|
Opinió |
|||||
La ciutat cansada; per Jordi Castellanos Recull d’entrevistes Jordi Castellanos, membre numerari de l'IEC
Trobar un títol com La ciutat cansada és la primera genialitat d’una obra que lamentablement no va arribar a terme. I dic lamentablement no pas pel seu argument (de fet, la novel·la arriba pràcticament fins al final o, com a mínim, el deixa entreveure) sinó per aquella construcció i aquell llenguatge tan treballats i carregats de matisos que ens ofereix Calders. El que ens ha arribat, malgrat tot, mereix tota l’atenció perquè se’ns hi mostra un món, el d’una ciutat amb totes les seves estructures socials, polítiques, econòmiques i simbòliques (també les simbòliques) que de sobte, partint d’un petit episodi puntual i d’una sèrie d’equívocs, veu com tota la seva vida col·lectiva es capgira i ho fa perquè res no és el que sembla. O sí: les Sis Tradicions que sostenen el sentit col·lectiu sembla que trontollen, potser per una mala comprensió de les paraules d’un erudit estranger. L’autoritat se n’esgarrifa, però al carrer això que semblaria tan important no hi és present en res de res. I els ciutadans? El ciutadans viuen capficats en les seves dèries, que poc tenen a veure amb allò que són i representen: personatges extremats, paròdies de personatges, que mostren fins a quin punt els estereotips, les representacions i teatralitzacions que ens hem creat del món i de nosaltres mateixos serveixen ben poc per a entendre’ns. Una societat en crisi?: Reptes d’un món globalitzat
Una societat en crisi?: Reptes d’un món globalitzat convida a reflexionar sobre les transformacions i els reptes que la societat catalana ha d’encarar en un món globalitzat i, alhora, cada vegada més individualitzat. De la mà de diversos especialistes, l’obra, editada per Eumo Editorial i la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, planteja d’una manera molt didàctica i dinàmica l’abast de les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que vivim. El llibre ens endinsa en els orígens i l’abast de la mundialització, de la mà de Salvador Giner, doctor en sociologia i president de l’IEC. Per la seva banda, Joan Majó, doctor en enginyeria industrial, fa balanç de l’evolució de la globalització, com a fenomen inevitable i actualment asimètric. I Lluís Flaquer, doctor en dret, tracta les transformacions que està experimentant la família davant la globalització i la individualització, i analitza les necessitats emergents que se’n desprenen. El volum també recull les reflexions de Carlota Solé, sociòloga i membre de l’IEC, sobre la immigració, especialment sobre l’impacte que té en les societats d’acollida; i l’anàlisi sobre la crisi contemporània dels valors com a conseqüència dels continus canvis socials, presentada per Dídac Ramírez i Sarrió, doctor en filosofia i ciències de l’educació. D’altra banda, l’economista Pere Puig presenta els aspectes econòmics i les repercussions a escala global de la mundialització. Finalment, el pedagog Xavier Laudo aclareix quines haurien de ser les pautes fonamentals que s’haurien de seguir en temes com ara l’educació i la societat del coneixement. |
 |
Exiliat a Mèxic, Pere Calders va treballar durant vuit anys en la novel·la La ciutat cansada, la seva obra inacabada més extensa, i, a la vegada, preparava el recull de contes Cròniques de la veritat oculta, un dels llibres més elogiats de l’escriptor barceloní.
El mateix Pere Calders deia que se sentia cansat de La ciutat cansada. Però, probablement, el que va provocar que Calders no finalitzés mai l’obra va ser el desànim davant la possibilitat de no poder veure-la finalment editada i els dubtes sobre la recepció que tindria.
La ironia, l’absurd i l’aparició d’una pluralitat de personatges contradictoris i paradoxals fan d’aquesta novel·la una obra on el rerefons d’una visió desencantada i confusa de la condició humana preval per damunt de tot.
La ciutat cansada és un retaule de situacions irrisòries que deixen entreveure la manca total d’escrúpols; l’obra es presenta com l’oportunitat de Pere Calders per explicar l’èxode massiu de tota una ciutat que acaba desertant de si mateixa i de tot el que ha viscut. Ens trobem, doncs, davant d’una peça típicament caldersiana, tot i que probablement s’hi percep un punt de vista molt més desolador i una mirada més despietada que en altres obres.
Aquesta edició és producte del projecte de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
Article de Jordi Castellanos sobre La ciutat cansada
Déu, cosmos, caos: Horitzons del diàleg entre ciència i religió
David Jou
Viena Editorial
Barcelona, 2008
ISBN: 978-84-8330-475-4
Nombre de pàgines: 296
PVP: 17,80 €
El diàleg entre ciència i religió és una frontera del coneixement especialment activa actualment. En un temps en què l’avenç científic i tecnològic obre noves perspectives en la manera de percebre el món i la vida, les preguntes i les vivències de fons que són l’objecte de la religió adquireixen nous matisos i suposen nous reptes per al coneixement.
Déu, cosmos, caos planteja algunes d’aquestes qüestions des de l’experiència d’un investigador científic que també és poeta i creient, i que en la seva activitat diària no deixa de preguntar-se com afecten la ciència i la tecnologia d’avui la vivència religiosa, què queda de sagrat en les coses i en la vida un cop exposades a les llums i les ombres de la ciència, i quin lloc hi ha, finalment, per a l’acció de Déu en el món.
David Jou, físic i poeta (Sitges, 1953), és membre de l’IEC i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigador en termodinàmica de processos irreversibles, és autor de cinc llibres i d’uns dos-cents articles de recerca en revistes de difusió internacional, obra per la qual ha rebut diversos premis. Paral·lelament a la seva activitat científica, ha publicat una extensa obra poètica, aplegada en els volums L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004).
| Recull d’articles |
No és això, no és això, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 15 de setembre de 2008
Engrunes d'estiu, de Joan Solà
Avui, 13 de setembre de 2008
Factors històrics de confluència i d’allunyament, d’Albert Balcells
Avui, 11 de setembre de 2008
Desgràcies poc naturals, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 10 de setembre de 2008
Catalunya perplexa, de Salvador Giner
El Periódico de Catalunya, 9 de setembre de 2008
Palin, una dona d’empenta, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 8 de setembre de 2008
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 7 de setembre de 2008
El cas d’un pres anarquista, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 3 de setembre de 2008
Letanías y contraletanías, de Pere Puigdomènech
El País, 3 de setembre de 2008
Un estiueig poc aprofitat, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 1 de setembre de 2008
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 31 d’agost de 2008
Phelps i les injustícies metabòliques, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 25 d’agost de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 24 d’agost de 2008
La por dels transgènics, de Pere Puigdomènech
El Periódico de Catalunya, 23 d’agost de 2008
L'alcohol i el soroll, d’Abel Mariné
El Punt, 22 d’agost de 2008
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 17 d’agost de 2008
Museu en entredit, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 15 d’agost de 2008
El principi de la justícia distributiva, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 11 d’agost de 2008
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 10 d’agost de 2008
Les patates engreixen?, d’Abel Mariné
El Punt, 8 d’agost de 2008
Els Jocs no són tan moderns, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico de Catalunya, 4 d’agost de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 3 d’agost de 2008
Música d’estiu, música d’hivern, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 30 de juliol de 2008
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico de Catalunya, 27 de juliol de 2008
El ser o no ser dels socialistes, de Josep Maria Terricabras
El Periódico de Catalunya, 23 de juliol de 2008
Entrevista a Aina Moll
Varem prendre les mesures adequades per avançar cap la normalització lingüística
Diari de Girona, 14 de setembre de 2008
Entrevista a Joan Margarit
Els poemes són al món, no en el cel
El Punt, 11 d’agost de 2008
Entrevista a Joaquim Molas
Literatura ho és tot
Serra d’Or, 1 de juliol de 2008
