Activitats |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punts de contacte entre terminologia i documentació
El 28 de maig va tenir lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona la VII Jornada de la SCATERM, que portava per títol «Terminologia i documentació». Amb l’assistència de cinquanta-vuit persones i la participació de deu ponents i comunicadors, es van descabdellar, en sessions de matí i tarda, dues ponències i sis comunicacions sobre la recuperació d’informació, especialment terminològica, a partir de tota classe de documentació. La sessió inaugural fou presidida per Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona (UB), acte en què intervingueren també Salvador Alegret, vicepresident en funcions de l’IEC; Cristóbal Urbano, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Jaume Martí, president de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’IEC. Les ponències anaren a càrrec de José Luis Alonso Berrocal, professor del Departament d’Informàtica i Automàtica de la Universitat de Salamanca, que versà sobre «Encontrar documentos a través de las palabras y de los enlaces», i de Lluís Codina, professor de la Secció de Ciències de la Documentació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que tractà d’«El futur de la informació acadèmica: web semàntic / web social, o tots dos?». Les comunicacions foren impartides per Rogelio Nazar, de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF; Mercè Vázquez, de la Universitat Oberta de Catalunya; Eivor Jordà, del centre universitari ESTEMA, de València; Maria Elvira, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona; Àngels Egea i Xavier Albons, dels Serveis Lingüístics de la UB, i Jordi Chumillas i Ricard Giramé, de la Universitat de Vic. Des del punt de vista terminològic, cal destacar que una de les comunicacions consistí en la presentació d’un vocabulari de 262 termes sobre la preservació i conservació del patrimoni documental, realitzada per la professora Maria Elvira.
El pintor Antoni Miró ret homenatge al poeta Miquel Martí i Pol amb l’exposició «Mirades creuades: Miquel Martí i Pol i Antoni Miró», inaugurada el passat 28 de maig a l’IEC i que es podrà visitar fins al 29 de juny. Quadres titulats amb versos de Martí i Pol, poemes de Martí i Pol inspirats en quadres de Miró, poemes comentats i correspondència. És el que es mostra en aquesta exposició, que fa palesa l’admiració que sentien l’un per l’altre i que es va acabar de forjar arran de la relació epistolar i, més tard, personal que van mantenir durant disset anys. L’exposició es podrà veure de manera paral·lela a dues altres exposicions d’Antoni Miró: «Copsar la realitat», que es va inaugurar el 14 de maig a la galeria Art Nou Mil·lenni de Barcelona i que es podrà visitar fins al 30 de juny; i «Ciutats», que es podrà veure del 9 al 30 de juny a la sala d’exposicions de la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Antoni Miró va néixer a Alcoi el 1944. El gener del 1965, amb només vint-i-un anys, va realitzar la primera exposició individual i va fundar el Grup Alcoiart, que va abandonar el 1972 per a fundar amb uns companys el Gruppo Denunzia a Brescia, Itàlia. La seva obra és reconeguda internacionalment i ha fet centenars d’exposicions. El poeta i escriptor Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003) es va donar a conèixer després d’obtenir el Premi Óssa Menor el 1954 per Paraules al vent. No va ser fins a finals dels anys seixanta, però, que va començar l’etapa artística més important ―època en la qual va conèixer Antoni Miró. La seva obra ha estat musicada per diversos cantants, com Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Lluís Llach, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs, i recitada per Ovidi Montllor. L’IEC acull el cinquè congrés internacional sobre arxius d’història contemporània
