En la conferència, de Dalmau va explicar que els governs dels països membres de l’Agència Espacial Europea (ESA) han invertit, durant cinquanta anys, l’equivalent de deu euros per ciutadà a l’any en programes espacials civils. Aquesta inversió econòmica genera actualment una facturació de més de cinc mil milions d’euros a l’any i més de trenta-cinc mil llocs de treball directes, però els efectes sobre l’economia i la societat en general van molt més enllà: l’activitat espacial aporta creixement, llocs de treball i competitivitat en molts sectors de l’economia, com ara les telecomunicacions, l’agricultura, el medi ambient i el lleure. L’ús de les tecnologies espacials redueix costos, augmenta la productivitat i ajuda la indústria europea a prosperar i créixer. Gràcies a les inversions en aquest àmbit, tant públiques com privades, s’ha aconseguit que el 30 % de les patents mundials en tecnologies espacials siguin europees, segons dades d’entre els anys 2000 i 2010.
L’ús dels satèl·lits ens proporciona informació meteorològica i ens permet gaudir, entre altres coses, de la televisió, la ràdio i Internet, però també de la navegació i el posicionament. En el cas que es produís una apagada espacial, es deixarien fora de servei els més de sis-cents milions de receptors de GPS, amb aplicacions en el món del transport, l’agricultura, el turisme o la seguretat. També es perdria precisió a l’hora de fer previsions meteorològiques, es dificultarien molt la major part de les comunicacions telefòniques i d’Internet intercontinentals i no hi hauria televisió per satèl·lit. Els satèl·lits també aporten coneixement sobre el planeta Terra: informen de l’estat del forat de la capa d’ozó, dels riscos d’incendi o de la contaminació atmosfèrica.
|
.jpg)
Quin és l’impacte de les tecnologies espacials sobre l’economia dels països europeus? Què passaria si, un dia, s’apaguessin tots els satèl·lits sense avisar? 
