Salvador Garcia, director de Coneixement, Educació i Recerca de Catalunya Caixa, i Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia. El jurat del premi ha valorat
especialment «la contribució del llibre del professor
Germà Bel a la comprensió dels motius reals del
desequilibri secular entre el grau d’activitat i desenvolupament
econòmic i el nivell de les infraestructures de transport que hi
ha al nostre país». Germà Bel (Cases
d’Alcanar, 1963) és màster en economia per la
Universitat de Chicago i doctor per la Universitat de Barcelona (UB),
de la qual és catedràtic d’Economia. És
també investigador a Harvard, professor visitant a la
Universitat Cornell i director de la Càtedra Pasqual Maragall
d’Economia i Territori de la UB. El Premi Catalunya
d’Economia, de caràcter biennal, premia la millor obra,
treball o estudi en general sobre l’economia dels Països
Catalans. L’objectiu del premi és reconèixer i
estimular els esforços per a una investigació
d’alta qualitat. Premi Ferran Armengol i Tubau La Societat Catalana d’Economia
també ha lliurat aquest més la desena edició del
Premi Ferran Armengol i Tubau. El 14 de novembre, Daniel Blay Berrueta
va recollir el guardó pel treball «Sistemes
d’atenció de llarga durada per ala cobertura i el
finançament de les situacions de dependència:
assegurança privada i hipoteca inversa». L’objectiu
d’aquest premi, que és triennal, és
reconèixer i estimular els esforços per a una millor
investigació en el camp de les assegurances i la cobertura del
risc.
La Societat
Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, fonamenta
científicament els beneficis de l’ensenyament en
català
«El model d’escola catalana i l’ensenyament de llengües que practica garanteix l’aprenentatge de les llengües oficials a tots els joves ciutadans de Catalunya, potencia la competència en l’aprenentatge de les llengües estrangeres i, alhora, promou el màxim desenvolupament personal i social». Aquesta és una de les conclusions de la Declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística, que ha fet pública la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC. En aquesta declaració, la Societat Catalana de Pedagogia fonamenta pedagògicament l’ensenyament en llengua catalana, «que és el més adequat per al desenvolupament personal i social de tots els infants i joves en els països on el català és llengua pròpia». La Declaració assenyala que «en la munió d’estudis de què ha estat objecte el model d’escola catalana en llengua i continguts per part dels estudiosos de les nostres universitats i de molts altres països, es constata inequívocament que els pressupòsits que el defineixen es troben en plena relació positiva amb el dret, la ciència, la pedagogia i la sociologia». Article de Martí Teixidó, president de la SCP: «Declaració
de la Societat Catalana de Pedagogia en relació amb les bases
científiques, pedagògiques i socials de l'escola
catalana»
La Generalitat lliura una menció honorífica a la Societat Catalana d’Estudis Jurídics per l’elaboració del Diccionari jurídic català
La Generalitat de Catalunya va lliurar el 17 de novembre una menció honorífica a la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’IEC, per l’elaboració del Diccionari jurídic català. Amb aquest guardó es reconeix la contribució de la filial, i també de l’Institut, al procés de normalització lingüística del català en la justícia i al desenvolupament efectiu del dret d’opció lingüística dels ciutadans de Catalunya. En l’acte de lliurament del guardó, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat en el marc de la celebració del Dia de la Justícia, van assistir Joandomènec Ros, vicepresident de l’IEC, i Josep Cruanyes, president de la SCEJ. El Diccionari jurídic català és consultable en línia i d’accés obert, i recull tota la terminologia jurídica, antiga i moderna, en llengua catalana; les frases emprades en el llenguatge juridicoadministratiu; la informació enciclopèdica referent a la doctrina, la legislació i la jurisprudència, així com l’explicació de les circumstàncies històriques i socials que han permès el desenvolupament del dret català i de les terres de llengua catalana. Segons explica Cruanyes, la menció honorífica de la Generalitat és «un reconeixement a la feina feta durant més de deu anys». «L’obra», afegeix, «és de referència i era necessària, ja que en l’àmbit jurídic hi ha moltes resistències a la normalització del català: actualment, molts jutges i magistrats ignoren el nostre dret civil i el caràcter oficial del català». El Diccionari jurídic català recull els
termes que formen part de les diverses disciplines del dret, inclou
ressenyes biogràfiques de juristes catalans insignes i les
expressions llatines més utilitzades en dret i fraseologia
jurídica. Els articles també informen sobre les
equivalències en espanyol, els termes relacionats amb
l’entrada consultada i els sinònims. L’edició
en línia permet fer cerques ràpides i diverses, segons
l’àrea temàtica o la llengua d’origen, dins
la definició o bé dins tota la informació
enciclopèdica.
L’IEC i la Universitat de
Lleida col·laboren en l’elaboració del Corpus
Literari Digital, que preserva i difon el patrimoni literari
català
«L’Institut d’Estudis Catalans acull aquest projecte amb molta satisfacció, ja que la preservació i l’estudi del patrimoni literari català és un dels objectius d’aquesta institució», va declarar Salvador Giner, president de l’IEC, el 10 de novembre durant la signatura del conveni de cooperació entre l’Institut i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida per a la realització del projecte Corpus Literari Digital, dedicat a la preservació, la difusió i l’estudi del patrimoni literari català. El conveni el van signar el president de l’IEC i el rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, a la seu de l’Institut, i hi van assistir també Jordi Malé i Joan Ramon Veny, en representació de la Càtedra Màrius Torres, i Carles Miralles, que juntament amb Joaquim Molas representarà l’IEC en el Comitè Científic del projecte. El Corpus Literari Digital és un projecte que pretén preservar, difondre i promoure els estudis sobre el patrimoni literari català contemporani. El projecte fa accessible, per mitjà d’Internet, les edicions originals, manuscrits i enregistraments dels escriptors catalans, començant pels dels segles XIX i XX. El Corpus està estructurat en cinc seccions (hemeroteca, biblioteca, manuscrits, fonoteca i videoteca), vinculades mitjançant una base de dades de textos. Gràcies al buidatge de cada llibre, de cada revista, de cada plec de manuscrits i de cada enregistrament, els textos s’han convertit en registres bibliogràfics, als quals corresponen una imatge o un arxiu sonor o audiovisual. El Corpus disposa d’un cercador general per a realitzar tota mena de consultes dins la base de dades de textos, com per exemple, localitzar, visualitzar o escoltar totes les versions d’un mateix text o cercar les ocurrències d’una paraula en una mateixa obra, en totes les d’un autor o en un període determinat. Els resultats es mostren sempre en forma de bibliografia i es poden ordenar per qualsevol camp.
Mor l’historiador i epigrafista Géza Alföldy, membre corresponent de l’IEC
Géza Alföldy (Budapest, 1935), historiador de l’antiguitat, expert en epigrafia clàssica llatina i membre corresponent de l’IEC des del 1996, va morir el 6 de novembre a Atenes. Alföldy, nascut a Hongria però de nacionalitat alemanya, és autor del Corpus inscriptionum Latinarum, la principal obra d’investigació que recull i analitza més de mil cinc-centes inscripcions d’època romana de Tarragona i de la qual es va publicar el primer dels tres volums el maig passat —els altres dos es publicaran el 2012. La dedicació d’Alföldy per Tarragona es va iniciar als anys setanta, i el 1975 va publicar un llibre sobre les inscripcions de Tàrraco. El també historiador, epigrafista i membre de l’IEC Marc Mayer considera Alföldy «un dels grans epigrafistes dels segles XX i XXI i un renovador de la historia social de l’imperi romà que ha format una gran escola d’historiadors». Géza Alföldy era doctor per la Universitat de Budapest i catedràtic emèrit de la Universitat de Heidelberg (Alemanya). Era doctor honoris causa per deu universitats, la primera distinció de les quals va ser la de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de més de cinc-cents articles i una cinquantena de llibres, va rebre, entre altres reconeixements, el Premi Internacional Catalònia de l’IEC (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001).
|
|||||||||||||||||||
