Número 193
desembre 2014
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

L'IEC acull la II Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional

A Catalunya, més de vuit-cents investigadors treballen en el camp de la biologia computacional, una branca de la recerca en biologia que se centra en l’aplicació d’eines informàtiques a la biologia i que dóna sentit a la quantitat ingent de dades biològiques, que va creixent exponencialment. La biologia computacional s’aplica a aspectes com ara l’anàlisi i la seqüenciació del genoma, la modelització de biomolècules, els estudis d’evolució o la creació d’arbres filogenètics. En pocs anys, ha esdevingut essencial per a la recerca en biologia, i ben aviat ho serà per a la medicina i la pràctica clínica, així com per als processos industrials relacionats amb la salut i amb la biologia, com és el cas de la indústria farmacèutica, la biotecnològica i l’agroalimentària.El 12 de desembre, la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir la II Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional, organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, i Bioinformatics Barcelona (BiB).

La II Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional es va organtizar en quatre sessions, els temes de les sessions van ser: bioinformàtica estructural, bioinformàtica aplicada a l’evolució, genòmica computacional i bioinformàtica aplicada a la biomedicina. Les ponències de cada sessió van ser les següents: la primera, titulada «Structural pharmacology. The scope and role of structural approaches to understanding drug action», a càrrec de John Overlington, de l’EBI-EMBL, de Cambridge, considerat un expert mundial en farmacologia estructural i en descobriment de nous fàrmacs. La segona ponència, «Phylogenetic inference from genome-wide data», va ser pronunciada per l’expert en evolució David Posada, de la Universitat de Vigo. A continuació, va ser el torn d’Alfonso Valencia, del CNIO, de Madrid, i president electe de la International Society for Computational Biology, que va oferir la ponència «A comprehensive model of the ESC’s epigenetic network». Finalment, Ramon Maspons, d’AQuAS, Barcelona, va presentar el VISC project, un projecte sobre biomedicina endegat per la Generalitat de Catalunya que permetrà obtenir dades clíniques per a la recerca.

BiB és una plataforma creada per a impulsar la formació, la recerca i la transferència tecnològica en bioinformàtica, i per a posicionar l’àrea de Barcelona com a pol de referència mundial en aquest àmbit. Bioinformatics Barcelona engloba les universitats de Catalunya, els centres de recerca i els hospitals més importants, i també, grans infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica i l’Institut d’Estudis Catalans.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’Euskaltzaindia lliura el diploma i la insígnia d’acadèmic d’honor a Joan Martí i Castell

   Fotografia: Euskaltzaindia

La Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l’Euskaltzaindia, va lliurar el 19 de desembre el diploma i la insígnia d’acadèmic d’honor a Joan Martí i Castell, catedràtic emèrit de filologia catalana, membre de la Secció Filològica de l’IEC i exrector de la Universitat Rovira i Virgili. En el seu discurs, Martí i Castell va expressar el desig que l’Euskaltzaindia i la Secció Filològica de l’IEC col·laborin de manera més estreta i va afirmar que «ho podem fer i ho farem en benefici de l’eusquera i del català, que és com dir en benefici de la societat basca i de la catalana; en benefici de tot l’univers lingüístic». El parlament va incloure una exposició sobre el procés de codificació de la llengua catalana i sobre les funcions de la Secció Filològica de l’Institut.

Amb aquest nomenament l’Euskaltzaindia reconeix «el magnífic currículum acadèmic de Joan Martí i Castell en els àmbits de la filologia i la lingüística, així com la seva destacada tasca com a primer rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona». De la mateixa manera, es valora la «llarga relació» entre la Reial Acadèmia de la Llengua Basca i l’Institut d’Estudis Catalans, i la participació de Martí i Castell, com a president de la Secció Filològica (2002-2010), en les activitats organitzades per les dues institucions.

Entre els motius que justifiquen el nomenament de Joan Martí i Castell, l’Acadèmia destaca especialment «les aportacions valuoses sobre els orígens de la llengua catalana, els estudis sobre l’ús del català en els autors medievals, els treballs sobre diferents aspectes gramaticals de l’idioma, sobre lexicografia, sobre gramàtica normativa, descriptiva i històrica, i sobre la història social de la llengua». També destaca la traducció al català que Marti i Castell va fer de la primera obra en llengua basca, Linguae Vasconum Primitiae, escrita pel navarrès Bernart Etxepare l’any 1545.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’IEC acull un homenatge a Jordi Sales amb la presentació de la reedició de Coneixement i situació

El 9 de desembre, la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC va acollir la presentació de la nova edició corregida i augmentada de Coneixement i situació, primera obra del filòsof Jordi Sales, exhaurida fa temps i que s’ha reeditat amb motiu de la seva jubilació com a professor emèrit de la Universitat de Barcelona. L’acte va consistir en una taula rodona en què van participar, a més de l’autor, els professors Joan González Guardiola, Xavier Ibáñez Puig, Miquel Montserrat Capella i Jordi Ramírez Asencio, i que va ser presidida per Joandomènec Ros, president de l’IEC.

Coneixement i situació és un recull de cinc estudis, confegits per Jordi Sales a principi de la dècada dels vuitanta, sobre la teoria del coneixement, una de les disciplines cabdals de la filosofia. El llibre, que alguns consideren «heterodox» per la presentació en forma de «lliçons universitàries» (tal com indica el mateix autor en la introducció), va ser publicat per primera vegada el 1990 i va marcar un punt d’inflexió en la matèria. Jordi Sales ha centrat la seva llarga tasca docent i investigadora a la universitat en la relectura de clàssics com Plató, Descartes, Kant i Husserl, per tal de bastir una «teoria de la racionalitat» que construeixi un terreny filosòfic comú entre les diferents disciplines dedicades a l’estudi del coneixement.

Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1973, on ha exercit de professor des del 1968. Degà de la Facultat de Filosofia en dos períodes (1995-1998 i 2006-2009), ha estat president de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i és coeditor de l’Anuari d’aquesta societat. Va ser rector de la Universitat Catalana d’Estiu entre el 2009 i el 2013. Ha publicat, entre altres obres, Introducció a la lectura de Leo Strauss. Jerusalem i Atenes (amb Josep Montserrat, 1991); Estudis sobre l’ensenyament platònic I. Figures i desplaçaments (1992); A la flama del vi. El convit de Plató, filosofia de la transmissió. Estudis sobre l’ensenyament platònic II (1996), i La captivitat inadvertida (2013). També és autor d’edicions i estudis sobre filosofia catalana, fenomenologia, la filosofia de Kant i la filosofia del segle XVII.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


La Societat Catalana de Pedagogia celebra trenta anys

La Societat Catalana de Pedagogia va néixer l’any 1984, com a societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la voluntat d’aplegar els professionals de la pedagogia i de l’educació de l’àmbit dels Països Catalans, coŀlaborar en la investigació educativa i esdevenir un espai d’anàlisi, reflexió i diàleg. Ara, per a commemorar els trenta anys des que va ser fundada, la Societat ha organitzat les jornades titulades Els espais de la pedagogia avui, que pretenen aprofundir en l’anàlisi i la reflexió sobre la qualitat educativa del país.

La primera jornada es va celebrar el 26 de novembre i es va centrar en la institució escolar —l’espai més influent en l’educació de les persones després de la família— i en els «espais del joc de l’oralitat», com a patrimoni cultural. La segona jornada es farà el 28 de gener i tractarà sobre el paper de la família i les responsabilitats educatives que té; sobre l’agrupació religiosa i la llibertat d’esperit, i sobre els valors de la joventut. La darrera sessió es farà el 18 de març i es parlarà sobre l’ús de la televisió i les noves tecnologies; sobre la funció pedagògica del joc, l’oci i el contacte amb la natura, i sobre el paper de l’escola en l’entorn social.

Vídeo 30 anys de la Societat Catalana de Pedagogia

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* La divulgació de la llengua a través dels mitjans

* Jaume Miranda, Antoni Roca, Jaume Guillamet i Josep Olesti, nous membres numeraris de l’IEC

* L’eficàcia dels programes d’immersió lingüística centra el discurs d’ingrés de Christer Laurén com a membre corresponent de l’IEC

* L’exposició «Ramon Casanova i Danés, el Boig de l’Hispano (1892-1968)» es pot visitar a l'IEC fins al 27 de febrer

* L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears

* Graham Avery parla a l’IEC sobre l’independentisme i la Unió Europea

* El progrés de la botànica catalana i els reptes per al segle XXI s’analitzen en una sessió científica a l’IEC

* Es presenta el llibre La sardana a Barcelona i el disc de sardanes de la Banda Municipal de Barcelona

* L'IEC acull la II Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional

* L’Euskaltzaindia lliura el diploma i la insígnia d’acadèmic d’honor a Joan Martí i Castell

* L’IEC acull un homenatge a Jordi Sales amb la presentació de la reedició de Coneixement i situació

* La Societat Catalana de Pedagogia celebra trenta anys


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

 Subscriure-us o Donar-vos de baixa