Benvolguts membres i treballadors de l’Institut d’Estudis Catalans i socis de les societats filials, Tot el país està vivint una situació extraordinària i perillosa (em resisteixo a qualificar-la de bèl·lica, encara que hi ha qui no para de fer-ho), que és previsible que encara duri algunes setmanes més i que no només paralitza la vida normal de la societat, sinó que causa una mortaldat enorme, en especial en persones grans i vulnerables a causa d’altres afeccions. Tots hi estem exposats, però els membres de l’Institut —més de la meitat dels quals superem la setantena— som un dels grups de risc. Desitjo que tots us cuideu, que suporteu la quarantena i el confinament i que ens puguem retrobar quan la maltempsada hagi passat i puguem reprendre les activitats presencials de l’Institut. (Amb independència de si el país es tanca, tal com demana el president de la Generalitat de Catalunya, que em sembla una mesura necessària i evident.)

Em refereixo a les presencials, perquè les altres s’estan duent a terme, gairebé totalment, mercès al teletreball. Des del primer moment en què s’anuncià el confinament es posaren a punt les eines informàtiques necessàries perquè el personal de la casa pogués seguir fent, com a mínim, part de la seva feina quotidiana des de la llar. Haig d’agrair a la Gerència, al Servei d’Informàtica i a tots els treballadors de l’Institut que, malgrat la situació personal, que pot ser complicada, amb nens i gent gran a casa i amb les limitacions que el confinament comporta, segueixin al peu del canó perquè les tasques indispensables de l’Institut no s’aturin. Quan aquesta situació s’acabi —i faig vots perquè això arribi aviat—, haurem de recuperar part almenys d’allò que s’ha hagut de cancel·lar o ajornar, des del Ple de març fins a les reunions del Consell Permanent i la jornada d’entrega dels Premis Sant Jordi; des de les activitats de consuetud (congressos, jornades, conferències, presentacions de llibres, etc.) fins a les que havien de ser noves (recordem que tot el que es refereix a les activitats de l’any dedicat a Carner, Casassas, Fontserè, Badia, etc., ha quedat, si més no, larvat). No totes les conseqüències d’aquesta quarantena són dolentes: disposar de més temps per a treballar a casa, ja sigui per a enllestir un article o un llibre o per a poder fer aquella petita feina de bricolatge endarrerida des de qui sap quan; per a estar més temps amb els nostres (encara que sigui per obligació); per a poder visionar aquells vídeos de conferències i actes diversos que el nostre web i el nostre canal de YouTube faciliten, aquelles notícies i vídeos de membres que es poden veure a les xarxes socials de l’Institut; per a reflexionar sobre allò que és indispensable i allò que és superflu, tant a l’escala individual com a la de l’Institut, en aquests dies en què tantes coses que crèiem garantides s’han esvaït gairebé sense que ens n’adonéssim. Excuseu que vulgui fer èmfasi en la cara de la moneda quan la creu és tan feixuga, però els mitjans ja ens forneixen prou males notícies (algunes de les quals ens toquen de ben a prop: Carles Bas, Josep Vaquer, Germà Colón, Jordi Casanovas o Jordi Monés Pujol-Busquets). Que el personal de la casa estigui fent teletreball vol dir que el Gabinet de Presidència, la Gerència, els diferents serveis de la casa, les seccions i les societats filials funcionen raonablement bé, de manera que no dubteu d’adreçar-vos-hi si us cal. Reitero el meu agraïment a tots ells. Res més, tot just desitjar que la propera vegada us pugui saludar personalment i que puguem recuperar el temps i les activitats perduts. Salut a tothom!

Tweet

---