Número 193
desembre 2014

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Jaume Miranda, Antoni Roca, Jaume Guillamet i Josep Olesti, nous membres numeraris de l’IEC

       

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar el dilluns 15 de desembre incorporar quatre nous membres numeraris: a la Secció de Ciències i Tecnologia, Jaume Miranda, director general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Antoni Roca, historiador de la ciència; a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Jaume Guillamet, catedràtic d’història del periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, i Josep Olesti, professor de filosofia de la Universitat de Girona.

Jaume Miranda i Canals va ser el director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del 1982 fins al 2014, any en què s’ha creat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, del qual és director general. Miranda va participar molt activament en la concepció, creació i posada en marxa de l’ICC, així com en la creació de la política d’informació geogràfica de Catalunya. Va dirigir l’inici de les primeres cadenes de producció cartogràfica i de fotogrametria digital a Catalunya i a l’Estat espanyol, va impulsar la creació del Programa Català d’Observació de la Terra ―que ha permès l’autosuficiència en la captura primària de dades per a elaborar la geoinformació de Catalunya i Espanya―, i va crear infraestructures generals i tecnològiques com són la xarxa de GPS CATNET, la Cartoteca de Catalunya i la Xarxa Sísmica de Catalunya amb telemetria per satèŀlit, que és la primera d’Espanya.

Antoni-Maria Claret Roca Rosell és professor titular d’universitat de l’àrea de coneixement d’història de la ciència de la Universitat Politècnica de Catalunya. És soci fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC, de la qual ha estat vicepresident i president. També és membre, entre d’altres, de la History of Science Society, la British Society for History of Science, la Society for the History of Technology, i és soci fundador i membre del consell científic de l’European Society for History of Science. El 1984, va rebre el Premi Eduard Fontserè i el 1987 i el 1992 va ser guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or. És autor de més de dues-centes publicacions sobre història de la ciència i la tecnologia a Catalunya, i ha estat el responsable d’un bon nombre de projectes de recerca, entre els quals destaquen Matemáticas, ingeniería, patrimonio y sostenibilidad en el mundo moderno y contemporáneo; 100 anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans, i Xarxa temàtica d’història de la ciència i de la tècnica.

Jaume Guillamet Lloveras és periodista i doctor en història. Catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat director del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual i degà dels estudis de periodisme d’aquesta universitat. Ha estat subdirector dels diaris Tele/eXprés i Avui, i cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser vocal de la junta directiva de l’Associació de la Premsa de Barcelona i de la primera junta de govern del Coŀlegi de Periodistes de Catalunya, i ha estat també director de la revista Annals del Periodisme Català. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen La nova premsa catalana (1975), La premsa comarcal (1983), Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1994), Premsa, franquisme i autonomia (1996), Història del periodisme (2003) i Els orígens de la premsa a Catalunya (2003).

Josep Olesti i Vila és doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del curs 1992-1993, és professor titular de filosofia a la Universitat de Girona, on també ha ocupat càrrecs de gestió: va ser coordinador dels estudis de filosofia entre el 1992 i el 1996, i director del programa de doctorat entre el 1995 i el 1999. És autor d’una notable producció filosòfica, que comprèn quasi tots els gèneres: llibres de recerca i de síntesi, capítols de llibres, articles, recensions i coŀlaboracions en enciclopèdies. Les seves publicacions són preferentment sobre autors i temes d’història de la filosofia política moderna, com ara Maquiavel, Hobbes, Descartes, Leibniz o Kant. Ha traduït diverses obres filosòfiques, entre les quals cal remarcar els Nouveaux essais sur l’entendement humain, l’obra més extensa de Leibniz, o l’Ethica ordine geometrico demonstrata, de Spinoza.

Notícies

* La divulgació de la llengua a través dels mitjans

* Jaume Miranda, Antoni Roca, Jaume Guillamet i Josep Olesti, nous membres numeraris de l’IEC

* L’eficàcia dels programes d’immersió lingüística centra el discurs d’ingrés de Christer Laurén com a membre corresponent de l’IEC

* L’exposició «Ramon Casanova i Danés, el Boig de l’Hispano (1892-1968)» es pot visitar a l'IEC fins al 27 de febrer

* L’IEC presenta quina és la situació del català al País Valencià i a les Illes Balears

* Graham Avery parla a l’IEC sobre l’independentisme i la Unió Europea

* El progrés de la botànica catalana i els reptes per al segle XXI s’analitzen en una sessió científica a l’IEC

* Es presenta el llibre La sardana a Barcelona i el disc de sardanes de la Banda Municipal de Barcelona

* L'IEC acull la II Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional

* L’Euskaltzaindia lliura el diploma i la insígnia d’acadèmic d’honor a Joan Martí i Castell

* L’IEC acull un homenatge a Jordi Sales amb la presentació de la reedició de Coneixement i situació

* La Societat Catalana de Pedagogia celebra trenta anys


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa