|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mor la farmacèutica Creu Casas, primera dona membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans Les joves promeses de la matemàtica catalana reben els premis de la prova Cangur 2007 Joan Solà: «No són tan sols les etimologies el que quedarà de Joan Coromines» Heribert Barrera rep un homenatge a l'Ateneu Barcelonès L'Acadèmia de l'Aragonès nomena Artur Quintana membre d'honor Salvador Giner i l'equip de govern de l'IEC visiten el rectorat de l'Abat Oliba
Mor la farmacèutica Creu Casas, primera dona membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans Va ingressar a l'acadèmia catalana l'any 1978, on dirigia el projecte de recerca «Flora i cartografia de briòfits dels Països Catalans»
El 20 de maig passat va morir Creu Casas i Sicart, nascuda a Barcelona el 1913 i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), de la Societat Catalana de Biologia i de la Institució Catalana d'Història Natural, filials de l'IEC. Creu Casas va ingressar a l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats el 1978, essent la primera dona que s'incorporà com a membre de ple dret a l'IEC, per mitjà de la Secció de Ciències Biològiques. Creu Casas era farmacèutica, especialista en criptogàmia i briologia, i havia estat professora adjunta de fanerogàmia a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, del 1949 al 1967, i agregada de fitogeografia a la Facultat de Biologia de la mateixa Universitat, del 1967 al 1971. Fou professora catedràtica de Botànica a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona del 1971 al 1983, universitat de la qual actualment era professora emèrita. També era membre numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. És autora de més de dues-centes publicacions sobre briologia, branca de la botànica que estudia els briòfits o plantes generalment de mida petita i terrestres, pròpies, sobretot, d'indrets humits i poc assolellats, com ara les molses. Entre altres distincions, Creu Casas va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Fundació Catalana per a la Recerca (2002) i el Premi Crítica Serra d'Or pel llibre Flora dels briòfits dels Països Catalans: I Molses (2002), editat per l'IEC dins el programa de recerca «Flora i cartografia de briòfits dels Països Catalans», que ella mateixa dirigia des de 1996. Publicacions disponibles del projecte de recerca sobre
briòfits que dirigia Creu Casas: Reportatge fotogràfic: Recull de premsa:
Les joves promeses de la matemàtica catalana reben els premis de la prova Cangur 2007 En la competició, que organitza la Societat Catalana de Matemàtiques, hi han participat 17.005 alumnes de Catalunya i el País Valencià i 2.847 de les Illes Balears
Les joves promeses de la matemàtica catalana van rebre el 22 de maig passat, a la sala d'actes del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els premis de la dotzena edició de la prova Cangur, celebrada el 22 de març passat, que organitza anualment la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'acte va ser copresidit pel rector
de la UAB, Lluís
Ferrer, i el conseller d'Educació de la Generalitat de
Catalunya, Ernest Maragall. També hi van intervenir
el vicepresident de l'IEC, Salvador Alegret, en representació del
president, Salvador Giner, que va haver d'anul·lar l'assistència
a l'acte per indisposició; Carles Perelló, president de la SCM;
Josep Marín,
sotsdirector general de Caixa Sabadell, entitat col·laboradora,
i Antoni Gomà, cap de la Comissió Organitzadora
dels Premis Cangur.
En el transcurs de l'acte, es va entregar la distinció especial --pin de plata-- a Carles Casacuberta, president de la SCM des del 2002 fins al 2006, i als alumnes Antai Llaquet i Eloi Roset. També hi van ser presents la professora de l'Aula Escola Europea, Ester Silberstein, en representació del professorat dels centres participants, i Adrià Colomer, alumne que va obtenir el pin de plata per participar des de la cinquena fins a la vuitena edició de la prova Cangur, en representació dels estudiants. Participació alta En l'edició d'enguany del Cangur hi van participar 17.005 alumnes de Catalunya i el País Valencià (6.045 del primer nivell, 5.908 del segon, 3.223 del tercer i 1.829 del quart –corresponents, respectivament, a tercer d'ESO, quart d'ESO, primer de batxillerat i segon de batxillerat–), i 2.847 de les Illes Balears (1.075, 855, 537 i 380, respectivament), on els premis van ser atorgats el 14 de maig passat. Per a cadascun dels quatre nivells de la prova, hi va haver un primer i un segon premi, que van incloure un ordinador portàtil i un reproductor d'MP3 de 30 Gb amb altaveus, respectivament, i els guanyadors de les altres quatre categories es van endur càmeres fotogràfiques, reproductors d'MP3 i impressores multifuncions. Una part d'aquests premis ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'empresa Pont Reyes/Hewlett Packard. Els guanyadors del primer premi van ser Xavier Fernández-Real (IES Jaume Vicens Vives, de Girona), en el primer nivell; Eduard Portell (Fundación Escuela Suiza, de Barcelona), en el segon; Adrián Rey (IES Vicent Castell i Domènech, de Castelló de la Plana), en el tercer, i David Garcés (Colegio Alemán, de València), en el quart nivell. Olimpíada i relats En l'acte, també es van entregar els guardons del III Concurs de Relats, una activitat interdisciplinària que es fa en el marc del Cangur i que premia relats d'alumnes de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears sobre continguts relacionats amb el món de les matemàtiques. En aquesta edició, Eloi Roset (IES Joaquim Bau, de Tortosa) va ser el guanyador i Mireia Seguí (Col·legi Sant Pau Apòstol, de Tarragona) va aconseguir l'accèssit. També es va realitzar un reconeixement especial als alumnes més destacats d'unes altres activitats de divulgació matemàtica per a estudiants de secundària que organitza la SCM: la fase catalana de l'Olimpíada Matemàtica, que ha arribat a la quaranta-tresena edició, i els Problemes a l'Esprint, una activitat per equips que es desenvolupa en línia, a través d'Internet. Reportatge
fotogràfic (1): Reportatge
fotogràfic (2):
Joan Solà: «No són tan sols les etimologies el que quedarà de Joan Coromines» En la cloenda de l'Any Coromines celebrada a l'IEC
«La gran feina de buidatge, el gran detall amb què va conèixer la llengua real de tot el domini lingüístic i tota la història, la veracitat que es respira en la seva obra, l'acumulació de saber i el lligam indestriable entre pàtria, territori, llengua i les persones que parlen aquesta llengua». Aquests són, segons el filòleg Joan Solà, membre de l'IEC, els aspectes que perduraran de la tasca de Joan Coromines, «no tan sols les etimologies». Solà va pronunciar la conferència «Coromines i el futur de la lingüística i la filologia», el 14 de maig passat, en la cloenda de l'any de commemoració dels cent anys del naixement de Joan Coromines i Vigneaux, membre de la Secció Filològica de l'acadèmia catalana des del 1950. L'acte va ser presidit per la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i el president de l'Institut, Salvador Giner, que va recordar els mesos en els quals va ser alumne de Coromines a la Universitat de Chicago. També hi va participar el membre de l'IEC Ramon Sistac, secretari de la comissió i comissari de l'Any Coromines. La Comissió Coromines va lliurar un bust del lingüista, obra de l'escultor Manuel Cusachs, i els assistents van poder visitar la mostra mural «Centenari Any Coromines», instal·lada al claustre de l'IEC. En el mateix acte, es va reanomenar l'actual Sala Pere Coromines, ubicada al pati de l'Institut i dedicada a la figura del pare de Joan Coromines, amb el nom d'ambdós. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997) va estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge. Coneixia a fons la bibliografia fonamental de la romanística i les lingüístiques europea i aràbiga. Fou introduït per Pompeu Fabra a les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC. Publicà el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, obra monumental de caràcter històric, crític, comparatiu i etimològic, i el Diccionario etimológico de la lengua castellana, i treballà fins al darrer moment en l’Onomasticon Cataloniae, recull onomàstic exhaustiu de les terres catalanes explicat des d’un punt de vista etimològic i lingüístic. Autor del recull Lleures i converses d’un filòleg, intervingué en el Butlletí de Dialectologia Catalana i preparà la Miscel·lània Fabra. Rebé la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980), el Premi d’Honor Jaume I (1981) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1984). Resum de l'Any Coromines: Conferència de Joan Solà: Reportatge fotogràfic:
Salvador Giner: «Les ocurrències de Gregorio Salvador causen estupor, però ja fa temps que van deixar de sorprendre'ns» El president de l'IEC comenta les declaracions del vicedirector de la Real Acadèmia Espanyola sobre la suposada discriminació dels castellanoparlants a les comunitats amb llengua pròpia «Que algú, a qui se li ha de suposar rigor i serietat en les anàlisis, parli de discriminació dels castellanoparlants al nostre país o en altres comunitats autònomes espanyoles amb llengua pròpia, o digui que a les escoles de Catalunya no es pot aprendre l'espanyol, em provoca, d'entrada, estupor i un primer comentari: qui diu això desconeix profundament la realitat de l'estudi i l'ús social del català i de la llengua castellana a Catalunya». Així es va manifestar Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en resposta a preguntes d'EFE sobre les declaracions efectuades l'11 de maig passat a Madrid pel vicedirector de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), Gregorio Salvador, en la presentació del llibre Noticias del Reino de Cervantes. Usos y abusos del español actual. Tanmateix, Salvador Giner va afegir que «el que diu Gregorio Salvador sobre la situació del castellà i les altres llengües cooficials a l'Estat espanyol causa, certament, estupor, però alhora ja no pot sorprendre ningú. Tots coneixem les peculiars ocurrències que sobre aquest tema acostuma a tenir, des de fa anys, l'actual vicedirector de la RAE i que, de manera periòdica, insisteix a recordar-nos. Tanmateix --va concloure Giner--, la realitat és tossuda i més convincent, i el desmenteix rotundament». Recull de premsa:
Heribert Barrera rep un homenatge a l'Ateneu Barcelonès El membre de l'IEC va confessar que «els darrers trenta anys han estat una decepció» Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya i membre de l'IEC, va rebre un homenatge, el 17 de maig passat, a la seu de l'Ateneu Barcelonès, institució de la qual va ser president des del 1989 fins al 1997. Barrera va agrair l'homenatge i va manifestar que «aquests darrers trenta anys han estat una decepció, ja que pensava que tornaríem a la Segona República». A l'acte hi van intervenir el vicepresident de l'IEC, Salvador Alegret, el senador Carles Bonet i l'advocat Eduardo Moreno. Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 1917) va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1934 al 1936. Durant la Guerra Civil, fou soldat a Aragó i al Segre. Exiliat a França, estudià química, física i matemàtiques a Montpeller, i obtingué el doctorat d’estat a París. Fou professor a la Universitat de Montpeller del 1942 al 1952, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1970 fins que es jubilà (1984). Fou investigador del Centre Nacional de Recerca Científica a França, i posteriorment investigà als Estats Units. Ha estat vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), diputat a les Corts de l’Estat, president del Parlament de Catalunya (1980-1984), diputat al Parlament Europeu i secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (1976-1987).
L'Acadèmia de l'Aragonès nomena Artur Quintana membre d'honor El membre corresponent de l'IEC és un dels primers acadèmics honorífics de la institució aragonesa El membre corresponent de l'IEC Artur Quintana ha estat nomenat membre d'honor de l'Acadèmia de l'Aragonès juntament amb Brian Mott, Juan José Guillén, Nieus Luzía Dueso i Rosario Ustáriz. Aquests nomenaments de membres honorífics –els primers que realitza l'acadèmia aragonesa–, responen a la necessitat de la institució de poder disposar de l'experiència i el coneixement de persones destacades per la seva llarga trajectòria a favor de la llengua aragonesa. Artur Quintana (Barcelona 1936) va estudiar romanística i germanística a les universitats de Barcelona i de Colònia. Va ser lector de català i castellà a Cardiff i a Friburg de Brisgòvia, i des de fa molts anys treballa de bibliotecari a la Biblioteca del Palatinat a Espira i de professor encarregat de curs de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Es va doctorar a Barcelona amb el treball El parlar de la Codonyera. Ha publicat uns quants articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità, i bastants traduccions de l'alemany i una de l'occità. Properament té previst publicar un estudi sobre una de les varietats de l'aragonès, el del Valle de Vió.
Maó aplega experts internacionals en la quarta edició de l'Escola Europea de Primavera d'Història de la Ciència Per primer cop, la Societat Europea per a la Història de la Ciència participa en l'organització de les jornades
La seu de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), entitat adherida a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va acollir els dies 17, 18 i 19 de maig, la 4a Escola Europea de Primavera d'Història de la Ciència, que se celebra biennalment, des del 2001, a Maó. L'edició d'enguany, organitzada per l'IME, la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l'IEC, i la Societat Europea per a la Història de la Ciència (ESHS, sigles en anglès) --que hi participava per primer cop--, es va presentar sota el títol «Història de la ciència i divulgació: publicitat i propaganda». Durant l'acte, experts nacionals i internacionals van debatre el paper de la publicitat i la propaganda en la difusió del coneixement científic i la imatge pública que té. Els objectius de la trobada van ser analitzar les interseccions entre publicitat, propaganda i tecnociència, i promoure el consum per mitjà del discurs científic i la retòrica científica com a instrument de legitimació del poder. Els ponents que hi van intervenir van ser Vicente Benet, de la Universitat Jaume I, de Castelló; Tilli Tansey, del The Wellcome Trust Centre for the History of Medicine, de Londres; Mark Walker, de l'Union College, de Schenectady (Nova York), i Enrique Perdiguero, de la Universitat Miguel Hernández , d'Elx. En les edicions anteriors, els temes centrals de les jornades han estat els museus (17-19 de maig de 2001), el periodisme (3-5 d'abril de 2003) i el cinema (14-16 d'abril de 2005) .
Cinc associacions culturals alguereses constitueixen la Comissió Unitària per a la Normalització de l'Alguerès Rafael Caria, membre alguerès de l'IEC, participa de manera activa en aquesta iniciativa orientada a protegir la llengua algueresa
El 14 de maig passat, l'Hotel Catalunya de l'Alguer va ser el lloc escollit per a presentar als mitjans de comunicació la Comissió Unitària per a la Normalització de l'Alguerès, una comissió que té com a objectiu defensar el català de l'Alguer. Una de les primeres accions de la comissió ha estat redactar una carta-manifest, que s'ha enviat als tres candidats a síndic de l'Alguer --l'equivalent a la figura d'alcalde al nostre país--, en la qual es demana, entre altres, la creació d'un equivalent de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa té el suport i la participació activa de l'alguerès Rafael Caria, membre corresponent de l'IEC. El centenari de l'IEC, a la televisió de l'Alguer Gràcies a l'acadèmic de l'IEC, la comunitat catalana de l'Alguer va poder veure, a través de CatalanTV, la retransmissió íntegra de l'acte inaugural del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, que es va fer al Palau de la Música Catalana el 16 d'octubre passat. L'emissora algueresa CatalanTV té una base mitjana diària d'entre 10.000 i 12.000 televidents. Conjuntament amb l'acte inaugural, foren publicades a la portada de dos diaris telemàtics dos reportatges i una entrevista a Rafael Caria, en els quals el membre de l'IEC explicava el significat d'aquella cerimònia i el valor de la conferència del professor Joan Massagué, la qual ha estat descarregada per més de mil internautes algueresos i encara està a l'abast de tothom, als mateixos diaris telemàtics i a El Butlletí de l'IEC. A causa de les demandes dels televidents, l'acte inaugural ha estat retransmès durant dues setmanes, dos cops al dia, i ha tingut un èxit especial poder escoltar l'excel·lent execució de la cançó popular algueresa «Anem anem anant», interpretada pel Cor de Cambra del Palau de la Música. Segons Caria, «mai com avui l'Institut d'Estudis Catalans no ha estat tan popular a l'Alguer, l'última frontera oriental del domini lingüístic català». Carta-manifest de la Comissió Unitària per a la
Normalització
de l'Alguerès Entrevista a Rafael Caria a Alguer.it: Reportatge sobre el centenari de l'IEC a Alghero notizie
Salvador Giner i altres representants de l'IEC visiten el rectorat de l'Abat Oliba
El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner i altres representants de l'IEC van realitzar, el passat 16 de maig, una visita de cortesia al rectorat de la Universitat Abat Oliba CEU, on van ser rebuts pel seu rector, Josep Maria Alsina. Per part de l'Institut, a més de Salvador Giner, van assistir a la visita el secretari general, Joandomènec Ros, i el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Joan Vila i Valentí. La Universitat Abat Oliba CEU va ser representada per Ferran Porta, vicerector d'investigació; Marcin Kazmierczak, vicerector d'estudiants; José A. Rozas, degà de la Facultat de Ciències Socials; Sílvia Mas, directora del Servei d'Idiomes, i Carmen Cortés, professora de la Universitat.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
