Número 190
setembre 2014
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

El català viu una involució sense precedents

     

L’ofensiva contra l’estatus normatiu de la llengua catalana i l’estratègia per a frenar la presència del català en l’ensenyament són alguns dels fets més destacats en l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), que el 17 de setembre van presentar l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua. L’informe constata una «involució sense precedents».

L’any 2012, en el marc d’una ofensiva general contra l’estatus normatiu de la llengua catalana, les autonomies en què el Partit Popular va recuperar l’hegemonia ―l’Aragó i les Illes Balears― «van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística de la llengua catalana». Al País Valencià, la continuïtat en el poder d’aquest partit polític «va tornar rutinària una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua». Arribats al 2013, al bell mig de les legislatures iniciades el 2011, «la consolidació de les noves orientacions ideològiques en relació amb el paper de la llengua catalana en el territori històric fa evident una involució sense precedents».

Ho conclou el VII Informe sobre la llengua catalana (2013), que analitza la situació del català en els diferents territoris i els contextos social, jurídic i polític que l’afecten. L’Informe es va presentar a l’IEC el 17 de setembre, en una conferència de premsa en què van intervenir Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Oriol Sagarra, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural; Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i coordinador de l’Informe.

L’educació, focus de l’atac al català

Segons l’Informe, la gestió lingüística del món educatiu ha estat el focus de tensió més important el 2013: a Catalunya, el setge legislatiu impulsat per la nova conjuntura política ha propiciat un important enfrontament entre el poder de l’Estat i el poder autonòmic; a les Illes Balears i al País Valencià, la nova regulació ha emparat la posada en marxa de nous models de gestió lingüística a l’escola.

A Catalunya, a la incertesa que va comportar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, s’hi va afegir l’aprovació de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), coneguda popularment per llei Wert. Aquesta llei, emparant-se en una interpretació clarament restrictiva de la sentència esmentada, posa en risc els fonaments del model de conjunció lingüística escolar, veritable punta de llança del procés de normalització lingüística a Catalunya, lloat per la comissió d’experts de la Unió Europea.

A les Illes Balears, tal com ja s’anunciava en l’Informe del 2012, el curs 2012-2013, per primer cop, es va oferir la tria de la llengua vehicular en el segon cicle d’educació infantil i en el primer cicle d’educació primària. Alhora, al País Valencià, el curs 2012-2013 es va començar a implantar el nou decret de plurilingüisme en el segon cicle d’educació infantil. El curs 2013-2014 s’ha continuat avançant en la mateixa línia. D’altra banda, convé destacar que, al País Valencià, l’increment d’alumnat en programes educatius en valencià (33 %) contrasta amb les amenaces de tancament de línies en valencià. Segons dades d’Escola Valenciana, el curs 2013-2014, 14.000 alumnes no s’hi van poder inscriure i la xifra d’alumnes d’infantil i primària que volen estudiar en valencià i no poden fer-ho s’eleva a 126.000 alumnes.

L’oferta mediàtica

L’oferta i el consum de mitjans de comunicació i de productes culturals mostren una dinàmica sensiblement diferent a Catalunya i a Andorra que a la resta de territoris. Mentre que als primers l’oferta i el consum augmenten —a Catalunya, l’audiència de la ràdio en català supera clarament la de la ràdio en castellà (un 59,3 % enfront d’un 40,7 %)—, als segons són baixos o testimonials i segueixen una línia de contracció des de l’any 2011.

Al País Valencià, la invisibilització de la llengua en els mitjans de comunicació prové de dos esdeveniments clau: el primer, el tancament dels mitjans de comunicació audiovisuals de la Generalitat Valenciana; el segon, que ha acabat d’encongir l’espai de presència mediàtica de la llengua catalana al País Valencià, ha estat l’expedient sancionador a Acció Cultural del País Valencià que va incoar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a finals d’any. Aquest expedient ha provocat que, el gener del 2014, s’hagin deixat de rebre les emissions de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació en el territori valencià. Tal com afirmen els autors de l’Informe, «som al davant d’un autèntic atemptat contra un dels principals agents difusors de la llengua i la cultura pròpies».

La salut del català segons el territori

El conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall de situacions sociolingüístiques diverses. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra), i unes altres on els indicadors sociolingüístics són bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que a mitjà termini poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en els territoris històrics.
 

Recull de premsa

Article de Miquel Àngel Pradilla: «El camí lent i tortuós de la llengua catalana»

Entrevista a Miquel Àngel Pradilla a El Punt Avui TV

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* El català viu una involució sense precedents

* Conferències, taules rodones i jornades d’estudi recordaran la figura i l’obra de Miquel dels Sants Oliver a Barcelona i Palma

* Josep M. Terricabras: «la pàtria ens demana que adoptem un posat ferm per conquerir junts la llibertat perduda»

* Dues-centes cinquanta propostes de futur per al model territorial i urbanístic de Catalunya

* El lloc web de l’IEC, en el quart lloc dels webs de centres de recerca de l'Estat espanyol i entre els cent primers del món

* Un llibre rememora la Guerra de Successió a partir dels dietaris i les memòries personals de catalans de l’època

* Una sardana inèdita de Vicenç Bou s’estrena a l’IEC en el marc de Barcelona. Capital de la Sardana 2014

* Es presenta un nou volum del projecte Ager Tarraconensis sobre la vil·la dels Antigons

* Germà Colón, homenatjat a la Universitat Catalana d’Estiu

* L’IEC presenta la barítona i la tenora a la Festa del Joglar de Ceret

* El Ple de la Secció de Ciències i Tecnologia es reuneix a Osona


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa