.jpg) En l’acte, que va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i Ramon Pascual, president de la RACB, hi van intervenir antics deixebles de Prevosti, alguns d’ells col·laboradors directes i seguidors de la seva línia de recerca: Ramon Parés i Montserrat Aguadé, de la UB, tots dos membres de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC; Jaume Baguñà, Roser Gonzàlez Duarte i Lluís Serra, de la UB, i Antonio Fondevila, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La sessió va estar moderada per Mercè Durfort, catedràtica de la UB i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. L'Institut i la RACAB han editat la publicació Antoni Prevosti i Pelegrín. Sessió en memòria, que recull totes les intervencions.
Antoni Prevosti es va llicenciar en ciències a la UB el 1942 i es va doctorar a la Universitat de Madrid sis anys més tard. El 1949 va fer una estada a Itàlia amb el professor Adriano Buzzati-Traverso, durant la qual va aprendre a cultivar i manipular la mosca Drosophila. L’estada va ser decisiva perquè passés de l’antropologia a la genètica. Entre els anys 1955 i 1959 es va encarregar del nou curs de genètica a la Universitat de Barcelona. Era la primera vegada que s’impartia genètica com a assignatura en una universitat espanyola. En aquest període, va fer una estada en el laboratori de Cold Spring Harbor, als EUA, on es va relacionar amb les principals figures de la teoria sintètica de l’evolució i va presentar un dels seus treballs més rellevants sobre la base genètica de les variacions geogràfiques d’alguns caràcters quantitatius de la Drosophila subobscura. Allà va ser on es va configurar, també, el programa de la nova assignatura de genètica.
La càtedra de genètica de la nova llicenciatura en biologia es va crear el 1959; Prevosti se’n va fer càrrec i el 1963 va guanyar la plaça per oposició. Va impulsar línies de recerca en diversos àmbits d’aquesta branca, com la genètica evolutiva, la quantitativa, la del desenvolupament, la molecular o la humana. La seva activitat docent i investigadora va estimular la creació de molts grups de recerca i departaments de genètica en universitats de tot Espanya que han aportat molts coneixements científics al país. Prevosti va ocupar la càtedra fins que es va jubilar, el 1989.
Va presidir la Societat Espanyola de Genètica i va dirigir la revista Genética Ibérica, publicació clau en la difusió dels coneixements genètics al nostre país entre les dècades dels cinquanta i els setanta. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1989), i el 1994 li van concedir la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. |
La Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el 9 d’abril un acte en memòria d’Antoni Prevosti (Barcelona, 1919-2011), catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) i de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. Considerat un referent en el món de la genètica, Prevosti va ser el primer catedràtic de Genètica de l’Estat espanyol i l’introductor del neodarwinisme a Catalunya i Espanya.
