Activitats

Els reptes de la lingüística romànica al segle XXI a debat

Les aplicacions de l’ecologia evolutiva en l’agricultura

Albert Balcells recorda el paper de l’Institut d’Educació General de Prat de la Riba

Els misteris del cervell centren la lliçó inaugural de la Societat Catalana de Pedagogia

«La teoria de la relativitat general d’Einstein avui»

Salvador Giner analitza el paper de l’IEC en el procés de normalització lingüística des de la Segona República fins avui

El paper de Darwin més enllà de la teoria de l’evolució

Mercè Durfort reflexiona sobre les dificultats de mirar, veure i interpretar

Quins són els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes?

En breu

Properes cites



Els reptes de la lingüística romànica al segle XXI a debat

Una cinquantena de persones van analitzar el passat 23 d’octubre a l’IEC quin ha de ser el paper de la lingüística romànica al segle XXI, i ho van fer en la IV Jornada Filològica organitzada per l’Associació d’Amics del Doctor Antoni M. Badia i Margarit.

 
El professor Antoni Badia i Margarit
IEC
 

La jornada va començar amb la conferència «La meva descoberta de la romanística, (1949-1950)», a càrrec d’Antoni M. Badia i Margarit, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans. Badia i Margarit va relatar com va «anar coneixent» els romanistes; des del III Congrés Internacional de Toponímia i Antroponímia de Brussel·les (1949), a través de la Suïssa romànica i els parlars alpins, fins que va portar a terme una «ruta de la romanística» el 1950 i, com va dir, «hi deambulo, tot fent via».

El professor de la Universitat de Salamanca, Fernando Sánchez Miret, va parlar sobre la història de la pronunciació de la erra final en català, des de la perspectiva romànica. Posteriorment, es va encetar la taula rodona «La lingüística romànica al segle XXI», coordinada per José Enrique Gargallo, professor de la Universitat de Barcelona, i en la qual van intervenir Mercedes Brea, professora de la Universitat de Santiago de Compostela; Ramon Cerdà, de la Universitat de Barcelona, i Xavier Lamuela, de la Universitat de Girona.

Els ponents van denunciar els efectes devastadors de l’anglès —sobretot del mal ús de l’anglès— com a llengua mediadora entre llengües romàniques, ja que suposa, en molts casos, una mala interpretació, innecessària, de les llengües originals. A més,  van reivindicar una major visibilitat de la tasca dels romanistes que, segons paraules de Mercedes Brea, han de «construir i divulgar les investigacions a Internet i posar-les a disposició de tothom».





Les aplicacions de l’ecologia evolutiva en l’agricultura

 
Jacob Weiner
ICHN

La lliçó inaugural de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) d’enguany ha tingut per ponent Jacob Weiner, conegut ecòleg vegetal de la Universitat de Copenhaguen. En la conferència, celebrada el 8 d’octubre a l’aula magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Weiner va repassar des dels aspectes més teòrics de l’ecologia evolutiva fins a les seves aplicacions en agricultura sostenible.

Weiner va recordar que la teoria de l’evolució de Darwin posa un èmfasi especial en la selecció entre individus, de manera que sobreviuen els més adaptats. Això fa que no sempre sigui positiva per a la supervivència de les poblacions o les espècies i aquest fet porta a plantejar l’existència d’una selecció grupal. És el cas de la limitació reproductiva en moltes poblacions animals per assegurar-ne la supervivència.

Així mateix, el conferenciant va afirmar que aquest concepte de selecció de grup pot tenir avantatges importants en sistemes d’agricultura sostenible. Tal com va explicar, «tradicionalment, la selecció de varietats de conreus s’ha centrat en els organismes més productius», però sovint, aquests individus més productius ho són «a costa d’una gran quantitat de recursos que no són a l’abast de tota la població» i, per tant, no són els que proporcionen la producció poblacional més elevada. Weiner va presentar un seguit d’exemples per demostrar que la producció total pot ser més elevada si es planten individus poc competitius, que no si aquests ho són molt. Malgrat tot, les varietats poc competitives, va dir, «s’enfronten al problema del control de les males herbes, que podria comportar un ús elevat d’herbicides poc adient per a una estratègia sostenibilista» i va proposar la utilització de densitats elevades en patrons de plantació uniformes per permetre un control més efectiu de les males herbes.




Albert Balcells recorda el paper de l’Institut d’Educació General de Prat de la Riba

 
 
Albert Balcells i Jaume Sobrequés
SCEH

El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IEC, Albert Balcells, va obrir el 8 d’octubre passat el curs de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, amb la conferència «L’Institut d’Educació General de Prat de la Riba. Higiene i civisme (1914-1923)». L'acte va tenir lloc a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Balcells va recordar que l’institut, fundat el 1914 per Enric Prat de la Riba, va ser concebut com una entitat autònoma de formació higiènica, cívica i moral . Tot i això, no va funcionar fins al 1918, any en què Eugeni d’Ors en va assumir la direcció i hi va proposar la designació d’una Comissió d’Educació General amb vuit figures representatives dels orfeons, els ateneus, el cooperativisme, les associacions professionals d’assalariats, els serveis sanitaris, el periodisme social i la promoció de l’escola catalana.

L’historiador va destacar les més de dues-centes conferències populars que la Comissió va realitzar entre el 1921 i el 1923 a setanta-sis poblacions catalanes (només set, a la ciutat de Barcelona), amb més de setanta mil oients. Gràcies a la publicació d’una de les conferències, Balcells va qualificar la ideologia moral predominant de la Comissió de «massa conservadora en relació al context de lluita de classes i d’exigència de canvi social del l’època». A banda de les conferències, l’historiador va subratllar altres programes que l’Institut d’Educació General de Prat de la Riba va portar a terme, com la subvenció de la formació musical als orfeons per a evitar-ne el descens de nivell, la campanya contra les mosques o la defensa dels ocells beneficiosos. 





Els misteris del cervell centren la lliçó inaugural de la Societat Catalana de Pedagogia

 
L'acte es va fer a la Sala Nicolau d'Olwer
SCP
 

La Societat Catalana de Pedagogía (SCP), filial de l’IEC, va inaugurar el curs 2009-2010 el 6 d’octubre passat, amb la conferència «Neurociència i educació. Darreres aportacions de la investigació d’interès per a la pedagogia», a càrrec de Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nogués va iniciar el discurs explicant el progrés espectacular que la neurociència ha viscut en els darrers anys, tant pel que fa a les tècniques d’imatge com als avenços de la biologia molecular. Va descriure com la genètica i l’ambient afecten els processos mentals i va detallar quines són les principals estructures i funcions del cervell.

Durant la lliçó, Nogués va parlar de les dificultats de coordinar totes les dimensions del cervell, el qual va qualificar d’artista, i va endinsar-se en les seves activitats més enigmàtiques, com la consciència i el raonament. D’altra banda, va explicar com funcionen les emocions, els sentiments, la memòria, l’aprenentatge i el llenguatge, «un procés complex del qual anem coneixent cada vegada més detalls», va dir. Com a proposta final, el conferenciant va demanar que la família, l’escola i les neurociències treballin a partir d’ara «en íntim acord educatiu».




«La teoria de la relativitat general d’Einstein avui»

 
Albert Einstein
 

La Societat Catatalana de Física (SCFIS), filial de l’IEC, va dedicar la lliçó inaugural a posar al dia la teoria de la relativitat d’Einstein. L’acte es va celebrar el 21 d’octubre, a l’IEC, a càrrec d’Enric Verdaguer, del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.

En la conferència, Verdaguer va recordar que el 1915 Albert Einstein va proposar la teoria de la relativitat general com a teoria relativista de la gravitació. «Però la gravitació d’Einstein és també una teoria de l’espai-temps, perquè en el seu marc l’espai-temps és una entitat dinàmica determinada per la distribució de matèria i energia», va puntualitzar el professor. A més, va explicar que avui la relativitat general d’Einstein és una eina de treball en el camp de la cosmologia i l’astrofísica, les conseqüències de la quals són presents en sistemes tan quotidians com els sistemes de posicionament per satèl·lits.

La lliçó inaugural va servir per a repassar els nivells de precisió actual dels tests clàssics de la teoria, com el desplaçament al roig, l’avanç del periheli, el desviament de la llum; o els nous experiments, com el retard en l’eco del radar, la precessió de giròscops i les ones gravitacionals. També es van analitzar els diferents experiments que s’han fet per comprovar el principi d’equivalència d’Einstein, i es va fer un breu repàs del model cosmològic estàndard que dóna de manera consistent l’evolució de l’Univers des del temps d’inflació fins al moment present. En aquest sentit, Enric Verdaguer va afirmar que «la dinàmica de l’Univers actual sembla dominada per una constant cosmològica o energia fosca que no té una explicació clara». 





Salvador Giner analitza el paper de l’IEC en el procés de normalització lingüística des de la Segona República fins avui

 
 
Salvador Giner al Centre d'Estudis Jurídics
IEC

El president de l’IEC, Salvador Giner, va analitzar el paper que ha jugat l’Institut en el procés de normalització lingüística des de la Segona República fins a l’actualitat, en una conferència que es va celebrar el 16 d’octubre, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. La intervenció de Giner es va emmarcar en la sisena jornada de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia,  titulada enguany «L’ús de les llengües cooficials de l’Estat en l’Administració de justícia», en la qual també va participar Josep Cruanyes, historiador i advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’IEC.

La conferència que Giner va oferir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada s’afegeix a dues més que ha portat a terme durant el mes d’octubre. Per una banda, destaca la que va tenir lloc el 8 d’octubre, a la seu nacional d’Òmnium Cultural, i que va versar sobre el paper de l’Institut i la difusió del coneixement científic als Països Catalans. Per l’altra, la que es va celebrar el 22 d’octubre, dins del quart cicle de conferències del Tercer Congrés Catalanista, en el qual participen representants de diverses entitats de Catalunya.






El paper de Darwin més enllà de la teoria de l’evolució

 
Joandomènec Ros durant l'entrega de premis
IEC
   

«S’ha posat tant d’èmfasi, amb raó, en el paper de pare de la teoria de l'evolució de Charles Darwin, que hom oblida sovint quin gran naturalista era, i que féu contribucions molt importants a diverses ciències, a part de l'evolució, com són la zoologia, la botànica, la geologia, l’ecologia i l’antropologia». Amb aquestes paraules, Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC, reivindicava la figura més essencial de Charles Darwin. Ho feia el 26 d’octubre passat en la conferència «Darwin, un naturalista complet», que va oferir durant l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional 2009 del Col·legi de Metges de Barcelona.

L’acte, inclòs en la celebració del bicentenari del naixement de Darwin i el cent cinquantè aniversari de la publicació de L'origen de les espècies, volia recordar les contribucions del naturalista en aquests camps de la ciència, i remarcar-ne el paper cabdal de pensador i també d’«experimentador minuciós, malgrat la seva vida retirada, després d'un viatge de circumnavegació en el Beagle, que va canviar la seva vida i la de tota la ciència occidental».

Conferències a Lleida

 
Dibuix de Darwin
Darwin-online.org.uk

Al llarg del mes d’octubre, especialistes de prestigi reconegut, com el doctor Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’IEC, han protagonitzat un cicle de conferències sobre la teoria de l’evolució en l’actualitat a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Amb el títol «Res en biologia té sentit si no és sota la llum de l’evolució», el cicle prenia el nom de l’assaig Nothing in Biology Makes Sense Except in the Light of Evolution, escrit pel biòleg i evolucionista Theodosius Dobzhansky. El cicle ha estat organitzat per la Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Societat Catalana de Biologia (SCB), filials de l’IEC.






Mercè Durfort reflexiona sobre les dificultats de mirar, veure i interpretar

 
Mercè Durfort
IEC
 

«L’art més difícil d’aprendre és el de veure». Mercè Durfort, professora del Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC, va recuperar aquesta cita de Goncourt en la conferència «Mirar, veure i interpretar», que va tenir lloc el 21 d’octubre a l’IEC. L‘acte va ser organitzat per la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC.

Durant la seva intervenció, Durfort va alertar que, tot i que l’accés a la informació és immens, les persones són cada cop menys observadores, i va assenyalar la importància fonamental de captar tots els detalls del fenomen que s’estudia. En aquest sentit, va posar com a exemples el canvi de color d’una solució en canviar-li el pH; l’aspecte fistonejat d’un eritròcit, que indica una exocitosi, o les bandes d’una electroforesi, que són una font molt preuada d’informació.

Finalment, i atès que «el correcte tractament de la mostra biològica és imprescindible per poder interpretar de manera adient el que veiem al microscopi», la professora Durfort va revisar la metodologia emprada en l’observació i va recordar els tractaments previs a l’observació amb els diferents models de microscopis òptics, amb els microscopis electrònics de transmissió i de rastreig convencional, dotats o no de detector de raigs X. Per acabar, va parlar del microscopi ambiental (Environmental Scanning Electron Microscope: ESEM) de Danilatos i del seu interès en estudis de biomedicina i de sistemàtica.






Quins són els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes?

 
 
Primera jornada del cicle
IEC

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB), conjuntament amb Linguamón Casa de les Llengües i el suport de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC organitzen, del 8 d’octubre al 3 de desembre, el cicle de conferències «Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI». Totes les sessions tenen lloc a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC.

Les llengües dels països nòrdics van centrar la primera jornada del cicle, presentada per Albert Bastardas, director del CUSC-UB. Els tres convidats eren Van Oostendorp (neerlandès), Sirkku Latomaa (finès) i Jens Normann Jorgensen (danès), van transmetre una percepció de tranquil·litat pel que fa a l'estatus i el futur de les seves respectives llengües. No obstant això, van destacar algunes polèmiques, com els debats sobre l'ortografia en neerlandès o les crítiques contra la diversitat idiomàtica en danès. També van constatar que, en les tres societats, el multilingüisme ha retrocedit a favor del bilingüisme i que l'anglès ocupa funcions significatives en totes tres comunitats, però menors de les que s’imaginen des d'aquí. Un exemple clar: per treballar a Nokia, cal saber finès.

El mes de novembre protagonitzaran les jornades l’estonià, el letó i l’hebreu, i l’encarregat de presentar l’acte serà Francesc Xavier Vila, director de la Xarxa CRUSCAT. Finalment, en la sessió de desembre, es parlarà dels reptes que han d’afrontar avui dia l’eslovè, el txec i el suec. Emili Boix, director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, moderarà l’acte.




En Breu

Denise Boyer rep el XIX Premi Internacional Ramon Llull

Denise Boyer recull el premi
Rubén Moreno

La catedràtica d’Estudis Catalans de la Universitat de París-Sorbona, Denise Boyer, ha estat guardonada amb el XIX Premi Internacional Ramon Llull per la llarga trajectòria acadèmica com a estudiosa de la llengua catalana, per les traduccions i estudis que ha portat a terme i per la dedicació com a directora del Centre d’Estudis Catalans de París. L’acte de lliurament, celebrat el 22 d’octubre al Palau de la Generalitat, va ser presidit per Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern; Josep Bargalló, president de l’Institut Ramon Llull (IRL) i president del jurat, i Francesc Vallverdú, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i membre de l’IEC. Durant l’acte, a més, el lingüista Antoni Badia i Margarit va glossar la figura de Denise Boyer.

Recull de premsa:



Jornada d’Història de l’astronomia i la meteorologia

El Temple Romà de Vic va ser l’escenari escollit per la Societat Catalana de la Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, per a celebrar el 17 d’octubre passat la III Jornada d’Història de l’Astronomia i la Meteorologia. Durant la trobada, Thomas Settle, de l’Institut i Museu d’Història de la Ciència de Florència, va parlar sobre la catalanitat del telescopi. El canvi climàtic i l’arribada de l’ésser humà a la lluna a través del cine van ser altres temes que van centrar la jornada.





 

Jornada Forestal de Sant Francesc a l’IEC

La Jornada Forestal de Sant Francesc, organitzada pel Centre de la Propietat Forestal (CPF), enguany s’ha allunyat dels terrenys forestals per a celebrar, a la seu de l’IEC, dues taules rodones amb representants del sector. L’objectiu de la jornada, que es va portar a terme el 9 d’octubre i va comptar amb la participació del president de l’Institut, Salvador Giner, era posar damunt la taula el debat sobre el desenvolupament de l’activitat forestal i la seva influència social i ambiental.

Recull de premsa:



Joandomènec Ros, president del Consell de Protecció de la Natura

L’ecòleg Joandomènec Ros, vicepresident de l’IEC, ha estat designat president del Consell de Protecció de la Natura pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. El Consell es va constituir l'any 1990 i té per objectiu assolir la conservació, la millora de la diversitat, la riquesa i la productivitat dels sistemes naturals de Catalunya, en el marc de la protecció del medi ambient i de l'ordenació racional i equilibrada del territori.



Lluís Serra repassa les fites de l’era postgenòmica

La Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC va organitzar, el 19 d’octubre passat, la conferència «La nova genòmica i el coneixement de l’evolució», a càrrec del catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, Lluís Serra. Tal com va explicar en la seva intervenció, «en el segle XXI, després de la seqüenciació del genoma humà (2001) i de l’acumulació incessant de nous genomes seqüenciats d’altres espècies en les bases de dades, hem entrat de ple en l’anomenada era postgenòmica». Segons Serra, el repte ara és conèixer com s’expressa tota aquesta informació per a originar, en paraules de Darwin, aquestes «infinites formes meravelloses» que constitueixen la biodiversitat del Planeta.


Properes cites

El conseller Castells obrirà el curs de la SCE

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, obrirà el curs 2009-2010  de la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut, amb la conferència «Autogovern i ambició de país». L’acte tindrà lloc el proper 3 de novembre, a les 19.30 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.



Sessió de Recepció de Jordi Vives

El proper 16 de novembre, a les 19.30 hores, se celebrarà a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut la sessió de recepció del membre de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) Jordi Vives i Puigròs. El discurs de recepció versarà sobre el tema La identitat immunitària.



Comencen les conferències magistrals

El proper 18 de novembre, a les 19 hores, l’Institut inaugurarà el cicle «Conferències magistrals del curs 2009-2010», dedicat enguany a l’Any Internacional de l’Astronomia. Mònica Rius, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, serà l’encarregada d’obrir aquest cicle amb la conferència «La ciència a l’islam occidental: circulació de coneixement a la Mediterrània».



Mostra d’Antoni Miró a l’Alguer

L’exposició «Mirades creuades: Miquel Martí i Pol i Antoni Miró», que es va inaugurar el mes de maig passat al Pati de la Casa de Convalescència, es podrà veure ara al Quarté Sayàl de l’Alguer, del 6 al 24 de novembre. La mosta aplega quadres, poemes i cartes que fan palesa la profunda admiració que hi havia entre els dos artistes.

 

Seminari Canvi climàtic i pau

L’IEC acollirà els dies 2 i 3 de novembre el Seminari Canvi Climàtic i Pau, que organitza la Fundació Cultura de Pau. L’acte d’inauguració comptarà amb la presència de Salvador Giner, president de l’IEC; Federico Mayor, president de la Fundació Cultura de Pau i Josep-Lluís Carod-Rovira. La conferència inaugural anirà a càrrec de Srgjan Kerim, enviat especial del secretari general de les Nacions Unides per al canvi climàtic.



Llengua i acollida. Les responsabilitats

 

La Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’Institut organitza les jornades «Llengua i Acollida. Responsabilitat social a tres bandes». Seran tres sessions i tres debats, centrats en el tractament dels aspectes econòmics de la diversitat i en la manera de garantir-ne la comunicació i la gestió. També s’analitzarà el paper dels tres actors implicats en el desenvolupament de la cultura catalana com a element de cohesió social, i d’entesa entre els nouvinguts: l’administració, l’empresa i les associacions. Les jornades tindran lloc els dies 20 i 27 de novembre i el 18 de desembre.



Sessió de recepció de Salvador Cardús

La sessió de recepció del sociòleg Salvador Cardús com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) tindrà lloc el proper 12 de novembre, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. Durant l’acte, Cardús pronunciarà el discurs «Tres metàfores per pensar un país amb futur». La resposta anirà a càrrec de Joan Estruch, sociòleg i membre de l’IEC.