Notícies

L’IEC crida el poble català a exigir el compliment dels seus drets

El president i el vicepresident de l’IEC es reuneixen amb Artur Mas

Els nous reptes en matèria de salut pública centren el llibre Malalties emergents, publicat per l'IEC

Presentació de l’edició digital de l’obra literària completa de Santiago Rusiñol, a l’Institut

L’ús eficient dels recursos en el sistema sanitari català, una reforma necessària per a sortir de la crisi, segons Vicente Ortún

L’astrofísic Javier Armentia insta a recuperar el prestigi de la ciència 

Mor el membre corresponent de l’IEC Robert B. Tate, un dels grans hispanistes britànics del segle XX 




L’IEC crida el poble català a exigir el compliment dels seus drets

 
 
Roda de premsa amb els mitjans de comunicació
IEC

«La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides». Així ho recull la Declaració que l’Institut d’Estudis Catalans va fer pública el 3 de febrer, la qual també afirma que «cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part». La Declaració alerta, a més, de les conseqüències de l’actual conjuntura, en què coincideixen les tendències pròpies del procés de mundialització i les pressions de les majories estatals envers una homogeneïtzació lingüística i cultural, i que «posa en perill el nostre futur col·lectiu i l’esforç de cohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu, amb vista a integrar inclusivament en català i castellà milions de persones arribades d’altres terres de llengües i cultures diverses».

La Declaració s’adreça al poble català «perquè sàpiga amb tota certesa que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets d’autodeterminació i autogovern amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia». La Declaració també s’adreça als representants polítics i a les institucions d’autogovern «perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i maldin en la consecució d’un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context de la comunitat internacional». Pel que fa a la Unió Europea i a les Nacions Unides, se’ls demana que «es comprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística, cultural i nacional».

D’altra banda, el president de l’IEC Salvador Giner, va donar suport, juntament amb noranta-nou personalitats més del món cultural i social català, a la consulta sobre la independència que tindrà lloc a Barcelona el pròxim 10 d’abril. El 21 de febrer, l’IEC va posar a disposició de la plataforma Barcelona Decideix ―l’entitat que organitza la consulta― diversos espais de l’IEC per a dipositar el vot.

Recull de premsa:




El president i vicepresident de l’IEC es reuneixen amb Artur Mas

 
Artur Mas, Salvador Giner i Joandomènec Ros
Generalitat
 

El dia 15 de febrer, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, i el vicepresident primer, Joandomènec Ros, es van entrevistar amb el president Artur Mas, al Palau de la Generalitat. En aquesta primera trobada, els responsables de l’Institut van exposar a Mas quina és l’activitat, la recerca i l’aportació de l’IEC com a acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.

Salvador Giner va manifestar al president de la Generalitat la necessitat que l’Institut, com a corporació acadèmica, mantingui una interlocució fluida i efectiva amb els màxims òrgans del Govern català i va destacar que, tot i ser conscients de la conjuntura econòmica actual, cal que l’IEC pugui disposar dels recursos suficients per a continuar desenvolupant la seva tasca al servei de la societat.

El president de la Generalitat es va mostrar molt receptiu als plantejaments de l’Institut i obert a estudiar les propostes que garanteixen la funció de l’IEC com l’acadèmia catalana i un centre de recerca de primer ordre.






Els nous reptes en matèria de salut pública centren el llibre Malalties emergents, publicat per l'IEC

 
Acte de presentació del llibre
IEC
 

Malalties emergents, publicat per l’IEC i coordinat pels doctors Màrius Foz i Francesc Gonzàlez Sastre, membres de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, recull articles d’una vintena d’experts de prestigi en l’àmbit de la salut, l’epidemiologia, la biomedicina, la microbiologia i la nutrició que analitzen les causes, l’evolució i l’impacte que malalties com la sida, la tuberculosi, l’asma, l’obesitat, els trastorns mentals o les malalties vinculades a l’edat avançada tenen en la nostra societat. En la presentació del volum, el dia 14 de febrer, el president de l’IEC, Salvador Giner, va qualificar el llibre de «punyent, accessible i didàctic» i d’un bon exemple de la tasca de difusió del coneixement científic que duu a terme l’Institut. En aquest sentit, Màrius Foz va recordar que la medicina i els metges han estat molt presents a l’IEC des de la seva fundació i va valorar l’aportació que aquest llibre fa a un tema tan transcendent per a la salut pública.

Tal com va explicar Francesc Gonzàlez Sastre, fins fa poc es consideraven malalties emergents les causades per agents infecciosos i en les últimes dues dècades aquestes malalties han incrementat. «La situació no és d’alarma, però ens obliga a estar alerta», va afirmar. Pel caràcter global que tenen, va assegurar que cap país no les pot prevenir tot sol i que calen acords internacionals sòlids per a afrontar els reptes de la salut pública. També va recordar que, en els darrers temps, s’hi ha sumat un conjunt de malalties no infeccioses que han augmentat i que també «representen una amenaça per a la salut pública». Entre aquestes patologies emergents no transmissibles hi ha l’obesitat, les malalties professionals, els accidents laborals i de trànsit, l’asma bronquial i al·lèrgies.

Finalment, Antoni Plasència, director general de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, va explicar que tenim més coneixement, més tecnologia, més salut i seguretat que mai, però que malgrat això ens sentim més angoixats per la nostra salut i supervivència: «Aquesta paradoxa és el que els responsables públics sanitaris hem de gestionar». I va assegurar que la crisi pot ser també una oportunitat per a repensar la sanitat i el conjunt d’accions públiques i privades.

Article d'opinió «Les malalties emergents», de Màrius Foz i Francesc Gonzàlez i Sastre






Presentació de l’edició digital de l’obra literària completa de Santiago Rusiñol, a l’Institut

 

El divendres 25 de febrer, dia en què es complien cent cinquanta anys del naixement de Santiago Rusiñol, es va presentar a l’IEC l’edició digital de l’obra completa de l’artista. El projecte s’emmarca dins el programa de recerca de l’IEC Obra completa de Santiago Rusiñol. Recopilació, edició, estudi i publicació, que té per objectiu recuperar íntegrament l’obra literària de Rusiñol per fer-la accessible i publicar-la en edició digital i en paper, acompanyada d’estudis introductoris i d’un sistema de referències. En la presentació van intervenir Gemma Rigau, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes; August Bover, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i Vinyet Panyella, directora del projecte.

 
V. Panyella, G. Rigau, O. Izquierdo i A. Bover
IEC
 

Gemma Rigau va destacar que el projecte afavorirà la resituació d’aquest autor en la historiografia literària i cultural, i va manifestar que «la Secció Filològica de l’IEC té un interès ferm i decidit a acollir iniciatives que duguin a un major coneixement de la llengua, la literatura i la cultura catalanes». La directora del projecte, Vinyet Panyella, va recordar que la iniciativa va sorgir de la necessitat de disposar de la totalitat de l’obra de Rusiñol, molt dispersa i de difícil accés, i va anunciar que el 98 % de l’obra ja està localitzada i que progressivament estarà disponible a Internet.

L’obra completa de Rusiñol es compon de més d’un centenar d’obres publicades entre 1894 i 1936, en primera edició, i de més d’un miler d’articles d’entre 1883 i final dels anys vint. L’obra s’aplegarà en sis volums: el primer serà dedicat a la prosa; el segon, a les novel·les i a les traduccions fetes per Rusiñol; el tercer, als articles; el quart, al teatre; el cinquè, a l’epistolari i a les entrevistes, i finalment, el sisè consistirà en un àlbum cronològic, un catàleg bibliogràfic i uns índexs onomàstics, geogràfics i de títols de les obres. De moment, el web conté una tria de les obres digitalitzades. Al llarg del 2011, s’hi afegiran  la resta d’obres en prosa, les novel·les i les traduccions, corresponents als dos primers volums. En el transcurs de l’acte, es va presentar també el web de la Societat Rusiñol.

Recull de premsa:




L’ús eficient dels recursos en el sistema sanitari català, una reforma necessària per a sortir de la crisi, segons Vicente Ortún

 
Vicente Ortún i Roser Fernández
IEC
 

Vicente Ortún, professor d’economia i empresa i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, va oferir la segona conferència del cicle «Les reformes per a sortir de la crisi», que organitza la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC, el 23 de febrer a l’Institut. Amb el títol «La reforma de la sanitat. La bossa i la vida. Aportacions de l’economia de la salut a l’abordatge dels problemes sanitaris», Ortún va analitzar quines són les possibles reformes en matèria de sanitat que es poden introduir a Catalunya amb l’objectiu de superar la crisi econòmica actual. Va presentar l’acte Roser Fernández i Alegre, secretària general de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Segons va explicar Ortún, es constata que sovint, com més diners hi ha, pitjor és la gestió que se’n fa, ja que «gestionar pressupostos més ajustats obliga a aplicar criteris de més eficiència» i, en aquest sentit, va manifestar que el que és important, doncs, «no és quant es gasta, sinó com es gasta». Segons el conferenciant, un dels principals problemes de la sanitat catalana és que s’utilitza de manera «desbocada». Dos bons exemples d’aquesta constatació són, per una banda, que les visites al servei d’urgències són deu vegades més altes a Catalunya que a França i, per l’altra, que es va amb més freqüència al metge d’atenció primària. Si es controlen aquests paràmetres i es racionalitza la despesa farmacològica (Espanya és, després dels Estats Units, el país que més medicaments consumeix) s’aconseguirà un enorme estalvi.

La sessió del 23 de febrer va ser la segona del cicle «Les reformes per a sortir de la crisi», que té per objectiu estudiar, amb l’ajut d’experts i acadèmics, les reformes necessàries per a superar la situació econòmica que afecta el país. El cicle es va obrir el 27 de gener amb la conferència «La crisi del deute a Europa», a càrrec de Jordi Galí.




L’astrofísic Javier Armentia insta a recuperar el prestigi de la ciència

 
 
Javier Armentia durant la conferència
IEC

«La ciència que ens venen: entre la moda i el pànic» és el títol de la conferència amb què Javier Armentia, astrofísic i director del Planetari de Pamplona, va obrir el dia 16 de febrer el cicle «Conferències magistrals del curs 2010-2011», organitzat per l’IEC. Armentia va explicar que el món de la ciència es percep amb aspectes molt positius, com si fos la panacea que ens salvarà de tots els mals, que ens farà arribar a l’espai i que ens permetrà ser eterns, eternament bells i, sobretot, feliços (la moda), però que alhora també es percep com una amenaça que ens manipularà el pensament i globalitzarà el control social (el pànic). Davant aquesta dicotomia, amb què ens quedem? El divulgador científic va advertir que les dues opcions són bones i dolentes i, sobretot, que totes dues estan plenes de prejudicis.

Armentia va explicar que la majoria de gent coneix la ciència per mitjà de la televisió; en els darrers anys, també gràcies a Internet, i en última instància, a partir dels llibres. «És per posar-nos a tremolar, si tenim en compte la programació científica que ocupa les graelles televisives», va afirmar. Així mateix, va analitzar com anem coneixent les implicacions entre la ciència i el poder, la manera interessada com es mouen alguns temes o campanyes i la facilitat amb què el màrqueting viral pot convertir unes simples badomeries en el tema del dia.

Davant molts casos que oscil·len entre la certesa i «la pura especulació», Armentia va apuntar que cal recuperar el prestigi de la ciència, però també va assegurar que «el risc zero» no existeix. «Sona bé, però mai no sabrem què passarà a llarg termini». Tanmateix, va explicar que tota institució humana s’equivoca i, també, que en les activitats humanes hi ha falsaris, fraus i interessos. Per això, va dir que s’ha de transmetre què és la ciència i de quins mètodes disposa, tenint en compte que la ciència s’equivoca i que moltes vegades hi ha teories discrepants, i que aquest fet és positiu. «Avui la ciència és l’únic camí i cal divulgar-ne els èxits i els fracassos; hem de sortir a la palestra i parlar, si no ho fan els científics o comunicadors, ho faran els altres i ho faran malament», va concloure.

La conferència es pot veure a la videoteca de l’IEC




Mor el membre corresponent de l’IEC Robert B. Tate, un dels grans hispanistes britànics del segle XX

 
Tate retratat pel seu fill
Marcus Tate
 

Robert Brian Tate, nascut a Belfast el 1921, va morir el dia 22 de febrer a Nottingham (Regne Unit). Considerat un dels grans hispanistes britànics del segle XX, era membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des del 1966. Es va llicenciar en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast, l’any 1948, i va investigar a Barcelona sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, membre de l’Institut, fins al 1949. Entre els anys 1949 i 1958, va exercir la docència a les universitats de Manchester, Belfast i Nottingham, fins que el 1958 va guanyar la Càtedra de Llengua i Literatura Hispàniques de la Universitat de Nottingham, institució en què actualment era professor emèrit.

Tate va centrar bona part de la recerca en la figura quatrecentista de Joan Margarit i Pau. Amb el primer estudi sobre el cardenal i bisbe de Girona, titulat The life, works and ideas of Cardinal Margarit, Tate es va llicenciar a la Universitat de Belfast, l’octubre del 1949. Cinc anys més tard, i en aquest cas per un altre treball sobre Margarit titulat El manuscrit i les fonts del Paralipomenon Hispaniae, va ser guardonat amb el Premi Francesc Cambó de l’IEC. L’any 2004 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Girona, institució a qui va llegar el fons historiogràfic, la biblioteca personal, llibres, documents i altres materials de treball.

A part de membre corresponent de l’IEC, Robert B. Tate era membre de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid des del 1974, i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia Britànica des del 1980. També va ser membre fundador i president de l’Associació d’Hispanistes de la Gran Bretanya i Irlanda, de la Societat Anglocatalana i de l’Associació de Mestres d’Espanyol i Portuguès (East Midlands), i membre de l’Associació Internacional de Hispanistes.

Article d'opinió «Robert Brian Tate, una vida lligada a Catalunya», de Mariàngela Vilallonga

Recull de premsa: