Els períodes de sequera s'allargaran, segons l'«Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya»	JC

Barcelona ha estat, per uns dies, el centre d’atenció de tot el món. Del 2 al 6 de novembre, el recinte firal de la Gran Via va acollir les Barcelona Climate Change Talks, que van aplegar més de quatre mil cinc-cents participants, inclosos els delegats de cent vuitanta-un països, per negociar les bases d’un nou tractat internacional per la lluita contra el canvi climàtic. Un tractat que s’havia d’aprovar durant la Conferència de les Parts que tindrà lloc a Copenhaguen, del 7 al 18 de desembre, però que malauradament haurà d’esperar. I és que a Barcelona no es va arribar a un acord quant a la reducció de les emissions dels països industrialitzats, ni tampoc en el finançament i altres ajuts que rebran els països en vies de desenvolupament per a elaborar plans per a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.

Coincidint amb l’inici de les Climate Change Talks, els dies 2 i 3 de novembre, l’IEC va acollir el seminari internacional «Canvi climàtic i pau. Els efectes del canvi climàtic en la seguretat i la pau global, i la seva dimensió humanitària». Organitzat per la Fundació Cultura de Pau ―que presideix Federico Mayor Zaragoza, membre corresponent de l’IEC― amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Catalunya Món i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), va servir per a analitzar els efectes del canvi climàtic en la seguretat global i la dimensió humanitària d’aquest fenomen. Es tracta d’un perspectiva «poc usual» en l’anàlisi dels efectes del canvi climàtic, tal com va dir el director de la Fundació, Manuel Manonelles, en els parlaments inaugurals, que es van fer el dia 2 de novembre al vespre.

 «És el moment d’actuar»

Carod-Rovira, Salvador Giner i F. M. Zaragoza	IEC

«Tenim molts diagnòstics i informes, però ara cal tractar el problema, aplicar el tractament; i cal fer-ho a temps». Federico Mayor Zaragoza demanava així, l’acció i el compromís dels polítics, els intel·lectuals i la societat en general en la lluita contra el canvi climàtic. Ho feia en la inauguració del seminari, en què van intervenir, a més d’ell i de Manuel Manonelles; Cristina Barrios, ambaixadora en missió especial pel canvi climàtic; Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, i Salvador Giner, president de l’IEC. Srgjan Kerim, enviat especial del secretari general de les Nacions Unides pel canvi climàtic, va pronunciar la conferència inaugural. Durant la seva intervenció, Kerim va explicar que «el canvi climàtic és la principal qüestió geopolítica dels nostres dies; és, al mateix temps, un repte polític, una crisi alimentària, una crisi humanitària i una crisi econòmica» i que sovint «és vist com un multiplicador de les amenaces». Per això, va alertar que «per reduir la inseguretat lligada al clima, hem de doblar els esforços per fer front tant a les causes com les conseqüències del canvi climàtic».

	Josep Enric Llebot	IEC

La jornada de l’endemà va consistir en tres sessions plenàries en què es va analitzar el canvi climàtic des de diferents punts de vista. Per una banda, els efectes del canvi climàtic en la pau i la seguretat internacional; per l’altra, les dimensions socials, econòmiques i humanitàries i, finalment, les propostes per a l’acció per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. Aquesta última sessió va ser moderada pel membre de l’IEC i conseller del CADS, Josep Enric Llebot.

Llebot venia de presentar, poques hores abans, els primers resultats del Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que elabora el Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC), grup que coordina. Ho feia a la sala de premsa del Centre Internacional de Premsa del Col·legi de Periodistes, en el marc d’un acte organitzat pel CADS.

Un informe sense sorpreses
«El clima a Catalunya es radicalitzarà», va sentenciar Llebot. Segons va explicar el coordinador de l’informe, les temperatures mínimes es mantindran, mentre que les màximes s’incrementaran, i això passarà especialment a l’estiu i a les zones costaneres. Quant a les precipitacions, els períodes de sequera seran llargs i els de precipitacions més curts però també més intensos, de manera que la quantitat de pluja serà la mateixa però concentrada en el temps. Són tendències que no han vingut de nou, sinó que ja s’apuntaven en el primer informe, publicat el 2003.

	A Catalunya el clima es radicalitzarà	JC

El Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que estarà llest en els pròxims mesos, és fruit d’un conveni de col·laboració que es va signar el 18 de desembre, a l’IEC, entre el Departament de la Vicepresidència i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’IEC.

Considerat el document de referència en matèria de canvi climàtic pels decisors polítics a Catalunya, l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya analitza, periòdicament, tota la informació produïda al país sobre l’escalfament global i l’eventual canvi del clima, valora la informació d’arreu que pugui ser aplicable a Catalunya, detecta les llacunes de coneixement existents i fa propostes sobre les diferents opcions per seguir de cara al futur.