Número 245
març 2020

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Mariàngela Vilallonga: «Hem d’aconseguir que el 2030 sigui proclamat Any Maria Àngels Anglada»

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, està convençuda que el centenari del naixement de l’escriptora (d’aquí a deu anys) s’ha de celebrar amb la proclamació oficial de l’Any Anglada, ja que la poeta i narradora representa «l’excel·lència humana i literària». Així ho va expressar el dilluns 9 de març, durant l’obertura del Simposi «Rellegir Anglada», organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i la Institució de les Lletres Catalanes, a la seu de l’IEC. 

L’encarregat d’obrir l’acte va ser el president de l’Institut, Joandomènec Ros, que va destacar la gran sensibilitat d’Anglada per «temes terribles com el genocidi armeni o l’holocaust, però també la seva capacitat de meravellar-se davant de la natura i la seva defensa del territori, sobretot dels aiguamolls de l’Empordà, un espai que no volia veure convertit en una altra Empuriabrava».

Manuel Llanas, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, per la seva banda, va anunciar que els continguts del Simposi es publicaran en un llibre.

Tot seguit va ser el torn d’Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, que va parlar del mestratge que Anglada va exercir a l’Alt Empordà, com a dona i com a escriptora, «un mestratge del qual encara queda constància en tots aquells que van tenir la sort de tractar-la directament». Ponsatí també va apuntar que «una tradició literària és coixa si no té ben afermats els puntals de la creació, la difusió i la recerca». En aquest sentit, va destacar la importància de «continuar fent esforços per revisar el cànon, per fer aportacions noves i fer llum sobre els autors que han quedat al marge dels espais de claror majoritària».

Alfons Martínez, regidor de l’Ajuntament de Figueres, va recordar que, malgrat haver nascut a Vic, Anglada tenia en l’Empordà la seva terra d’adopció. La va descriure com «una de les escriptores més rellevants de la nostra història recent, una artista completa» i va subratllar que jornades com el Simposi «confirmen la vigència colpidora de l’autora». Martínez també va anunciar que esperen que el fons Maria Àngels Anglada de la Biblioteca de Figueres aviat pugui ser consultable per als investigadors.

M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, va explicar que Anglada va ser la segona dona que va entrar a la Secció, després que ella mateixa ho fes dos anys abans. Va recordar que, en aquell moment, la Secció Filològica tenia entre mans la revisió de la primera edició del diccionari normatiu: «A ella devem que la paraula poeta inclogui tant la marca femenina com la masculina». També la va descriure com una dona «discreta, empàtica, sensible i natural».

El Simposi, en commemoració del norantè aniversari del naixement de l’autora, va reunir professors i especialistes que van debatre sobre els seus textos, la seva posició política, el compromís dels seus escrits periodístics o el context històric que li va tocar viure, entre altres aspectes. Entre els conferenciants convidats hi havia Sam Abrams, Lluïsa Julià, Pilar Godayol i Andratx Badia.

Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999) va ser poeta, novel·lista, traductora, assagista i articulista. Entre les seves obres més destacades hi ha Les Closes, novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 1978; Sandàlies d’escuma, Premi Lletra d’Or 1985; i Columnes d’hores, que recull tota la seva poesia fins a l’an

Notícies

* Carta de Joandomènec Ros

* Sis membres de l’IEC rebran la Creu de Sant Jordi, un dels principals guardons concedits per la Generalitat de Catalunya

* L’Institut d’Estudis Catalans incorpora cinc nous membres a la Secció de Filosofia i Ciències Socials

* Mariàngela Vilallonga: «Hem d’aconseguir que el 2030 sigui proclamat Any Maria Àngels Anglada»

* La Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, posa en marxa Telecangur, una iniciativa per a autoavaluar-se des de casa

* Salvi Turró i Tomàs centra el seu discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC en la crítica de l’economia política en Fichte i Hegel

* L’IEC lamenta la mort de Germà Colón Domènech, membre de la Secció Filològica

* L’IEC lamenta la mort de Carles Bas, membre de la Secció de Ciències Biològiques

* L’IEC lamenta la mort de Josep Vaquer i Timoner, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia

* L’IEC lamenta la mort de Jordi Casanovas Miró, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics

* L’IEC lamenta la mort de Jordi Monés i Pujol-Busquets, expresident de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’IEC

* Exposicions virtuals sobre Pompeu Fabra

* La Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC, dedica la seva 11a Jornada de Recerca a les tesis doctorals

* Albert Rumbo: «Absolutament tots els règims han utilitzat la Patum en un sentit o en un altre»

* L’Olimpíada de Biologia, prevista del 26 al 29 de març, es farà al maig telemàticament


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa