Activitats

La SCE ret un homenatge pòstum a Artur Saurí

«Són segurs els aliments que mengem?»

Debat sobre els premis Nobel, a València

Gaspar Torrente, un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i Aragó

Súria homenatja el científic Salvador Reguant

El vincle de Pompeu Fabra i Badalona tanca les activitats de l’IEC en aquesta ciutat

En breu

Properes cites



La SCE ret un homenatge pòstum a Artur Saurí

 
Públic assistent a l'homenatge
IEC

El 22 de gener es va celebrar a l’IEC un acte en memòria d’Artur Saurí del Río, que va morir el passat 22 de juliol. Saurí havia estat vicepresident de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’IEC, i degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya; director del Servei d’Estudis i assessor econòmic de Banca Catalana, i professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Durant l’acte, organitzat per la SCE amb la col·laboració del Col·legi d’Economistes, es va valorar la trajectòria personal, professional i acadèmica d’Artur Saurí. Pere Puig, president de la SCE; Francesc Cabana, col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Ferran Sicart, director general de Política Financera de la Generalitat de Catalunya; Eduard Arruga, en nom de Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i Antoni Castells, conseller d’Economia, van fer un reconeixement personal i de país a Artur Saurí per les aportacions del seu llegat, i van afegir que és «un exemple de rigor, seriositat i voluntat d’excel·lència, comptant sempre amb tothom».

Reportatge fotogràfic:





«Són segurs els aliments que mengem?»

 
Abel Mariné
IEC
 

Abel Mariné, membre de l’IEC i del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), és expert en una qüestió que preocupa especialment la societat: la seguretat alimentària. Per a analitzar els fets i mites al voltant de la qualitat i seguretat dels aliments, el control d’aquests, quins són els problemes reals i la percepció social d’aquestes qüestions, el passat 26 de gener Mariné va pronunciar la conferència «Són segurs els aliments que mengem?».

Durant l’acte va assegurar que «mai els nostres aliments no han estat tan segurs com ara», però va recordar alguns casos recents que han fet saltar l’alarma social, com ara la contaminació amb melamina de les llets produïdes a la Xina o la ja coneguda crisi de les «vaques boges», que va marcar un abans i un després en la qüestió de la seguretat alimentària i va posar sobre la taula un problema que la globalització fa que tingui abast mundial.

Mariné va ser president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, del 1984 al 1989 i és autor o coautor d’uns dos-cents treballs d’investigació sobre ciències dels aliments i nutrició. El 2001 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Resum de la conferència i CV:




Debat sobre els premis Nobel, a València

 
A l'esquerra, Xavier López i a la dreta, Josep M. Sayeras
 
OCCC

Experts del camp de la literatura, la biologia, l’economia, la física i la medicina han passat aquest mes de gener per l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (OCCC) per explicar i debatre els treballs guardonats amb els premis Nobel en la celebració de la desena edició del cicle «Els premis Nobel de l’any 2008».

El 15 de gener, la professora de literatura francesa de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Alícia Piquer, va encetar el cicle de conferències amb «Le Clézio: un rodamón de l’escriptura», sobre el Premi Nobel de Literatura concedit a Jean-Marie Gustave Le Clézio.

L’investigador del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública, de la Generalitat Valenciana, i professor associat del Departament d’Ecologia i Microbiologia de la Universitat de València, F. Xavier López, va explicar els motius pels quals Harald zur Hausen, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier han estat guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina. Mentre que l’anàlisi dels patrons comercials i la localització de l’activitat econòmica, pel qual Paul Krugman va ser guardonat amb el Premi Nobel d’Economia, va centrar la intervenció de Josep M. Sayeras, professor titular del Departament d’Economia d’ESADE.

Ernest Giralt, director del Programa de Química i Farmacologia Molecular de l’Institut de Recerca Biomèdica, va explicar els avenços que comporta, en el camp de la biomedicina, el descobriment de la proteïna fluorescent verda per part d’Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Y. Tsien, guardonats amb el Premi Nobel de Química. I amb la conferència «Simetries subtilment trencades», el professor titular del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, Joan Soto, va tancar el cicle, el 29 de gener, amb un debat sobre el Premi Nobel de Física, atorgat al científic nord-americà Yoichiro Nambu i als japonesos Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa pel seu descobriment de l’asimetria de l’Univers.

El cicle ha estat organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i l’IEC.



Gaspar Torrente, un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i Aragó

 

El passat 22 de gener es va presentar a l’IEC el llibre Gaspar Torrente: Estat Català – Estado Aragonés, escrit per Joaquim Montclús i Enric Julià i editat per Duxelm. Es tracta d’una acurada biografia que reivindica el compromís cívic i patriòtic d’un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i Aragó: Gaspar Torrente. A l’acte hi van participar Salvador Giner i Salvador Alegret, president i vicepresident de l’IEC, respectivament, els autors i l’editor del llibre.

Torrente va participar en les principals campanyes autonòmiques i de reivindicació nacional aragonesa de la primera meitat del segle XX, advocant sempre per l’entesa fraternal dels pobles aragonès i català. Des de molt jove, va ser militant del federalisme republicà i seguidor aferrissat de Francesc Macià. D’una banda, era un aragonesista qualificat sovint de radical, i de l’altra, un nacionalista català convençut, motiu pel qual va ser acusat d’agent del separatisme català dins l’Aragó.

 
Acte de presentació
IEC
 

A la darreria de la Guerra Civil fou nomenat comissari municipal al poble d’Oliana, i va ser represaliat pels franquistes després de la desfeta republicana.

En aquest llibre es recull, com a novetat, l’activitat política de Gaspar Torrente desplegada a Catalunya i que fins ara no es coneixia, ja que l’arxiu personal de Torrente fou destruït pels seus familiars en acabar la guerra per por a represàlies polítiques.


Reportatge fotogràfic:



Súria homenatja el científic Salvador Reguant

 
  A l'esquerra, Salvador Reguant
IEC

L’acte d’homenatge al científic i intel·lectual surienc Salvador Reguant, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC, es va celebrar el passat 18 de gener en el marc de les festes de Sant Sebastià de Súria. A la jornada hi van participar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i David Serrat, president de la SECCT, que va glossar la figura de l’homenatjat. Després de l’acte, que es va celebrar a l’església del Roser de Súria, es va inaugurar l’exposició «Salvador Reguant, 80 anys de mestratge» a l’espai Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell, que fa un recorregut per la trajectòria humana i intel·lectual del teòleg.

Salvador Reguant va néixer a Súria el 24 de desembre de 1928; és catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona i forma part de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya. El 1953 va ser ordenat sacerdot a Ripoll i el 1969 va entrar com a professor a la Universitat de Barcelona, on va ser degà de la Facultat de Geologia (1978-1984). A més, ha publicat diversos llibre de teologia en què reflexiona sobre la manera d’entendre el cristianisme avui.

Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic:




El vincle de Pompeu Fabra i Badalona tanca les activitats de l’IEC en aquesta ciutat

 
Estudiants de batxillerat durant les conferències
IEC
 

Badalona va ser la ciutat d’adopció del gramàtic català Pompeu Fabra. Hi va viure des del 1912 fins a l’exili el 1939, els anys més fructífers de la seva vida intel·lectual, en què va publicar, entre d’altres, la Gramàtica catalana (1918), les Converses filològiques (1924) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). Fabra es va integrar plenament a la ciutat: anava al Club Natació Badalona, jugava a cartes al Casino i, fins i tot, va incorporar al Diccionari paraules genuïnament badalonines. Arran dels viatges continuats en tramvia cap a Barcelona, es va constituir l’anomenada càtedra del tramvia: una munió de passatgers agafaven el mateix comboi que el gramàtic per a poder escoltar les seves explicacions. Sobre la vinculació del gramàtic amb aquesta ciutat del Barcelonès en van parlar, el 26 de gener, Jordi Monés i Pujol-Busquets, Valentí Soler i Joan Soler i Amigó en una taula rodona titulada «Pompeu Fabra i Badalona» i que es va celebrar a l’Espai Betúlia de Badalona.

La taula rodona és l’última de les activitats complementàries de l’exposició «L’Institut d’Estudis Catalans 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», que es pot visitar a l’Espai Betúlia fins al 14 de febrer. La primera va ser la conferència que va oferir el president de la Secció Filològica (SF), Joan Martí i Castell, el 20 de gener amb el títol «Les llengües minoritzades en el procés de mundialització», dirigida als estudiants de batxillerat. El 22 de gener va ser el torn del secretari general de l’lnstitut, Joandomènec Ros, que es va dirigir als alumnes de batxillerat amb la xerrada «Una aventura no totalment imprevisible, rarament gratuïta i amb una positiva qualitat d’addicció».

Reportatge fotogràfic:





En Breu

La SCQ celebra la 14a Conferència Fèlix Serratosa

 
Els conferenciants
SCQ
 

Els dies 19 i 20 de gener es va celebrar a l’Institut de Química Avançada del CSIC la 14a edició de la Conferència Fèlix Serratosa, organitzada conjuntament per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l’IEC, i la Real Sociedad Española de Química, amb el suport del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Més informació



L’àlgebra a la península Ibèrica en el segle XVI

La Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, el Ministeri de Ciència i Innovació, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), entre d’altres, van participar el passat 16 de gener en el congrés internacional «L’àlgebra a la península Ibèrica en el segle XVI. Pedro Núñez (1502-1578)». Durant el congrés es van analitzar els conceptes de nombre, magnitud quantificable i proporcionalitat en l’àlgebra de Pedro Núñez; a més d’analitzar la consideració de l’àlgebra en el segle XVI i les relacions amb altres disciplines, així com els mètodes i el llenguatge d’aquesta en l’obra de Núñez.



 

Els estudis de geografia a Catalunya

La Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut, va analitzar a fons el futur dels estudis de geografia a Catalunya en la conferència «Els estudis de geografia a Catalunya en el marc de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior», a càrrec del professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni F. Tulla i Pujol. L’acte va tenir lloc el passat 28 de gener.

Article d’Antoni Tulla: «Els estudis de geografia a Catalunya en el marc de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior»

La polèmica de les matemàtiques en l’enginyeria

Guillermo Lusa, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va recordar el passat 16 de gener la polèmica sorgida al llarg del segle xix entre científics i enginyers en la conferència «El debate sobre el papel de las matemáticas en la formación de los ingenieros decimonónicos». L’acte, en el marc dels Seminaris i Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tècnica, va ser organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCCT), filial de l’IEC.

Resum de la conferència:



Projeccions de fotografia naturalista

 

La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) va organitzar el 16 de gener «Kalahari Faces», a càrrec del fotògraf sud-africà Jaco Powell. L’activitat s’inclou dins del cicle de projeccions de fotografia naturalista, organitzat pel grup de treball Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura.



Properes cites

Cicle de conferències «Cap on ens porta la crisi?»

L’economista Alfred Pastor iniciarà el proper 16 de febrer el cicle de conferències «Cap on ens porta la crisi?», organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE). En aquest cas, també l’organitza l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’IEC.



Exposició de l’UCE a l’IEC

El proper 2 de febrer s’inaugura a l’Institut la mostra «Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent), 1969-2008. 40 anys», amb motiu del 40è aniversari de la universitat pradenca. La mostra es podrà visita al pati de l'IEC fins al 27 de febrer.



«Darwin a l’escola»

El 12 de febrer es compleixen dos-cents anys del naixement de Darwin i per això l’Institut organitza la Segona Jornada de Portes Obertes a l’IEC, sota el títol «Darwin a l’escola» i destinada a l’alumnat de batxillerat. Al llarg del matí, els alumnes podran visitar les diferents dependències de l’IEC i assistir a les conferències de Ricard Guerrero, sobre Darwin i l’evolució en el segle XXI; d’Anna Omedes, sobre l’evolució del sexe i la família, i de Misericòrdia Ramon, sobre la teoria darwiniana de la selecció natural.

 

Les novel·les inacabades de Calders

El dimecres 4 de febrer, a les 19.30 hores, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans es presenta l’edició crítica de les novel·les inacabades de Pere Calders, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, editades pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.



«La selecció natural, motor de l’evolució»

La propera conferència programada dins el cicle «Conferències magistrals 2008-2009», dedicat a Charles Darwin, se celebrarà el pròxim 12 de febrer. Serà «La selecció natural, motor de l’evolució» a càrrec de Misericòrdia Ramon, del Laboratori de Genètica de la Universitat de les Illes Balears.



Fase catalana de l’Olimpíada Internacional de Física

El proper 6 de febrer se celebraran a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona les proves de la fase local de l’Olimpíada Internacional de Física per tal de seleccionar l’alumnat d’ensenyament secundari que representarà les universitats de Catalunya en la fase estatal, organitzada per la Real Sociedad Española de Física. L’organització de la fase local és a càrrec de la Societat Catalana de Física (SCFIS) i està subvencionada pel Departament d’Ensenyament i el DURSI de la Generalitat de Catalunya. La inscripció es pot fer fins al 4 de febrer a http://scfis.iec.cat.

Més informació



s