L’IEC va acollir els dies 6, 7 i 8 de maig el cinquè congrés internacional sobre arxius d’història contemporània, titulat Future Proof V International Scientific Archives Conference. Durant tres dies, prop de trenta historiadors i arxivers de diversos països d’Europa i dels Estats Units van presentar i debatre qüestions relacionades amb l’adquisició i la donació, el dipòsit, la conservació, la classificació i la difusió del llegat documental de la ciència contemporània. La inauguració del congrés va ser a càrrec del president en funcions de l’Institut, Salvador Giner. En el congrés es van abordar tres grans temes. Per una banda, la situació i les perspectives per als arxius de ciència a Catalunya, Espanya i Portugal. Per una altra, la preservació i l’accés als arxius digitals. Finalment, l’accés i la difusió d’aquests fons documentals, inclosa la funció que tenen en l’estímul d’una cultura científica i la participació ciutadana en qüestions científiques d’interès general. Els organitzadors del congrés van ser el grup Cooperation on Archives of Science in Europe (CASE) i el Servei d’Arxius de Ciència (SAC). El SAC va néixer l’any 2001 arran d’un projecte de recerca de l’IEC i és una iniciativa única a Catalunya i a Espanya que impulsa el primer esforç sistemàtic per a localitzar i difondre el llegat dels científics catalans del període contemporani. La SHA commemora els 650 anys de la Generalitat a Cervera
Enguany es compleixen sis-cents cinquanta anys de la cort general de Catalunya en la qual es van escollir els primers diputats de la Generalitat de Catalunya i que es va celebrar a Cervera. Per commemorar l’efemèride, la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC va visitar el passat 28 de maig la capital de la Segarra i va celebrar una sessió oberta al públic, en què es van analitzar diversos aspectes i períodes de la història de la Generalitat. En l’acte celebrat a l’Auditori municipal, els membres de la Secció van oferir diverses ponències sobre la història de la Generalitat i de Cervera. La presidenta de la SHA, M. Teresa Ferrer i Mallol, va encetar la sessió amb la conferència «Els orígens de la Diputació del General i la primera Diputació escollida a Cervera». Tot seguit, el president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), Jaume Sobrequés, va parlar de «La Diputació del General i la primera guerra civil del segle xvi» i l’historiador Antoni Simon es va centrar en «La Generalitat de Pau Claris i el moment republicà de 1640-1641». Per la seva banda, Eva Serra va dissertar sobre «La Diputació del General del s. XVI al s. XVIII. Una línia interpretativa», mentre el doctor en història de l’art Joaquim Garriga es va centrar en «L’ornament a la casa de la Diputació al s. XVI». Finalment, el professor de la UAB Jordi Castellanos va exposar «Generalitat republicana i política cultural» i Manuel Mundó va tancar els actes amb «Cervera, seu de la Cort de 1359: l’església de Santa Maria i els seus vitralls».
Recull de premsa:   Jornada Mercè Rodoreda dedicada al professorat
Divendres 8 de maig es va celebrar a l’IEC la Jornada Mercè Rodoreda, adreçada al professorat de secundària. L’acte va ser organitzat pel Departament d’Educació del a Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb la Fundació Mercè Rodoreda. La xerrada «Mercè Rodoreda, en el context de la literatura de l’exili», a càrrec de Maria Campillo, va encapçalar l’acte. Tot seguit, el membre de l’IEC i amic de l’escriptora, Joaquim Molas, va parlar de «La irresistible ascensió de Mercè Rodoreda als anys 60», mentre l’escriptora Maria Barbal va rellegir fragments de la seva obra i els professors i alumnes van exposar les seves comunicacions. Per acabar, es va organitzar la taula rodona «Mercè Rodoreda, una lectura jove i universal». El cantautor Roger Mas va posar punt i final a la jornada amb una lectura recital en memòria de l’escriptora. Sobre el model territorial, la comunicació ambiental i el model hídric
La planificació estratègica del territori és una eina fonamental per a la millora i la preservació ambientals, en tant que l’objectiu d’aquesta és garantir l’ús eficient del sòl i dels recursos. Per això, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’IEC, i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) van dedicar la tercera jornada del cicle Diàlegs Ambientals 09 a debatre el model territorial, i van tractar aspectes com l’urbanisme, la mobilitat i el paisatge. Hi van participar el biòleg Sito Alarcón i Xavier Mayor, doctor en biologia i especialista en ecologia aplicada i planificació estratègica de l’entorn. La presidenta de la SCOT, Mita Castañer, va moderar el col·loqui posterior obert al públic. La quarta i penúltima jornada del cicle, celebrada el 12 de maig, va posar en relleu el paper que ha de tenir la comunicació en un context marcat per uns problemes ambientals d’abast global en el marc d’una societat de la informació. El sociòleg Josep Espluga i la periodista Maria Josep Picó van parlar d’aquests nous reptes, mentre que Joan Carles Peris, presentador i editor del telenotícies dels caps de setmana de Televisió de Catalunya, va moderar l’acte. El cicle organitzat per la SCOT i l’ACCA va concloure el 19 de maig amb una sessió al voltant de la demanda hídrica i la gestió d’un recurs escàs com és l’aigua dolça en un país mediterrani. David Saurí, doctor en geografia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona va analitzar quines són les maneres de gestió hídrica més raonables i sostenibles, i quines són les barreres perquè es puguin executar. Sergi Cantó, president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, va moderar el col·loqui. Els sociòlegs analitzen els processos de democratització actuals
En la darrera dècada, s’observa una tendència en la teoria sociològica cap a un reconeixement més gran dels diferents processos que envolten el que s’ha anomenat la radicalització de la democràcia. En aquest context, l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC, organitza el cicle «Democratitzacions», per tal d’obrir un fòrum de debat sobre els diferents processos de democratització que s’estan donant en les nostres societats, des de l’esfera pública fins a la privada. Les conferències que conformen el cicle conviden a reflexionar com cadascun dels ponents ha anat revisant la seva obra i incorporant una mirada a aquesta creixent democratització des de diferents perspectives. El primer en encetar el cicle va ser Erik Olin Wright, professor de sociologia de la Universitat de Wisconsin, a Madison. El sociòleg, que ha dedicat molts esforços a estudiar l’estructura social, des del punt de vista de classe social i de processos de democratització, va pronunciar el 20 de maig al Pati Manning de Barcelona, la conferència «Imaginant utopies reals», durant la qual va parlar dels nous moviments socials. s El proper 12 de juny serà el torn de la professora Gøsta Esping-Andersen, de la Universitat Pompeu Fabra, que posarà al dia el paper de les dones amb la conferència «La revolució dels rols de les dones com a desafiament polític». Finalment, el 25 de juny Elisabeth Beck-Gernsheim, de la Universitat Friedrich Alexander d’Erlangen (Nuremberg), se centraràen el diàleg en el si de les noves formes familiars, en la xerrada «Les famílies d’avui: més democràcia i més jerarquia». «L’educació i la construcció de la identitat nacional al llarg del segle XX», seminari de primavera de la SHE
L’educació i la construcció de la identitat nacional a l’Estat espanyol al llarg del segle XX van centrar el seminari de primavera de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (SHE), filial de l’IEC, que es va celebrar el 8 de maig a la seu de l’Institut. Durant tot el dia, diversos experts van analitzar l’educació, la presència i l’evolució dels diferents nacionalismes a l’Estat espanyol. El president de la SHE, Jaume Sobrequés, va obrir el seminari amb la conferència «Quan parlem d’identitat nacional, de què parlem?», en què va fer un repàs a les diferents definicions de nacionalitat. En la seva intervenció, Sobrequés va distingir els elements naturals (territori, llengua, història, costums) i polítics (consciència i voluntat) de la nació, i va considerar que aquests darrers són els «veritablement determinants» a l’hora de definir la identitat nacional. L’historiador va parlar també del sentiment de pàtria com «un element que la nació proporciona a la terra o a la història i que perdura en el present, passat i futur». Tot seguit, quatre experts van estudiar l’educació, la presència i l’evolució dels diferents nacionalismes a l’Estat espanyol: Paulí Dávila, professor de la Universitat del País Basc; María del Mar Pozo Andrés, de la Universitat d’Alcalá de Henares; Narciso de Gabriel, de la Universitat de la Corunya, i Francesc Xavier Hernández, de la Universitat de Barcelona.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
