|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La sorpresa del DIEC2: catorze setmanes entre els més venuts de no-ficció en català L'Institut d'Estudis Catalans ha estat decisiu per al reconeixement de la llengua de signes catalana Representants de l'IEC participen en el col·loqui germanocatalà a la Universitat de Tübingen L'Institut Ramon Llull presenta a Barcelona el projecte de Frankfurt 2007 L'IEC estudia obrir una delegació permanent a les Illes Balears
La sorpresa del DIEC2: catorze setmanes entre els més venuts de no-ficció en català Joan Martí i Castell: «L'èxit demostra l'afecte, el respecte i la voluntat de competència quant a l'ús de la llengua pròpia»
Va ser un èxit de vendes des del primer moment i, fins i tot, va ocupar el segon lloc entre els llibres de no-ficció més sol·licitats en una jornada tan popular com el Dia del Llibre, el 23 d'abril passat. Aquesta va ser una de les primeres sorpreses de la nova edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l'Institut d'Estudis Catalans, present a les llibreries des del 29 de març. La sorpresa s'ha mantingut i, més ben dit, es manté, quan ja han passat tres mesos, perquè el DIEC2 ha estat fins ara, durant catorze setmanes, entre els llibres més venuts de no-ficció en el rànquing setmanal que publiquen alguns mitjans de comunicació (s'adjunta un enllaç amb la darrera taula disponible). De fet, durant les catorze setmanes consultades, el DIEC2 ha estat el número u, l'èxit de vendes indiscutible, a davant, fins i tot, d'autors consagrats i d'àmplia popularitat mediàtica. Els resultats han superat totes les previsions i, a hores d'ara, el consorci editorial format per Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, al qual fou adjudicada la segona edició del DIEC, ha venut més de dues terceres parts dels trenta mil exemplars publicats. En vuitanta-dos dies, 1.324.305 consultes per Internet El resultat de la venda en paper del DIEC2 no ha s'ha vist frenat per l'accés en línia, per Internet, que és possible, de manera completament gratuïta i sense codis, des del 18 d'abril. El balanç de la consulta en línia és espectacular: 1.324.305 consultes registrades fins al 9 de juliol passat, o, el que és el mateix, una mitjana de 16.150 entrades diàries (vegeu la taula adjunta). Tant els responsables de l'IEC com els directius del consorci editorial coincideixen a constatar que no és habitual veure una obra de consulta, i encara menys un diccionari normatiu, convertida en un èxit de vendes. Tanmateix, les dades de venda i de consulta en línia són eloqüents i certifiquen un èxit que suggereix una explicació optimista a Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC: «La llengua interessa a la societat, més enllà de la reivindicació del respecte a la identitat. Que un diccionari normatiu hagi generat una expectativa tan estesa, que s'ha concretat en l'adquisició per part de tantes persones, demostra inequívocament l'afecte, el respecte, la voluntat d'una competència adequada quant a l'ús de la llengua pròpia.» (Vegeu l'article complet adjunt.) «El català interessa», per Joan Martí i Castell, president de la SF de l'IEC Taula de consultes en línia des del 18 d'abril: Rànquing d'El Periódico:
El
V Congrés de la Institució Catalana
d'Estudis Agraris reuneix prop de dos-cents participants
d'arreu de Catalunya
L'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) va reunir els dies 4, 5 i 6 de juliol a Castelldefels, els participants del V Congrés de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) , filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). A més de les ponències, durant el congrés es van presentar cent disset comunicacions escrites. El congrés va ser convocat amb el lema «1907-2007: Cent anys d'agricultura catalana. Cent anys de l'Institut d'Estudis Catalans», perquè els organitzadors l'han volgut emmarcar en el programa del Centenari de l'IEC. Malgrat les referències històriques del títol, els organitzadors van assenyalar que «no s'ha de considerar, en absolut, com un congrés d'història agrària, sinó d'estudi del present» i com a fòrum de debat «mirant cap al futur». L'anterior congrés de la ICEA es va celebrar fa set anys, el 2000, a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, amb el lema «Les noves tecnologies en l'àmbit agrari». La trobada es va dividir en les sis àrees
temàtiques
següents: 1. Les claus històriques i socials en el
darrer segle; 2. Els sistemes agraris i el medi ambient; 3. Les
revolucions tecnològiques; 4. Els inputs i les
tècniques
de suport de l'agricultura; 5. El mercat i les polítiques
agroalimentàries, i 6. La formació i la transferència
del coneixement. Cada àrea va ser coordinada
per especialistes de prestigi reconegut.
Diversitat de ponents La relació de ponents del V Congrés va incloure enginyers agrònoms (Daniel Babot i Antoni Colom), enginyers tècnics agrícoles (Carles Bernat, Eduard Bes i Jordi Peix), economistes (Jordi Bacaria, Casimiro Herruzo, Xavier Montagut, Arcadi Oliveres i Ruth Rama), aparelladors (Xavier Casanovas), veterinaris (Emma Fàbrega), historiadors agraris (Ramon Garrabou), genetistes (Agustí Mariné) i enginyers de forest (Míriam Piqué). La sessió inaugural va ser una conferència de l'antropòleg Jesús Contreras, catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, que va parlar sobre les «Paradoxes de la modernitat alimentària». Durant el primer dia es van presentar intervencions referents a la relació entre la producció intensiva de porcí i el medi ambient, sobre la gestió forestal sostenible i sobre el darrer segle de millora genètica vegetal. Els organitzadors van programar per a cada jornada sessions múltiples en les quals es van debatre les més de cent comunicacions presentades. Durant les jornades segona i tercera es van debatre ponències sobre la innovació en les indústries alimentàries i forestals, la ramaderia del futur, l'agricultura europea i el canvi global, la mecanització i, fins i tot, l'arquitectura tradicional catalana. També es va programar una sessió sobre la comarca del Garraf, que va incloure una visita guiada a càrrec del geògraf Josep M. Panareda, membre de l'IEC i cap del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona. Cloenda a la seu de l'IEC L'acte de cloenda es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l'edifici de la Casa de Convalescència, seu de Barcelona de l'IEC, i va ser presidit per Salvador Giner, president de l'acadèmia catalana. La jornada es va tancar amb un sopar de gala al pati de la Casa de Convalescència. La ICEA, promotora i organitzadora del congrés, fou creada l'any 1977, i des del 1983 és filial de l'IEC. Actualment aplega més de quatre-cents socis i és presidida per Joan Ràfols Casamada. Apunt de Joan Ràfols Casamada, president de la ICEA: Reportatge fotogràfic:
El secretari general de l'Acadèmia del Marroc lamenta que «avui en dia els drets de l'home no són respectats» A Rabat, en la segona trobada del projecte «Els camins de la dignitat humana» que els propers 16 i 17 de juliol celebra sessió a l'IEC, a Barcelona
El secretari general de l'Acadèmia del Regne del Marroc, Abdellatif Berbich, va afirmar el 26 de juny passat a Rabat, en l'obertura de les sessions de treball que van reunir experts internacionals per debatre sobre la dignitat humana, que, «malauradament, el que constatem avui en dia ens obliga a pensar que els textos fundacionals dels drets de l'home no són respectats». «El dret a la vida, que és fonamental i primer, és ignorat per tots els qui alimenten les guerres locals i regionals. Hi ha qui mata en nom de la religió, hi ha qui ho fa en nom de la depuració ètnica». I va afegir: «Què diríem d'un estat que practica la dictadura, ignora les lleis i prohibeix els drets més elementals del ciutadà». Berbich va recordar que «hem de promoure la cultura del respecte de la dignitat humana com a valor suprem». L'acadèmia marroquina va acollir la segona sessió de treball del projecte de recerca sobre la dignitat de la persona humana, coordinat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), per encàrrec de la Unió Acadèmica Internacional (UAI), de la qual l'acadèmia catalana forma part des del 1922. Les jornades van reunir a la capital marroquina una trentena d'especialistes procedents d'universitats i organitzacions acadèmiques d'arreu del món. Programa internacional El projecte, que porta per títol «Els
camins de la dignitat humana: de les tradicions culturals a un
nou paradigma», és un programa internacional d'investigació,
avalat per la UNESCO i
finançat per la Fundació Europea de la Ciència
(European Science Foundation, ESF).
L'objectiu és analitzar les principals concepcions de la persona
com a ésser portador de valors universals superiors, tal com
apareixen en les diverses grans civilitzacions, més enllà de
les declaracions oficials dels drets de l'home i del ciutadà.
El president de l'acadèmia catalana, el sociòleg Salvador Giner, un dels ponents del primer dia, va intervenir sobre «Dignitat cívica: passat i futur». Giner va exposar l'evolució històrica de la creença en la dignitat moral dels éssers humans, que es manifesta a través de la creixent transformació de la institució de la ciutadania. El president de l'IEC es va centrar en els «efectes perversos de les tendències inflacionistes dels drets humans i dels ciutadans, al món modern», sota un context incipient que es dirigeix cap a la globalització de la societat». A més de Giner, la representació catalana a Rabat va ser formada pel coordinador del projecte i membre de l'IEC, el filòsof i escriptor Josep-Maria Terricabras; l'historiador i arqueòleg Josep Guitart; el microbiòleg Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC; el metge pediatra Francesc Asensi, i la biòloga americana Lynn Margulis, membre de la Societat Catalana de Biologia, una de les vint-i-sis societats filials de l'IEC. Margulis va analitzar, en el segon dia de la trobada, la vessant biològica de la dignitat humana, des del punt de vista de l'individu i del grup, a la llum dels nous coneixements aportats pels grans descobriments produïts en les ciències de la vida i de la salut, en els últims anys. «Els humans no vivim una vida aïllada, sinó que el nostre desenvolupament com a individus es realitza dins del grup. La socialització és un aspecte fonamental de la humanització», va assenyalar.
L'exposició, titulada «La dignitat humana, l'individu i el grup», se centrava en els aspectes evolutius que constitueixen l'individu, des del punt de vista biològic, i l'evolució cel·lular i organísmica cap als mamífers i, especialment, cap a l'espècie humana. La biofília i el futur de l'espècie El secretari científic de l'IEC, el microbiòleg Ricard Guerrero, en la intervenció titulada «Biofília i les bases biològiques de la dignitat humana», va analitzar el concepte recent de biofília, pel qual tot ésser viu té tendència a relacionar-se amb la resta d'éssers vius. «El desenvolupament humà és conseqüència de l'adequada integració de la nostra espècie, la humana, dins el medi ambient». Davant l'increment de la població i el consum intensiu d'energia, Guerrero va anunciar que «estem abocats a una situació insostenible per a la nostra pròpia espècie. Els coneixements actuals de les ciències de la vida i de la salut ens obligaran a regular la població dins un límit sostenible i a frenar la degradació de l'entorn». El microbiòleg va afirmar que, «sense cap dubte, la nostra espècie pot allargar la vida individual i pot tenir una qualitat de vida molt millor que la dels nostres avantpassats. Però això només succeirà si utilitzem racionalment els recursos i els gestionem d'una manera equilibrada». Propera cita dilluns a l'IEC La següent sessió del projecte tindrà lloc a l'IEC, a Barcelona, els propers dilluns i dimarts, 16 i 17 de juliol, i tractarà els aspectes jurídics i filosòfics de la dignitat humana. La seu de l'acadèmia catalana acollirà intervencions d'experts com ara els juristes Ernesto Garzón Valdés, de la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya), i Francisco Laporta, de la Universitat Autònoma de Madrid; l'exconseller d'Educació i Universitats Joan M. del Pozo; la filòsofa Victòria Camps, o el sociòleg Salvador Giner. Programa de Barcelona (16 i 17 de juliol): Ponència de Carlos M. Romeo Casabona: Ponència de Marcus Düwell: Reportatge fotogràfic:
Salvador Alegret: «Els químics disposen de quatre traduccions d'obres de referència al català, dues més que en espanyol» L'IEC publica la versió catalana del Compendi de nomenclatura de química analítica, conegut com a llibre taronja
El dijous 28 de juny va ser presentat, a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Compendi de nomenclatura de química analítica, més conegut pels acadèmics com a llibre taronja, que es converteix en la quarta obra de referència de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC, en la sigla en anglès) traduïda de l'anglès al català. Aquest fet el va destacar el vicepresident de l'IEC i curador de l'obra, Salvador Alegret, ja que la llengua catalana, en aquest àmbit, està per sobre d'altres llengües europees com ara l'espanyol i el francès, que només en tenen dues. «El català és una llengua sorprenent», va comentar Alegret. Elisabeth Bosch, membre de la Societat Catalana de Química, filial de l'IEC, catedràtica de Química Analítica de la Universitat de Barcelona i curadora de l'obra juntament amb Alegret, va explicar les dificultats amb què s'han trobat la cinquantena d'experts a l'hora de fer la traducció. «Els editors anglesos no van llegir amb prou cura tots els capítols i la nomenclatura que s'empra era diferent entre els capítols». Per això els traductors de la tercera edició del Compendium of analytical nomenclature: Definitive rules 1997, publicada el 1998, han hagut de fer una tasca de normalització i d'uniformització important. «Hem volgut mantenir les sigles en anglès, perquè és com les coneix absolutament tothom», va precisar Bosch. El Compendi editat per l'IEC inclou, en tres volums, la terminologia i els neologismes de química analítica, amb les definicions corresponents. L'obra, de la qual s'ha fet un tiratge de sis-cents exemplars, s'ha posat a la venda al preu de cent euros. L'any 1985, l'IEC va fer la traducció al català, amb un tiratge de mil exemplars, de la primera edició de l'original anglès, publicat el 1978. Tant Bosch com Alegret van remarcar que l'objectiu no és altre que «facilitar la nomenclatura a la comunitat científica per tal de poder parlar bé i en català als nostres laboratoris». En la presentació de l'obra també hi van participar David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, que va esperonar tothom a «treballar per mantenir viva la llengua catalana». Rosa Colomer, directora del Centre de Terminologia TERMCAT, consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'IEC, va destacar que la traducció d'obres com ara el llibre taronja permet «actualitzar la terminologia catalana en els diversos àmbits del saber». Àngel Messeguer, president de la Societat Catalana de Química, filial de l'IEC, va cloure la presentació, tot marcant un nou repte: actualitzar el llibre blau, l'obra de referència dels químics orgànics.Pròleg de l'edició catalana: Apunt d'Elisabeth Bosch: Reportatge fotogràfic:
L'Institut d'Estudis Catalans ha estat decisiu per al reconeixement de la llengua de signes catalana La intervenció de dos membres de la Filològica a la Comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats ajuda a equiparar la llengua de signes catalana amb l'espanyola Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC, i Josep Quer, membre corresponent de la mateixa Secció, van comparèixer el 10 de maig passat davant la Comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats en el debat del Projecte de llei de la llengua de signes. Aquesta intervenció va resultar decisiva per a posar la llengua de signes catalana (LSC) al mateix nivell que l'espanyola, ja que el projecte feia referència, exclusivament, a aquesta última. Després de la intervenció dels membres de l'IEC, la Comissió de Treball i Afers Socials de la cambra baixa espanyola va aprovar, per unanimitat, la plena equiparació de la LSC. La nova llei també atorgarà facilitats a les persones amb problemes auditius, com ara la sol·licitud d'intèrprets davant les diferents administracions públiques, els mitjans de comunicació o el transport. La LSC va obtenir el reconeixement oficial de la Generalitat de Catalunya el 30 de juny de 1994, mitjançant un decret que en promou i en facilita l'ús a l'Administració i, especialment, a l'ensenyament obligatori, on s'han establert diverses escoles bilingües. El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar el nou Estatut, l'article 50.6 del qual inclou el reconeixement de la LSC amb el text següent: «Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.»
Representants de l'IEC participen en el col·loqui germanocatalà a la Universitat de Tübingen Organitzat amb motiu de la presentació del llibre Katalonien. Kultur der Moderne, en el marc del programa de Frankfurt 2007
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el sociòleg Salvador Giner, creu que «Catalunya ha fet de la modernitat la seva tradició; és un país que sempre guaita l'esdevenidor». Així ho va manifestar, el 2 de juliol passat, en el col·loqui germanocatalà a la Universitat de Tübingen (Alemanya), amb motiu de la presentació del llibre Katalonien. Kultur der Moderne, editat pel Centre de Comunicació Científica amb Iberoamèrica (CCC) de Tubinga, que dirigeix Rafael Sevilla. A títol d'exemple, Giner es va referir al camp del dret: «L'aportació catalana a la cultura jurídica europea i mundial, des dels Usatges al Consolat de Mar, gairebé no té parió. Els drets de la gent del poble —els "hòmens honrats"— són anteriors, de prop d'un segle, a la Magna Carta anglesa.» En la intervenció, titulada «Catalunya: la tradició de la modernitat», Giner va analitzar el paper de Catalunya com un dels focus principals des dels quals la modernitat —en l'art, la ciència, la industria i el comerç— es va expandir a la resta d'Espanya. El president de l'IEC ha fet referència a la fase de decadència espanyola del segle XVII, en la qual les estructures culturals i polítiques del país, per una banda, i les d'un món modern naixent, per l'altra, no harmonitzaven entre si. «Catalunya va salvar la situació en demostrar que també Espanya, amb instruments i iniciativa propis, es trobava en condicions de progressar i modernitzar-se». Sota el lema «Catalunya. Cultura de la modernitat», en el col·loqui es van analitzar aspectes jurídics, sociològics, científics, literaris i de promoció de la cultura catalana, al llarg de cinc sessions, en cadascuna de les quals va participar un expert alemany i un de català i, com a moderador, un especialista del CCC. El llibre Katalonien. Kultur der Moderne, del qual manlleva el títol el col·loqui, és una reedició actualitzada de l'obra Katalonien. Tradition und Moderne, publicada pel CCC de Tübingen arran del simposi celebrat el juliol del 2003. Salvador Giner és, precisament, l'autor del capítol que va donar títol al llibre. Tübingen i la llengua catalana La jornada, promoguda per l'Institut Ramon Llull (IRL) —consorci format per la Generalitat de Catalunya i l'IEC—, amb la col·laboració del CCC de Tübingen, el Ministeri de Ciència, Recerca i Art de Baden-Württemberg i la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, s'inscriu en el programa de La cultura catalana, convidada d'honor a la Fira de Frankfurt 2007. Tübingen té una significació històrica especial per a la catalanística dins el món germànic. L'any 1970 s'hi van celebrar els Jocs Florals de l'Exili i, durant la dictadura de Franco, la ciutat i la universitat van esdevenir una referència internacional permanent en l'afirmació i reivindicació de la literatura catalana. A partir dels anys setanta, la catalanística en llengua alemanya va agafar una nova embranzida en aquesta universitat, que avui en dia continua sent un centre important d'estudi de la llengua i la literatura catalanes. En record d'aquest passat, la prorectora de la Universitat de Tübingen, Stefanie Würth, va aprofitar la seva intervenció en el col·loqui per a subratllar que «quan Espanya vivia en plena dictadura franquista, molts catalans a l'exili es van mostrar molt satisfets que a Tübingen s'ensenyés català». De manera semblant, el president de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (FIAC), Johannes Kabatek, va recordar que «des de finals dels anys seixanta, la cultura catalana té un paper rellevant en el Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Tübingen. El fet de ser convidada d'honor a la Fira de Frankfurt 2007 donarà un gran impuls al procés de projecció de la cultura catalana arreu del món, però, paral·lelament a la Fira, hem de treballar perquè aquesta projecció es mantingui». Altres intervencions Un altre membre de l'acadèmia catalana, l'assagista Ricard Torrents, va intervenir en la quarta sessió del col·loqui. Torrents va parlar del català com a llengua traduïda i llengua traductora, que ja l'any 1994, en un informe de la UNESCO sobre els idiomes més traduïts i traductors del món, se situava en la desena posició. En l'última sessió, «La promoció de la cultura catalana a Alemanya», hi va intervenir el director de l'IRL, Josep Bargalló, que va explicar les línies de treball de l'IRL, i el catalanista alemany Tilbert Stegmann, de l'Insitut de Filologia Romànica de la Universitat de Frankfurt. En el col·loqui també hi van
participar Peter Häberle,
reconegut jurista alemany, de la Universitat de Bayreuth; Héctor
López Bofill, de la Universitat Pompeu Fabra; Manuel
Cardona, director
fundador de l'Institut Max Planck de Física dels Sòlids,
d'Stuttgart; el sociòleg Hans-Jürgen
Puhle, de la Universitat de Frankfurt, i el filòleg Jens
Lüdtke,
de la Universitat de Heidelberg.
«Catalunya:
la tradició de la modernitat», de Salvador Giner (en alemany): Conferència de Ricard Torrents: Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
La Biblioteca de Catalunya celebra el seu naixement fa cent anys, en el si de l'Institut d'Estudis Catalans En el marc del centenari de l'acadèmia catalana, que va impulsar la creació de la Biblioteca des dels seus inicis i, el 1914, la va posar al servei de la societat catalana
La Biblioteca de Catalunya va inaugurar el 29 de juny passat l'acte commemoratiu del centenari de la institució, creada el 1907 en el si i per iniciativa de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La commemoració coincideix amb els cent anys de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats, que, a través dels membres fundadors, va impulsar la creació de la Biblioteca fins que, l'any 1914, va obrir les portes al públic, posant-la al servei de la societat catalana. En l'acte hi van participar el president de la Generalitat, José Montilla; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, i el vicepresident de l'IEC i president de la Comissió Executiva del Centenari, Antoni Riera.
Dolors Lamarca va destacar el paper de cinc dels membres fundadors de l'IEC que van treballar «en l'objectiu prioritari de la nova corporació, la creació d'una biblioteca al servei dels ciutadans»: Enric Prat de la Riba, «que va creure en el projecte i el va impulsar amb fermesa»; Jaume Massó i Torrents, «que en va definir les línies»; Antoni Rubió i Lluch, «timó del sistema bibliotecari català»; Josep Pijoan, i Eugeni d'Ors. Intervenció de Riera Antoni Riera va recordar que, després d'haver estat creat, el 18 de juny de 1907, «l'Institut es va posar a treballar immediatament, palesant que la conjuntura era propícia i els membres elegits adients per a gestionar-la». Entre les diverses tasques que va assumir i impulsar l'IEC, hi havia la creació d'una «gran biblioteca nacional», que fos equiparable a les principals capitals europees i suplís el dèficit que en aquest àmbit tenia la cultura catalana. «Ja en la primera sessió plenària de l'IEC, la del 5 de juliol de 1907, es planteja adquirir el fons bibliogràfic particular de Marià Aguiló, el fons privat més important de Barcelona». Riera també va destacar la «política de compres de biblioteques particulars que es va fer des de l'IEC, del 1907 al 1914, així com les donacions de les biblioteques privades dels membres fundadors de l'Institut a la Biblioteca». De Biblioteca de l'IEC a Biblioteca Nacional El 28 de maig de 1914, la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba al capdavant, va atorgar a la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans el caràcter de servei cultural públic. «Des de llavors —va recordar Riera—, la Biblioteca ha passat, com l'IEC, per situacions difícils, però mai no ha deixat d'exercir amb escreix les funcions que li són pròpies, actuant com a centre de conservació, promoció i difusió exterior del patrimoni bibliogràfic català, tant humanístic com científic, com a dipòsit d'arxius particulars de literats i intel·lectuals catalans, com a centre de formació de personal especialitzat i com a factor de dinamització de la cultura catalana». El conseller Tresserras va subratllar «les coincidències no casuals de l'aparició, el 1906, del Noucentisme, i la creació, un any més tard, de l'IEC i la Biblioteca de Catalunya». «Fa cent anys un grup d'erudits va tenir l'audàcia de formular un projecte cultural i polític molt ambiciós; ara, la Biblioteca està demostrant que té l'audàcia per a fer front als nous reptes». El president de la Generalitat va voler donar les gràcies a les «tres institucions que han fet créixer, al llarg de cent anys, la Biblioteca: l'IEC, per la gran empenta inicial; la Diputació de Barcelona, pel suport permanent, i l'Ajuntament de Barcelona, per la cessió de l'immoble, l'antic Hospital de Sant Pau i la Santa Creu». «La Biblioteca de Catalunya fa cent anys»,
per Dolors Lamarca : Intervenció d'Antoni Riera: Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
L'Institut Ramon Llull presenta a Barcelona el projecte de Frankfurt 2007 El director del Llull, Josep Bargalló, reitera la defensa de la llista d'autors convidats
Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull —consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'IEC—, va reiterar que «la llista d'escriptors que assistiran a la Fira de Frankfurt és representativa de la cultura del país», en el transcurs de la presentació del projecte Frankfurt 2007, que es va dur a terme el 27 de juny passat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Bargalló i el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, van recordar que també s'havien convidat autors catalans que escriuen en llengua castellana, però que van refusar la invitació. A l'acte de presentació també hi van participar el director de la Fira de Frankfurt, Juergen Boos, i el secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, qui va manifestar que l'Institut comparteix totalment la il·lusió de ser presents a Frankfurt i l'esperança que aquesta presència ajudarà a fer conèixer millor la cultura de Catalunya i dels Països Catalans que, com diu l'eslògan, és singular i universal. Ros, però, també va voler assenyalar que «la cultura literària i l'artística seran presents a Frankfurt, però no la científica i l'alta cultura humanística, tan homologables amb les europees com les primeres». Per la seva part, Juergen Boos va apuntar que, gràcies a la invitació de la Fira, ha pogut comprovar que la literatura catalana no només és sinònim de Barcelona.
 La Universitat Catalana d'Estiu fa públic a l'IEC el programa de la trenta-novena edició, que se celebrarà del 16 al 25 d'agost Amb Salvador Giner, nomenat recentment president de la Fundació de la UCE, i Joandomènec Ros, rector de la universitat i secretari general de l'acadèmia
El divendres 6 de juliol es va presentar, a la Sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el programa de la XXXIX Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que es durà a terme del 16 al 25 d'agost al Liceu Renouvier de Prada. Enguany, la UCE incorporarà a l'oferta de cursos amb temes d'actualitat com ara l'energia i el canvi climàtic als territoris de parla catalana, la bioètica i la transcendència que té en l'atenció sanitària o les claus de les reformes dels estatuts català, valencià o balear. En aquesta edició hi haurà menys contingut polític, tot i que ja s'ha confirmat la presència a la UCE de diversos consellers: Pasqual Maragall, que parlarà sobre el futur de l'Euroregió, i Joan Carretero, que analitzarà el futur polític de Catalunya. Enguany, la UCE té un pressupost d'uns cinc-cents mil euros i espera superar els mil cinc-cents participants. En l'acte de presentació hi va participar el rector de la UCE i secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, i el president de l'IEC, Salvador Giner, que ha estat nomenat recentment president de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu (FUCE). Salvador Giner ha rellevat en el càrrec la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Imma Tubella, que l'exercia des del 2005. La FUCE fou creada el 1995 pel llavors president de l'IEC, Emili Giralt, amb l'objectiu que impulsés, paral·lelament a la UCE, diversos projectes. Giner ha estat escollit a proposta del Patronat de la Universitat Catalana d'Estiu i per acceptació del Consell Permanent de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.Programa de la UCE 2007
L'IEC i l'ICAC comuniquen els resultats dels dos primers anys de recerca sobre la reconstrucció paisatgística de Tàrraco En el marc del projecte Estudi del paisatge arqueològic antic a l'Àger Tarraconensis L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) van presentar el 5 de juliol l'estat del projecte d'investigació Estudi del paisatge arqueològic antic a l'Àger Tarraconensis, dirigit per Josep Guitart i Marta Prevosti, després de dos anys d'estudi del territori de la ciutat romana de Tarraco.
Les novetats principals del projecte són la campanya de prospeccions geofísiques que s'està programant per al mes d'octubre, en col·laboració amb un equip de la Universitat de Southampton, en deu jaciments romans rurals, que intentaran fer una mena de radiografia de les restes arquitectòniques soterrades, sense alterar la superfície del sòl. També és una novetat important la campanya de recerca de sedimentologia, en col·laboració amb Santiago Giralt, de l'Institut Jaume Almera del CSIC, en què s'estudiarà la conservació o no dels sòls romans de la zona. D'altra banda, també s'està treballant en les anàlisis de paleomagnetisme en forns romans, en col·laboració amb Aureli Álvarez i un equip de geòlegs de la UAB, amb què s'obtindrà la data de la darrera cuita dels forns investigats L'Estudi del paisatge arqueològic antic a l'Àger Tarraconensis és una aproximació multidisciplinària i diacrònica de l'evolució del paisatge del Camp de Tarragona, entre el període ibèric i l'antiguitat tardana, amb què es pretén generar mapes temàtics. S'estan fent estudis de geologia, zoologia, flora, cultius, clima, xarxa viària i cadastral i poblament. S'ha avançat força en aquest darrer punt, a través de les prospeccions arqueològiques, és a dir, cobertures visuals sistemàtiques d'alguns sectors del Baix Camp i el Tarragonès. El grup multidisciplinari que participa en el projecte sobre el paisatge arqueològic (que se situa entre els anys 500 aC i 712 dC) ha localitzat en aquest territori quaranta-vuit vil·les romanes, la meitat de les quals, «de luxe». El projecte va néixer amb la signatura d'un conveni de col·laboració, el 13 de juny del 2005, entre l'IEC, l'ICAC, l'empresa ACESA, la Universitat Rovira i Virgili, setze ajuntaments del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp, els consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp i la Diputació de Tarragona. Informe del desenvolupament del projecte durant el segon
any:
Investigadors catalans aporten dades inèdites sobre l'origen dels pobladors neolítics a la península Ibèrica Entre el grup d'experts hi figura el membre de l'IEC Jaume Bertranpetit La revista Proceedings of the Royal Society of London va publicar, el 27 de juny, la primera anàlisi paleogenètica de restes humanes neolítiques de la península Ibèrica i, en general, de tot el sud d'Europa. Les restes provenen del jaciment del Camí de Can Grau, a prop de Granollers (Vallès Oriental), i tenen una antiguitat estimada de 5.500 anys. L'anàlisi de les restes ha permès a un equip d'investigadors catalans proposar un model dual de l'expansió de l'agricultura pel continent europeu, que es va produir fa uns 10.000 anys.
El treball «Palaeogenetic evidence supports a dual model of Neolithic spreading into Europe», ha estat dirigit per Carles Lalueza Fox, expert en paleogenètica de la Universitat de Barcelona, i ha tingut Lourdes Sampietro, com a investigadora principal, i Jaume Bertranpetit, membre de l'IEC i de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a més dels arqueòlegs Miquel Martí i Roser Pou, del Museu d'Arqueologia de Granollers. El procés de difusió de l'agricultura per Europa durant el neolític ha estat motiu de gran controvèrsia, ja que hi ha dues visions extremes. D'una banda, els qui defensen que va ser un procés essencialment cultural, que no va implicar grans canvis genètics de les poblacions paleolítiques europees. De l'altra, els qui defensen que va ser un procés migratori a gran escala (l'anomenat model dèmic ), amb l'impacte genètic consegüent. La paleogenètica ha permès recuperar ADN directament de restes neolítiques, de manera que s'han pogut contrastar ambdues hipòtesis. Fa un parell d'anys, uns investigadors van publicar l'anàlisi de restes humanes neolítiques, provinents de l'Europa central, i van trobar que algunes de les seqüències d'ADN mitocondrial eren força diferents de les que es trobaven en els europeus actuals. Aleshores van interpretar aquesta discontinuïtat genètica com una evidència a favor del model de difusió cultural. La recerca duta a terme ara ha permès recuperar, per primer cop, seqüències d'ADN de restes neolítiques de la península Ibèrica i, en analitzar-les, ha donat resultats diferents a favor d'una continuïtat genètica compatible amb moviments migratoris a gran escala, és a dir, de difusió dèmica a l'Europa mediterrània.
L'IEC estudia obrir una delegació permanent a les Illes Balears Segons ha informat la premsa mallorquina (vegeu fitxers adjunts), l'Institut d'Estudis Catalans té previst obrir una delegació permanent a les Illes Balears. Una representació de l'IEC, encapçalada pel president Salvador Giner, es va reunir el passat 5 de juliol amb el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, i amb l'equip rectoral de la Universitat de les Illes Balears (UIB), per parlar sobre un possible establiment de la seu de l'IEC a Ciutat de Mallorca. Tal i com va comentar Giner a la premsa local, fa poc més d'un any s'han obert noves seus a Lleida i Alacant, que se sumen a les que l'IEC ja tenia en altres ciutats dels territoris de llengua i cultura catalanes. La possible nova seu a les Illes ampliaria la presència de l'acadèmia en l'àmbit de competència que li és propi. Notícia publicada al Diari
de Balears (6 de juliol de 2007): Notícia publicada a Última
Hora (5 de juliol de 2007):
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
