Quin paper han desenvolupat les ciutats ―en tant que nuclis decisius de civilització al llarg de la història― en el món mediterrani? Quin paper poden tenir actualment? Aquestes són les qüestions fonamentals al voltant de les quals va girar el Seminari Internacional «Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament», que es va celebrar a l’IEC, del 16 al 18 de novembre, i que va aplegar experts vinguts d’arreu del món: França, Tunísia, Itàlia, Egipte, Portugal, el Líban, Espanya, el Marroc, Hongria, els Estats Units, el Regne Unit i Turquia. El Seminari va ser, en paraules de Salvador Giner, president de l’IEC, «una aventura intel·lectual amb un objectiu complex i valent: fer una anàlisi macrohistòrica per estudiar el paper de la ciutat», i més concretament, «en una de les regions més importants i decisives del món, com és la Mediterrània».

El president de l’IEC va ser l’encarregat dels parlaments inaugurals, juntament amb Andreu Bassols, director general de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed); Xavier Trias, alcalde de Barcelona, i Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Tots van destacar el paper clau de les ciutats i la necessitat de fer una reflexió col·lectiva al voltant de la regió mediterrània. Una regió que, tal com va assenyalar Bassols, «normalment es tendeix a mirar des d’Europa i des de la perspectiva d’amenaça, mentre que és una regió que planteja moltes oportunitats». Segons Recoder, una de les oportunitats que es plantegen actualment és aprofitar el potencial de la regió en el corredor mediterrani.
Trias, en la seva intervenció, va enumerar dues dinàmiques que ha d’afrontar la regió en un futur immediat: la urbanització desaforada ―la regió experimentarà un esclat demogràfic que només superarà l’Amèrica llatina― i un creixement sense planejament «que pot conduir a un empobriment no solament de les ciutats, sinó també de la democràcia» i, per tot això, va dir que «cal potenciar el diàleg ciutat a ciutat i la col·laboració entre les urbs». En aquest sentit, Bassols va fer referència a la importància de les xarxes per a gestionar la regió de manera «més sostenible» i de «treballar junts perquè les ciutats mediterrànies es puguin interconnectar de manera més eficaç».

Precisament, Janusz Koslowski, president de la Unió Acadèmica Internacional (UAI) ―de què forma part l’IEC des del 1992 i sota els auspicis de la qual es va organitzar el Seminari―, va tancar la trobada afirmant que «aquesta trobada ha de donar lloc a xarxes regionals d’investigació interdisciplinària sobre el desenvolupament històrico-cultural, els processos socioeconòmics, el patrimoni cultural i l’adaptació al medi natural».

Del naixement de la ciutat mediterrània a l’espai euromediterrani

Inici del Seminari Internacional	Jordi Pareto

El Seminari va consistir en vuit mòduls de conferències i taules rodones, en què es van repassar aspectes diversos de totes les etapes històriques. L’objectiu era analitzar el procés de canvi de les ciutats, des de l’antiguitat fins al segle xx, des d’una perspectiva global, per a posar en relleu els reptes que es planteja la zona en el context actual, marcat per la Primavera Àrab i la crisi econòmica.

Així, per exemple, el primer mòdul, es va dedicar a la reflexió sobre els processos socials, econòmics i demogràfics que van fer possible la formació de les ciutats en diferents zones del món mediterrani antic, que van des de les monarquies de gran abast territorial fins al model de les ciutats estat de Fenícia, Grècia, Etrúria i, probablement, d’Ibèria. L’últim, en canvi, es va centrar a fer visible l’existència de diverses xarxes, específicament de les ciutats o dels professionals de les ciutats, que construeixen alternatives i gestionen processos i projectes, més enllà dels àmbits nacionals i regionals de govern.

Cada petit mar, un petit món

La cloenda va ser a càrrec d’Andreu Bassols, Salvador Giner i Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat. Tal com va explicar Florensa, «dins de la unitat de la Mediterrània, cada petit mar és un petit món, i aquest fet ha conduït a una història complicada i a diferències culturals importants, però que no justifiquen les diferències econòmiques entre els uns i els altres i que són el resultat de diferents moments històrics». Florensa va emfasitzar que «hem d’entendre i acceptar que no hi pot haver, només, una sola modernització, sinó diverses, dins de la regió».
En relació amb això, Josep Guitart, membre de l’IEC i del comitè científic del Congrés, va afegir que «aquesta pluralitat cultural ha estat un dels elements bàsics que ha fecundat el paper enriquidor i de progrés que aquest model de ciutat ha jugat en el curs dels seus gairebé tres mil anys d’història».

Recull de premsa: