El guardó s’atorga als treballs de recerca, bibliogràfics o d’assaig sobre algun aspecte de la cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, rol de la dona, música, arquitectura), l’excursionisme en la descoberta del territori i la llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística).
L’acte de presentació, organitzat per la Diputació de Barcelona i l’IEC, va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC; Josep Tarín, diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, i Albert Rumbo, autor de l’obra.
Joandomènec Ros va destacar que Rafael Patxot «no només dona nom a aquest premi, sinó que durant molt de temps va ser un dels mecenes que més va ajudar l’IEC. Es pot dir amb tota seguretat que l’IEC no hagués perviscut en aquells anys negres de la postguerra sense l’ajut dels membres de l’Institut i de persones alienes a ell, però que se l’estimaven. I una d’elles era Rafael Patxot.»
Per la seva banda, Josep Tarín va fer incís en el fet que «el compromís de la Diputació amb l’IEC arrenca el 1907 quan Enric Prat de la Riba, com a president de la Diputació, signa el decret de creació de l’IEC. Des d’aleshores, aquest compromís s’ha anat renovant i les dues institucions han tirat endavant aquest projecte col·lectiu que és Catalunya.»
Albert Rumbo, autor de l’obra, va començar la seva intervenció afirmant que la festa de la Patum és «una de les tres coses per les quals som coneguts al Berguedà, juntament amb els bolets i amb les cues a la C-16. És un element festiu dels importants del país. És l’única celebració reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, des de l’any 2005. És, doncs, una celebració nacional i, fins i tot, internacional.»
El llibre La Patum de Berga: festa, guerra i política presenta la utilització política i de poder que s’ha fet al llarg de la història d’una de les principals manifestacions festives catalanes. En la contracoberta del llibre s’expressa tal com segueix: «Catòlics i ateus, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, carlins i liberals. Tots, absolutament tots els règims, han utilitzat la festa en un sentit o en un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració, malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics comuns com a símbol identitari.» |
