La matinada del 7 de març va morir Carles Bas (1922-2020), membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 1978. Amb una llarga trajectòria professional centrada en les ciències marines, el doctor Bas va realitzar una important tasca investigadora i docent. |
Carles Bas era doctor en ciències biològiques per la Universitat Complutense de Madrid. Va ser director del laboratori de Blanes de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1949-1962) i, fins al 1973, fou cap del Departament de Recursos Marins de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, que va dirigir entre els anys 1983 i 1987.
Va col·laborar en la formació d’un grup d’especialistes en ecologia pesquera a la Facultat de Ciències del Mar de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, universitat per la qual fou investit doctor honoris causa l’any 2005. Va presidir el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres (1979-1983) i va dirigir l’Institut de Ciències del Mar (1983-1987).
Era membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació; del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Va dirigir nombrosos projectes de recerca i va signar més de cent publicacions en el camp de les ciències marines, entre les quals cal destacar La pesca en España. Cataluña (1955, en col·laboració amb Enric Morales i Manuel Rubió), El mar Mediterráneo: recursos vivos y explotación (2002), Variacions demogràfiques a les poblacions d’espècies demersals explotades. Els darrers quaranta anys a Blanes i Barcelona (IEC, 2003; en col·laboració amb Francesc Maynou, Francesc Sardà i Jordi Lleonart) i La pesca a la Mediterrània: una reflexió (2008). |
 
|
