|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Amics, companys i deixebles del filòleg Jordi Mir li reten homenatge a l’IEC Properes cites
«L’home de Tremp traslladat
a Barcelona es posà des de ben jove a treballar en allò
que donaria sentit a la seva existència: Catalunya i els
Països Catalans». Així recordava el president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, Joan Martí i Castell,
els inicis del filòleg Jordi Mir, figura clau en la represa de
l’ensenyament del català i, molt especialment, en
l’ús de la llengua catalana en els mitjans de
comunicació, en l’acte d’homenatge celebrat el 8
juny i organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura,
filial de l’IEC. Els parlaments de Salvador Giner, president de
l’IEC; d’August Bover, president de la societat filial, i
de Joan Martí i Castell, van obrir l’acte, i tots tres van
destacar el patriotisme de Jordi Mir, «una persona que estima
apassionadament aquest país, la seva llengua i la seva
cultura». Jordi Mir i Parache (Tremp, 1935) és filòleg, professor de català i escriptor. Ha publicat nombrosos llibres de viatge i d’excursionisme, i el 1966 va obtenir el Premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’IEC, amb el treball Els noms de lloc de Tremp i els seus agregats. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com a divulgador de temes de llengua, d’història i de geografia. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’homenatge a Jordi Mir es pot veure a la videoteca de l’IEC Alain Touraine creu que la sortida a la crisi es troba en l’universalisme de la raó i dels drets humans
«En la situació en què ens trobem és possible imaginar una crisi sense final, sense sortida. De fet, en molts aspectes ja ens trobem en aquest procés». Així ho va alertar el sociòleg francès i Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2010, Alain Touraine, en la conferència «Entre dos porvenires», inclosa dins el cicle «La sociologia davant la crisi», organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. Touraine va assegurar que els europeus «som els únics que no tenim creixement» i que cal pensar en la possibilitat real del final del lideratge europeu al món. «No sabem si d’aquí a vint anys els nostres valors seran compartits. Els factors de fragilitat són enormes i podem perdre la nostra superioritat econòmia i política». El sociòleg va insistir en el fet que, actualment, la vida social està completament condicionada pel sistema financer global i que l’única manera de resistir aquesta «dominació» passa per recuperar els valors universalistes de la Il·lustració. «L’única força que pot fer front a l’economia global es troba en l’universalisme de la raó i dels drets humans», va afirmar. I va explicar que les paraules jo vull ser respectat «se senten a tot arreu i en totes les llengües». Touraine va assegurar que «estem en perill» però que «d’un perill ens en podem salvar si som conscients de les possibles solucions». La conferència d'Alain Touraine es pot veure a la videoteca de l’IEC El llibre Torcebraç entre dues cultures, de Rosa Calafat, analitza la situació de la llengua catalana
Amb nombrosos exemples i cites, la lingüista Rosa Calafat analitza en el llibre Torcebraç entre dues cultures. De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions la situació de la llengua catalana, immergida sempre en una «pugna ideològica» desigual que dispersa i afebleix una percepció col·lectiva i comuna de la comunitat lingüística catalana. L’obra, editada per la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l’IEC, es va presentar el 16 de juny a l’Institut. En l’acte van intervenir Salvador Cardús, sociòleg, membre de l’IEC i autor del pròleg del llibre; Joel Joan, guionista, actor i director de cinema; l’autora, i Joan A. Argenter, membre de l’Institut i director de la Càtedra UNESCO. Torcebraç entre dues cultures para una atenció especial en el paper que tenen els mitjans de comunicació en l’ús de la llengua, en la construcció d’un discurs de projecció social i en la transmissió d’una determinada idea de comunitat lingüística. Davant la pressió d’un «discurs no propi», l’autora reclama que es faci visible un «discurs des d’un punt de vista català» i afirma que «ens cal cultura, a través de la paraula clara, neta i catalana». Segons Rosa Calafat, aquest llibre neix de la necessitat d’explicar «com i per què les forces endògenes mediàtiques s’esforcen a velar-nos el punt de vista català, ara i encara».
El sociòleg Salvador Cardús va explicar que aquesta obra s’inscriu «en el marc d’una enorme precarietat política i d’una una pressió externa devastadora» i que desemmascara «l’intent de colonització mental» que patim els catalans amb exemples i fets. «Independència és desconolonització mental i s’aconseguirà sobretot amb instruments tan sòlids com el Torcebraç», va afirmar. Per la seva banda, l’actor Joel Joan va definir el llibre d’«il·luminador» i «desmitificador», i Joan A. Argenter va cloure l’acte dient que «Fabra pretenia redreçar els efectes de la castellanització produïts al llarg de quatre segles; avui sembla que hi hagi qui es deleix per perdre un torcebraç de quaranta anys, i si voleu afegiu-n’hi trenta-cinc més». L’acte es pot veure a la videoteca de l’IEC Es presenta el tercer volum de La ciència en la història dels Països Catalans a València i a Barcelona
El 14 de juny es va presentar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el tercer i darrer volum de l’obra La ciència en la història dels Països Catalans, coeditada per l’IEC i la Universitat de València. Guardonada recentment amb el Premi de la Crítica Serra d’Or en la categoria de recerca, aquesta obra ha estat dirigida per l’arabista Joan Vernet i pel microbiòleg Ramon Parés, tots dos membres de l’IEC. El llibre es va presentar també a Barcelona, a la seu de l’IEC, el 17 de juny. Aquest tercer volum es titula De l’inici de la industrialització a l’època actual i s’estructura en dues parts: «La industrialització» i «Del Noucentisme a la Guerra Civil». En la primera, tracta els canvis en la sanitat, la navegació en el segle XIX, els inicis del vapor i el ferrocarril a Catalunya, i els professionals de la química de l’època, entre altres temes. En la segona, s’explica la ciència en el canvi de segle, les relacions entre la ciència i l’església, el naixement de l’estudi de la física, les noves ciències naturals, la recerca matemàtica, la renovació de les institucions científiques i, finalment, la Guerra Civil i l’exili. L’obra mostra com en
l’època de maduresa de la industrialització es
difongueren noves idees i noves tecnologies en tots els camps. En el
segle XX, sota la influència del regeneracionisme i del
catalanisme, es va intentar establir una societat moderna, amb
iniciatives molt destacades en els camps de l’ensenyament i la
institucionalització de la recerca, com la fundació de
l’Institut d’Estudis Catalans. Finalment, la Guerra Civil
tingué un gran impacte en el món científic i
provocà l’exili de personalitats reconegudes, la
desaparició de grups de recerca i l’adaptació a les
noves circumstàncies dels investigadors que es van quedar al
país.
El mes d’abril passat, el Parlament va aprovar la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, que té per missió crear un sistema únic i integrat de primera acollida. El secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, va explicar, el 3 de juny a l’IEC, com funciona la nova normativa, i quin pes hi té la llengua, en la conferència «El català i la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya», inclosa dins el cicle «L’acció institucional actual a favor del català», organitzat per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut. Amorós va explicar que la Llei inclou atenció personalitzada per als nouvinguts, cursos formatius i informació sobre política lingüística, mercat laboral, aspectes legals i socials en general. Pel que fa a la llengua, preveu cent trenta-cinc hores per a adquirir les competències lingüístiques bàsiques. Amorós va reconèixer que «no és l’objectiu al qual voldríem arribar, però és un salt cap endavant», ja que actualment s’estan fent unes quaranta-cinc hores. També va recordar que en els països veïns, com Itàlia, Portugal i Grècia «no s’està fent res», mentre que a França es fan quatre-centes hores, a Alemanya vuit-centes i als països escandinaus dues mil. «Són d’una altra galàxia», va dir. Després d’aquesta formació s’atorgarà als nouvinguts una certificació única —fins ara cada Ajuntament donava la seva— que servirà per al món laboral i per a adquirir la nacionalitat de residència. Segons el secretari per a la Immigració, «el que fa la Llei d’acollida és crear un servei universal, atesa la necessitat de tràmits en l’àmbit estatal i posar un informe d’integració en què el català té un paper preponderant». Amorós va definir la nova llei com «una caixa d’eines» i va assegurar que tot i que s’hi invertiran molts recursos, «tenen retorn». «La societat catalana ha d’invertir en integració i llengua per ser una societat cohesionada», va afirmar. La conferència d’Oriol Amorós es pot veure a la videoteca de l’IEC
«Hem aconseguit anar molt enllà en l’educació superior, però hem deixat un buit immens en l’educació postobligatòria», és per això que un dels reptes que cal assolir perquè l’educació compleixi amb la seva missió bàsica és «garantir un bon nivell de formació a tothom». Així ho va manifestar el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, en la conferència «Perspectives de la política educativa i de la formació de capital humà a Catalunya», que va pronunciar el 8 de maig a l’IEC i que va cloure el cicle «Crisi i recuperació: reformes pendents», organitzat per la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC.
En la seva intervenció, el conseller va subratllar que cal treballar perquè el capital que resulti de garantir un nivell de formació a tothom sigui aprofitable per al sistema econòmic català i que, per tant, pugui aplicar-se en millores per a la productivitat del país. Maragall també va explicar que, de cara al futur, els punts estratègics en què hauran d’incidir les polítiques en matèria d’educació a Catalunya són: la reconciliació de la societat amb l’educació; el reconeixement dels mestres com a gestors de les emocions dels alumnes, guies d’accés al coneixement i referents vitals, i, finalment, la garantia que els professors de tots els nivells educatius tinguin una formació adequada. El cicle «Crisi i recuperació: reformes pendents» ha consistit en sis conferències, en què experts i acadèmics han abordat l’anàlisi i el debat sobre alguns dels canvis i reformes que l’economia catalana té pendents. Els ponents han estat Antoni Argandoña, professor de l’IESE Business School; Xavier Vives, professor de l’IESE Business School; Rafael Doménech, economista en cap per a Espanya i Europa del Servei d’Estudis del BBVA; César Molinas, soci fundador de la consultora Multa Paucis, i José García Montalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Article «Crisi i recuperació: reformes pendents», de Pere Puig Bastard
La Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’IEC, ha celebrat l’11 de juny la XX Conferència Anual a Girona. Es tracta de la vintena edició d’aquesta trobada en què periodistes i investigadors presenten els avenços en recerca sobre comunicació i analitzen els canvis que es produeixen en aquest sector. En l’edició d’enguany, titulada «Les transformacions de les indústries culturals», han participat nombrosos experts. Maria Corominas, de l’Àrea d’Estudis i Recerca del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, va pronunciar una conferència sobre l’estat de la comunicació a Catalunya. Tot seguit, la presidenta de la SCC, Rosa Franquet, en nom del tots els membres de la Junta, va retre homenatge als presidents que en aquests vint anys han contribuït a la consolidació de la Societat Catalana de Comunicació: Josep Gifreu, un dels fundadors; Miquel de Moragas, Jaume Guillamet, Josep Maria Martí i Maria Corominas. L’acte central de la jornada va consistir en una taula rodona en què van participar Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Rom, vicedegà de tecnologia de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL); Jaume Roures, productor de cinema i televisió, fundador i director general de Mediapro; la presidenta de la SCC, Rosa Franquet i Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL. Els participants van debatre sobre les transformacions de les indústries culturals en el context de convergència tecnològica en relació amb els reptes derivats de la mateixa. Entre altres qüestions es va parlar de la qualitat televisiva i la irrupció de les xarxes socials. La taula rodona va ser moderada per Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya i vocal de la SCC, i la cloenda va ser a càrrec de Lluís Costa, professor de la Universitat de Girona, que va presentar el grup de recerca Comunicació Social i Institucional.  
La darrera setmana de juliol del 1909 va esclatar a Barcelona una revolta popular que ha passat a la història com la «Setmana Tràgica» i que es va estendre a moltes altres localitats catalanes. Amb motiu del centenari d’aquesta revolta, els grups de recerca local de Barcelona dels diversos districtes de la ciutat, en col·laboració amb altres entitats culturals, han organitzat una sèrie d’actes commemoratius entre els quals destaca l’exposició «La Setmana Tràgica als barris de Barcelona: motius i fets».
La mostra, que és de caràcter itinerant, es pot veure a l’atri de la Casa de Convalescència fins al 12 de juliol. És formada per una vintena de plafons que repassen de manera rigorosa i propera els fets que es van viure a Barcelona ara fa cent anys. Primer, hi ha un apartat introductori que situa els fets d’una manera general i, a continuació, es mostra la ciutat abans de la revolta, es parla de la guerra de Melilla i es recorda la ciutat en el moment dels aldarulls i les conseqüències que van originar. La inauguració de
l’exposició es va celebrar el 21 de juny i va ser
presidida per Salvador Giner, president de l’Institut.
També hi van participar Josep Santesmases, president de la
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i
vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner; Ignasi
Cardelús, delegat de Presidència de l’Ajuntament de
Barcelona; Joan Àngel Frigola, president del Taller
d’Història de Gràcia en representació dels
grups de recerca local de Barcelona; Antoni Riera, membre de l’IEC, i Teresa Abelló, comissària de l’exposició.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
