Número 256
abril 2021
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Dijous de ciència amb el focus posat en la salut

El dijous 15 d’abril, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar una nova sessió virtual del cicle Dijous de ciència 2021. La quarta sessió de l’any d’aquest cicle sobre governança en la recerca i la tecnologia va tenir dues ponents de luxe que van argumentar, cadascuna des del seu àmbit d’actuació, la importància creixent de la recerca i la innovació en el sector de la salut: Judit Anido, directora general de CataloniaBio & HealthTech, i Laia Arnal, directora de Desenvolupament de Negoci del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), van oferir la conferència «Innovació en salut i societat. Competència versus competitivitat». 

Va encetar l’acte Judit Anido, que va donar una visió global de la cadena de valor del món de la salut, en què intervenen perfils molt diferents: empreses, centres de recerca, laboratoris i hospitals, entre molts d’altres. Anido va explicar que la innovació no és més que «oferir solucions que millorin la salut de la població». En aquest sentit, va subratllar que «innovar per a atendre necessitats sanitàries és molt important econòmicament parlant». Amb la pandèmia de COVID-19, Espanya va patir una reducció de l’11 % del producte interior brut (PIB), el decreixement més fort des de la Guerra Civil. Els països que, en aquesta situació, van invertir més en salut són els que avui se n’han sortit millor en matèria econòmica. Per això, la directora general de CataloniaBio & HealthTech va posar èmfasi en el fet que «la salut no és una despesa: és una inversió». De fet, aquest sector representa el 7,3 % del PIB i és el segon més important de Catalunya. Es tracta d’un camp ben arrelat, desenvolupat i de rellevància a Catalunya, però també a Espanya i a escala internacional pel seu motor econòmic. 

No obstant això, també va desgranar cinc àrees de millora en què s’ha de treballar: 1) la transferència de tecnologia, és a dir, la implementació a les empreses de la innovació fruit de la recerca; 2) el desenvolupament de talent, que posa de manifest la necessitat de professionals formats en les noves disciplines; 3) la mobilització de capital, ja que fa falta una aposta —també en l’àmbit públic— per la recerca; 4) l’adopció de tecnologia pel sistema públic de salut (cal compra pública), i 5) la consolidació empresarial, a través de la qual les petites i mitjanes empreses (PIME) han de fer de tractores per a crear un teixit industrial més fort internacionalment.

Tanmateix, Laia Arnal, directora de Desenvolupament de Negoci del VHIR, va exposar en què es tradueix aquesta innovació en el centre on treballa. Arnal va presentar els tres pilars de l’hospital —l’assistència, la recerca i la docència— i com la innovació és el valor transversal en la manera de treballar de tots tres, cosa que implica la creació de nous tractaments i tecnologies i en el naixement de noves empreses. En aquesta línia, es va mostrar convençuda que «innovar és una necessitat», per la qual cosa va demanar construir «cultura innovadora», quelcom que representa un esforç polític, professional i individual i que necessita recursos. Pel que fa a l’hospital, de cara al futur es marquen quatre objectius: generar i atraure talent, construir infraestructures avançades, arribar a ser un hub d’innovació i fer del campus un entorn obert i públic per a la ciutadania. 

L’acte va comptar amb la participació d’Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i de Jaume Miranda, tresorer de la Secció. Després de la conferència, hi va haver un torn de paraules, en què es va debatre sobre els temes exposats.

La Societat Catalana de Tecnologia inaugura l’exposició «Dones singulars»

La mostra, que es pot veure al pati del claustre de l’IEC fins al 15 de juny, ens recorda que van ser dones recloses en l’àmbit domèstic les responsables d’invents tan vigents com els sistemes principals de calefacció i seguretat, els electrodomèstics o el wifi.

La Societat Catalana de Tecnologia (SCT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), vol donar visibilitat a dones com Josephine Cochrane (va inventar el primer rentaplats industrial), Elia Garci-Lara Catalá (va idear un sistema de rentat mecànic per a la bugada) o Alice H. Parker (va crear un sistema de calefacció central alimentat per gas).L’exposició agrupa un total de vint panells, signats per la il·lustradora Sandra Uve, en què es contextualitzen les inventores i les seves creacions.

La inauguració, el dimarts 20 d’abril, va comptar amb la presència de la presidenta de la SCT, Núria Salán, que va celebrar la creativitat «de les dones que ens han facilitat la vida» i va destacar que la mostra és un recorregut per «la història i l’enginy» d’unes inventores que no tenen el reconeixement que mereixen.

Sandra Uve va explicar què tenen en comú les protagonistes de la mostra: «Van lluitar contra tot per aconseguir el que volien i el que van aconseguir ens ha canviat la vida a nosaltres. I tenien una altra peculiaritat: no els agradava netejar.»

L’acte d’inauguració es va tancar amb una visita guiada a l’exposició. 

Més de dos-cents científics inscrits a la I Jornada de Biologia de la Catalunya Sud

Neix la Secció de la Societat Catalana de Biologia a la Catalunya Sud, que engloba la recerca i docència de l’àmbit de les ciències biològiques de la província de Tarragona

El passat 8 d’abril es va celebrar la primera edició de la Jornada de Biologia de la Catalunya Sud, organitzada per la secció de la Catalunya Sud de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb aquest esdeveniment es va donar el tret de sortida a la nova secció territorial de la SCB a la Catalunya Sud (SCB-CS), creada amb l’objectiu de donar a conèixer als investigadors i a la societat la diversitat de recerca biològica que es duu a terme a les comarques de Tarragona i obrir un espai de debat i d’intercanvi entre professionals de la biologia. 

L’edició d’enguany va tenir una gran rebuda i va comptar amb gairebé dos-cents cinquanta inscrits. Aquesta primera jornada es va estructurar en tres blocs diferenciats, els quals van donar una perspectiva general d’alguns dels eixos principals de treball de recerca que desenvolupen els biòlegs a la Catalunya Sud.

La jornada va començar amb les comunicacions orals sobre la recerca biomèdica, que van incloure les ponències de Javier Capilla i Josep Ribalta, ambdós de la Universitat Rovira i Virgili (URV). D’una banda, Capilla va aprofundir sobre les infeccions fúngiques en humans i va destacar la importància d’identificar correctament noves espècies. De l’altra, Ribalta va parlar sobre la relació entre els efectes de les lipoproteïnes i diferents factors ambientals, tals com el tabac, la contaminació, l’ansietat o la dieta. 

El segon bloc es va centrar en la recerca en biotecnologia i nutrició, i va incloure les comunicacions de Gerard Aragonès i Ximena Terra, investigadors de la URV. Mentre el primer ponent va parlar sobre la relació entre els ritmes circadians i els composts polifenols de la dieta, la segona ponent es va centrar en els efectes nocius per a la barrera intestinal de les dietes riques en greixos i sucres.

El darrer bloc de comunicacions estava centrat en la recerca mediambiental. En aquesta sessió, Patricia Prado, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), va presentar estudis sobre diferents patògens que afecten la nacra (Pinna nobilis) i que en causen la desaparició. Per la seva banda, Roberta Carafa, de la URV, va focalitzar la intervenció en la presència de microplàstics i altres microcontaminants a la costa de Tarragona.

L’acte es va cloure amb la conferència «Evidències i reptes de l’emergència climàtica», a càrrec de la doctora Manola Brunet, directora del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV i presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial. Brunet va posar sobre la taula situacions actuals que evidencien el canvi climàtic en l’àmbit global, entre les quals destaca l’increment de temperatura de l’aire al nostre territori. A banda de mostrar l’escalfament dels últims anys, al llarg de la xerrada, Brunet va exposar nous reptes i solucions que ens planteja aquesta emergència climàtica i que impliquen l’adopció d’un model econòmic, energètic i social més sostenible que s’allunyi de l’explotació abusiva dels combustibles fòssils i recursos naturals. 

Amb aquesta jornada, la SCB-CS va inaugurar els actes de la secció territorial i va expressar la intenció d’organitzar diverses activitats per tal d’integrar la nombrosa comunitat de biòlegs, biotecnòlegs i bioquímics, així com els especialistes dels diferents àmbits de la biomedicina, i convertir-se, així, en un punt de trobada d’investigadors, estudiants i docents de les ciències biològiques a la Catalunya Sud.

Trobareu més informació aquí.

Notícies

* El lliurament dels Premis Sant Jordi 2021 protagonitza la Diada a l'IEC

* Rodoreda paisatges, un viatge literari pels espais vitals de l’escriptora

* Lara Estany presenta Del silenci a la represa. La censura en la traducció catalana durant el franquisme, Premi Rafael Patxot i Jubert 2020

* El volum dels índexs clou la col·lecció de les Obres completes de Pompeu Fabra

* Es presenta a l’IEC el llibre de Joan Girbau Memòries de Delft. L’epopeia de 1640

* Vicenç Torra Reventós, en el seu discurs de recepció, planteja diferents models per a preservar la privadesa de dades

* Dolors Vaqué Vidal reflexiona sobre la importància dels virus als oceans en el seu discurs de recepció

* L’IEC publica en línia el Diccionari de matemàtiques i estadística

* Dijous de ciència amb el focus posat en la salut

* La Societat Catalana de Tecnologia inaugura l’exposició «Dones singulars»

* Més de dos-cents científics inscrits a la I Jornada de Biologia de la Catalunya Sud


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal