Número 175
maig 2013
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Juan de Dalmau posa en relleu la importància de l’espai com a motor econòmic i de creixement

Quin és l’impacte de les tecnologies espacials sobre l’economia dels països europeus? Què passaria si, un dia, s’apaguessin tots els satèl·lits sense avisar? Juan de Dalmau, membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i cap de l’Oficina de Comunicacions del Centre Europeu de Recerca i Tecnologia Espacials (ESTEC) a Holanda, va plantejar qüestions com aquesta en el marc de la conferència «L’espai, motor per a la competitivitat i el creixement», que va pronunciar el 29 d’abril a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. Salvador Giner, president de l’IEC, li va lliurar la insígnia de l’Institut d’Estudis Catalans.

En la conferència, de Dalmau va explicar que els governs dels països membres de l’Agència Espacial Europea (ESA) han invertit, durant cinquanta anys, l’equivalent de deu euros per ciutadà a l’any en programes espacials civils. Aquesta inversió econòmica genera actualment una facturació de més de cinc mil milions d’euros a l’any i més de trenta-cinc mil llocs de treball directes, però els efectes sobre l’economia i la societat en general van molt més enllà: l’activitat espacial aporta creixement, llocs de treball i competitivitat en molts sectors de l’economia, com ara les telecomunicacions, l’agricultura, el medi ambient i el lleure. L’ús de les tecnologies espacials redueix costos, augmenta la productivitat i ajuda la indústria europea a prosperar i créixer. Gràcies a les inversions en aquest àmbit, tant públiques com privades, s’ha aconseguit que el 30 % de les patents mundials en tecnologies espacials siguin europees, segons dades d’entre els anys 2000 i 2010.

L’ús dels satèl·lits ens proporciona informació meteorològica i ens permet gaudir, entre altres coses, de la televisió, la ràdio i Internet, però també de la navegació i el posicionament. En el cas que es produís una apagada espacial, es deixarien fora de servei els més de sis-cents milions de receptors de GPS, amb aplicacions en el món del transport, l’agricultura, el turisme o la seguretat. També es perdria precisió a l’hora de fer previsions meteorològiques, es dificultarien molt la major part de les comunicacions telefòniques i d’Internet intercontinentals i no hi hauria televisió per satèl·lit. Els satèl·lits també aporten coneixement sobre el planeta Terra: informen de l’estat del forat de la capa d’ozó, dels riscos d’incendi o de la contaminació atmosfèrica.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* El receptacle de la història

* Joandomènec Ros encapçala l’única candidatura a la Presidència de l’Institut d’Estudis Catalans

* L’IEC lliura els Premis Sant Jordi 2013

* L’obra de Bernat Metge centra la Diada de Sant Jordi a l’IEC

* Juan de Dalmau posa en relleu la importància de l’espai com a motor econòmic i de creixement

* Antoni Prevosti, el primer catedràtic de Genètica de l’Estat espanyol, és recordat a l’IEC

* Les Jornades Salvador Espriu repassen la vinculació de l’escriptor amb el món clàssic

* El VI Congrés Català / Internacional de Sociologia analitza a Perpinyà les societats transfrontereres en el segle XXI

* La Sala Prat de la Riba, plena a vessar en l’acte de reconeixement i elogi a la pedagoga Sara M. Blasi

* La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC es reuneix a Girona per analitzar la situació socioeconòmica del territori

* La literatura catalana contemporània protagonitza els Vermuts literaris de Castelló

* Triomf de la delegació catalana en les proves de la fase espanyola de l’Olimpíada Internacional de Física


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa