 Amb motiu del centenari del naixement de Salvador Espriu, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC), filial de l’IEC, van celebrar, els dies 18 i 19 d’abril, les Jornades Salvador Espriu, en què es va analitzar la presència dels mites grecs en el món literari de l’escriptor i la manera com els integrava en la seva quotidianitat. Les Jornades van estar coordinades per Carles Miralles, membre de la Secció Filològica i catedràtic del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona (UB), i l’obertura va ser a càrrec de Salvador Giner, president de l’IEC, i de Montserrat Jufresa, presidenta de la SCEC.
|
«Diagnosi de l’esclau geperut Eumolp, company de mort de la princesa Antígona» és el títol de la conferència que va pronunciar Carles Miralles, i el periodista i escriptor Agustí Pons va oferir la ponència «Un biògraf en el laberint d’Ariadna». Francesc Vallverdú, membre de l’IEC, es va encarregar de revisar el model de llengua d’Espriu; Ernest Marcos, professor de filologia grega de la UB, va pronunciar la ponència «Amb una freda determinació: a propòsit de Les roques i el mar, el blau», i Francesc Parcerises, poeta, traductor i crític literari, va parlar d’«Espriu a les mans dels seus primers lectors». Les Jornades van cloure amb la conferència «La claror ordenada dels mots d’Espriu, segons Maria Àngels Anglada», a càrrec de Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i vicepresidenta de l’IEC.
Paral·lelament a les Jornades, es va poder visitar, a la Casa de Convalescència, l’exposició «POÈTICA CÒDEX. MIREM ESPRIU. Una proposta de llibres d’art», amb obres de Marina Berdalet, Manuela Candini, Montse Ginesta, Eva Figueras i Marian López.
Els vídeos de les jornades es poden veure a la videoteca de l'IEC
|
 
|
