|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Actualitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Ple de l'IEC aprova l'organigrama administratiu de l'acadèmia nacional catalana El catedràtic de la UAB Joaquim Bruna, nou director del Centre de Recerca Matemàtica Germà Bel rep el premi de la Societat Catalana d'Economia L'IEC presenta el «cànon de la gastronomia tradicional catalana» amb més de 900 receptes Els corresponsals de la premsa estrangera coneixen la realitat de Catalunya a través de l'IEC El mexicà Antonio Lazcano analitza les disciplines d'Oparin i Haldane sobre l'origen de la vida La Societat Catalana de Pedagogia promou un seminari sobre narracions en el currículum L'IEC presenta un centenar de títols del seu fons editorial en la segona edició del Saló del Llibre La Jornada de Química de Catalunya i del Gran Sud-oest Francès aplega cent noranta experts a l'IEC Homenatge a Pierre Vilar a la Universitat de Girona en el centenari del seu naixement
El Ple de l'IEC aprova l'organigrama administratiu de l'acadèmia nacional catalana El màxim òrgan de govern de la corporació escolta la semblança de Leandre Cervera i l'informe de la Secció Històrico-Arqueològica El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat, per majoria simple dels vots emesos, l'organigrama administratiu de l'acadèmia nacional catalana, després d'un intens debat en el qual van intervenir diversos assistents a la sessió celebrada el 27 de novembre passat. El nou catàleg dels llocs de treball i organigrama de l'IEC havia estat aprovat prèviament, amb un vot en contra, pel Consell Permanent de la corporació.
El president de l'IEC, Salvador Giner, va exposar els criteris que han presidit l'elaboració de l'organigrama. S'ha garantit la contenció, en termes percentuals, de la despesa en relació amb els ingressos; tots els canvis i innovacions són d'aplicació gradual; es té en compte el personal de la plantilla actual per a qualsevol nova plaça; s'incrementa la capacitat operativa de la Gerència en la mesura que és estrictament necessari, i, finalment, es procura augmentar els recursos actuals atenent el creixement exponencial de les activitats i dels projectes de recerca. L'organigrama incorpora les noves unitats i serveis –de Comunicació, Editorial, de Recursos Digitals– creats per a desenvolupar millor les finalitats de l'IEC, i, com també va assenyalar el president Giner, és congruent amb els compromisos assolits per la corporació en el contracte-programa subscrit amb el Govern de la Generalitat per al quadrienni 2005-2008. La personalitat polièdrica de Cervera En la mateixa sessió plenària, Oriol Casassas, membre de la Secció de Ciències Biològiques, va llegir la semblança de Leandre Cervera i Astor (1891-1964). De la polièdrica personalitat del metge i veterinari Leandre Cervera Casassas recorda que ja als anys trenta demanava, conjuntament amb altres intel·lectuals de l'època, «una política catalana de població» i «fer quelcom eficaç per estendre a tot el poble la consciència de la unitat de sang, de llengua i de cultura» entre Catalunya i Mallorca. Leandre Cervera estigué vinculat des de la fundació, l'any 1912, a la Societat Catalana de Biologia, filial de l'IEC, de la qual fou president des del 1935 i durant més de vint-i-cinc anys. Cervera ingressà oficialment com a membre de l'IEC en plena clandestinitat franquista, l'any 1946. Casassas esmenta l'ofici que li comunica l'ingrés a l'acadèmia nacional, signat per Puig i Cadafalch com a president, on, «ben lluny de la submissió» que volia imposar la dictadura franquista, hi deia: «L'Institut d'Estudis Catalans, que ara menys que mai no pot deixar de servir els alts interessos de la ciència en el nostre país, per bé que es vegi privat d'actuar públicament [...].» Informe sobre el Centenari de l'IEC Antoni Riera, president de la Comissió del Centenari i vicepresident de l'IEC, va presentar un ampli informe sobre el desplegament de les activitats programades en commemoració dels primers cent anys de la corporació, en particular sobre la sessió inaugural del 16 d'octubre passat i l'impacte en la comunitat acadèmica i en els mitjans de comunicació. Riera va destacar la bona acollida de la conferència sobre «Oncologia a principis del segle xxi », que pronuncià el bioquímic i també membre de l'IEC, Joan Massagué. De fet, el text de la intervenció de Massagué és, actualment, reclamat per altres entitats i institucions per a distribuir-lo. També va resumir la bona marxa de les col·laboracions i el suport econòmic concertat amb institucions, entitats i empreses molt diverses. En aquest sentit, el president Giner va expressar la confiança que el pressupost global i extraordinari de l'any del Centenari es pugui acabar cobrint gairebé sense dèficit. Els assistents al Ple també van escoltar un informe de les activitats de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l'IEC, que actualment té vint-i-dos membres numeraris, onze membres emèrits i divuit membres corresponents, a càrrec de la presidenta, M. Teresa Ferrer i Mallol. L'informe cobreix detalladament les activitats i les intervencions de la SHA durant el curs 2005-2006. Medalles a tres membres En el transcurs del mateix Ple, el president de l'IEC va lliurar la medalla de la corporació a tres membres numeraris que han assolit la condició d'emèrits: Eduard Bonet, Francesc Vallverdú i Modest Prats –en nom del qual la va recollir Joan Martí.
Finalment, el gerent de l'IEC, Ramon Corbella, a petició de la presidència, exposà les línies generals i els criteris d'elaboració del pressupost de l'IEC per a l'exercici del 2007. El projecte preveu mantenir la política de dotar les seccions de pressupostos de lliure disposició adequats a llurs finalitats; continuar potenciant l'activitat de les filials; incrementar els recursos per a activitats de les diferents seus territorials de l'IEC; augments significatius per a finançar estudis i informes; afavorir les publicacions electròniques; millorar dotacions en l'àmbit de personal, així com en tecnologies de la informació i comunicacions, entre altres. Catàleg de llocs de treball de l’IEC: Semblança de Leandre Cervera, per Oriol Cassasas: Informe d'activitats de la Secció Històrico-Arqueològica: Reportatge fotogràfic:
El catedràtic de la UAB Joaquim Bruna, nou director del Centre de Recerca Matemàtica El nou responsable del CRM és soci de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l'IEC, des de l'inici
El matemàtic Joaquim Bruna, soci de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), serà el nou director del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), a partir del proper mes de febrer. Bruna substituirà el seu predecessor, Manuel Castellet (llegiu l'entrevista feta a El Butlletí de l'IEC número 90), expresident de l'IEC (1995-2002), que dirigia el CRM des de fa vint anys. Joaquim Bruna Floris (Barcelona, 1953) és doctor en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), d'on actualment és catedràtic. Va cursar estudis postdoctorals a la Universitat de París-Sud (França), i ha estat professor convidat a les universitats franceses de Provença (Marsella), Paul Sabatier (Tolosa), Bordeus i Orleans; a les universitats nord-americanes de Wisconsin (Madison) i at Albany (Nova York); també ha fet estades de recerca en nombrosos centres, entre els quals l'Institut Mittagg-Leffler d'Estocolm (Suècia), el Norwegian Institute of Technology (Noruega) i la Universitat de Bar-Ilan (Israel). Autor d'uns seixanta articles de recerca, el seu àmbit de treball és l'anàlisi real, l'anàlisi harmònica i complexa, la teoria de funcions i la fonamentació matemàtica del processat del senyal. Ha dirigit set tesis doctorals i actualment n'està dirigint dues més. Ha estat membre del Program Committee de la Unió Matemàtica Internacional per al Congrés Internacional de Matemàtics 2006 (ICM06), celebrat l'agost passat a Madrid, i del comitè de redacció del Programa Nacional de Matemáticas. És soci de la SCM des de l'inici i membre del comitè científic de la filial de l'IEC des del 2004. Va ser director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer de l'IEC (1996-2000), membre del comitè executiu d'European Consortium for Mathematics in Industry, ECMI (2003-2004) i acadèmic numerari electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, des del 2004. El 1979 li va ser atorgat el Premi Martí d'Ardenya a Joves Investigadors de l'IEC i ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Recerca Universitària. Millora de la recerca L'IEC va crear, l'any 1984, el CRM amb l'objectiu de proporcionar als matemàtics catalans un institut de recerca que pogués contribuir a la millora de la investigació en matemàtiques a Catalunya. L'any 2002 el CRM es constituí en un consorci format per l'IEC i el Govern de Catalunya, que hi participa a través del Departament d'Educació i Universitats. El CRM forma part de la xarxa catalana d'entitats de recerca, que agrupa una vintena d'instituts i constitueix, amb les universitats i els centres que depenen d'organismes estatals, un dels tres pilars del sistema de ciència i tecnologia de Catalunya. Des de l'any 1997, és un institut universitari adscrit a la UAB. En l'àmbit internacional, el CRM és membre de l'European Reserach Centres on Mathematics (ERCOM) i de l'European Post-doctoral Institute for the Mathematical Sciences (EPDI). «Perspectives del Centre de Recerca
Matemàtica», per Joaquim Bruna:
Germà Bel rep el premi de la Societat Catalana d'Economia Pasqual Maragall assisteix al lliurament del guardó en el primer acte com a expresident de la Generalitat L'economista Germà Bel va rebre el passat 28 de novembre el VI Premi Societat Catalana d'Economia (SCE) que atorga aquesta filial de l'IEC, amb el patrocini de Caixa Catalunya per la seva obra «Economia i política de la privatització local». L'acte d'entrega va ser presidit pel president de l'IEC, Salvador Giner; el president de Caixa Catalunya, Narcís Serra; el president de la SCE, Pere Puig, i va comptar amb la presència de Pasqual Maragall, soci de la SCE, en el que va ser el seu primer acte públic com a expresident de la Generalitat de Catalunya.
El guardó s'atorga a la millor obra, treball o estudi en general sobre temes d’economia, realitzat dins l’àmbit dels Països Catalans, publicat o inèdit. L'objectiu del Premi –de caràcter biennal i dotat amb 10.000 euros– és reconèixer i estimular els esforços per a una millor investigació. Germà Bel va néixer a Les Cases d'Alcanar (Terres de l'Ebre, 1963). Des de 2003 és catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, amb especialització en l'anàlisi de la política econòmica i el sector públic. Durant el curs acadèmic 2004-2005 va ser professor visitant a Cornell University (Cornell Institute for Public Affairs), i durant el curs 2005-06 ha estat investigador visitant a Harvard University (Kennedy School of Government). La Societat Catalana d'Economia atorga des de 1991 el Premi Catalunya d'Economia per a distingir la millor obra sobre economia catalana i des de 1996 el Premi Societat Catalana d'Economia a la millor obra d'economia general realitzada als Països Catalans. Els premis, ambdós patrocinats per Caixa Catalunya, s'alternen biennalment. A partir de 1998 també s'atorga el Premi Ferran Armengol i Tubau sobre assegurances. «Economia i política de la
privatització local», de Germà Bel: Reportatge fotogràfic:
L'IEC presenta el «cànon de la gastronomia tradicional catalana» amb més de 900 receptes El Corpus de la Cuina Catalana és un projecte iniciat a l'Institut Català de la Cuina i editat per Columna L'IEC va acollir el passat 11 de desembre la presentació del llibre Corpus de la Cuina Catalana, «un cànon de la gastronomia del nostre país», en paraules del vicepresident de l'IEC i col·laborador del projecte, Antoni Riera.
L'objectiu d'aquest inventari, iniciat a la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) i editat per Columna Edicions, és identificar la cuina catalana, conèixer-la amb detall, reproduir-la i, fins i tot, fer-la evolucionar, amb aplicacions imaginatives de les receptes. Es tracta d'un diccionari de la cuina tradicional catalana, un receptari amb més de 900 receptes, de consulta àgil, entenedor i complert tant per a públics amplis com per a professionals. El projecte va sorgir davant l'evidència que, en un moment i en un país en què la cuina creativa assoleix un nivell excepcional, «s'està deixant de cuinar a casa, amb el risc de perdre un patrimoni que, fins ara, s'ha transmès oralment», segons va explicar el director de la investigació, Toni Massanés. El Corpus és una obra col·lectiva fruit de la dedicació de professionals i acadèmics, però també de la col·laboració desinteressada de restauradors, institucions, cuiners i mestresses de casa. Pepa Aymamí, directora de la FICC i impulsora del projecte, va explicar que en els pròxims mesos obsequiaran amb una placa aquells restaurants que van participar en l'elaboració del llibre. El director de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Ignasi de Delàs, va remarcar que «aquesta obra és l'eina idònia per presentar el nostre país a l'exterior». En l'acte també hi van intervenir el president de l'IEC, Salvador Giner, que el va presidir; el president de la Fundació Institut Català de la Cuina, Xavier Mestres, i l'editora de Columna, Ester Pujol. Dossier de premsa: Recull de premsa: Reportatge fotogràfic: Notícia sobre el 'Corpus', emesa per TV3:
Els corresponsals de la premsa estrangera coneixen la realitat de Catalunya a través de l'IEC El passat 29 de novembre l'IEC va rebre la visita d'un grup de corresponsals estrangers a Madrid, organitzada per Centre Internacional de Premsa i el Círculo de Corresponsales Extranjeros. L'objectiu de l'estada era donar-los a conèixer de manera directa la realitat política, cultural i social de Catalunya i intentar desfer els tòpics i la visió esbiaixada que sovint reflexa determinada premsa i mitjans de comunicació de Madrid, que són la primera font informativa dels professionals estrangers.
Els corresponsals van entrevistar-se amb el
president de l'IEC, Salvador Giner, i el vicepresident, Salvador
Alegret, i van visitar les instal·lacions de la seu de Barcelona
de l'IEC, guiats per Marta Ejarque, secretaria de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'Institut.
Al finalitzar la seva visita, els periodistes van rebre un recull selectiu de material sobre la història, el present i els objectius de l'IEC. Una de les obres entregades fou Spirit of Catalonia , publicada durant l'exili pel que fou membre de l'Institut, Josep Trueta, l'any 1946. El llibre és una obra senyera per entendre Catalunya des de l'exterior i que no ha perdut la seva vigència ni el seu interès amb els anys. El dossier també contenia publicacions científiques de l'IEC en anglès, com la revista Contributions to science; un exemplar de Mercè Rodoreda, una poètica de la memoria, i diversos materials informatius sobre l'acadèmia nacional, editats per la unitat de Comunicació, amb motiu de la inauguració de les activitats del Centenari, com també el programa general i altres publicacions sobre els actes commemoratius del primer segle de l'acadèmia nacional catalana. Entre els professionals presents en la visita, hi havia corresponsals de diaris i emissores d'Alemanya, Dinamarca, Itàlia, Suïssa, Argentina, Mèxic i fins i tot de Xina (vegeu llista completa). Reportatge fotogràfic:
L'IEC mostra els papers de la Colla Cargol, un exemple de premsa familiar clandestina en català dels anys cinquanta L'exposició és organitzada per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC La Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va inaugurar el 30 de novembre passat a la sala Pere Coromines de l'IEC, l'exposició «Els papers de la Colla Cargol. Presentació d'uns testimonis desconeguts, secrets i fins a un cert punt clandestins d'una activitat lúdica, cultural i patriòtica desenvolupada en un cercle familiar, en el context de la postguerra, 1952-1961», un exemple de premsa familiar clandestina en català durant les primeres dècades de la dictadura franquista.
La Colla Cargol, formada pels set germans Bastardas-Parera, va ser un intent reeixit per a cultivar i dur a terme activitats de la família i mantenir una unitat lligada a l'esbarjo i a la cultura. Editaven El Cargolí, una mostra singular de premsa clandestina, d'un tiratge de set exemplars, produïda pels set germans i destinada a llurs fills, els primers d'una generació que no havia viscut la Guerra Civil. El Cargolí, rebatejat com a Setgermanari, era el «full per als infants -més o menys petits- de la Colla Cargol». No tenia cap mena d'estructura formal organitzativa i se n'elaboraven set còpies iguals, una per una, sense periodicitat ni sumari i lliures de contingut, de dibuix i d'intencionalitat. Paral·lelament, sortien els fulls del «noticiari», que recollia la crònica de tots els actes, trobades i festes familiars (naixements, comunions, comiats de solter, viatges, felicitacions nadalenques, reunions, etc.) comentats amb humor i acompanyats d'il·lustracions. L'exposició, que es podrà visitar al claustre de l'IEC fins al 20 de desembre, de 9 a 20 hores, de dilluns a divendres, mostra tots aquests documents, que serviren de «resistencialisme silenciós, efectiu i ideal» amb la postguerra i el règim franquista com a context social. Reportatge fotogràfic: Dossier de premsa:
El mexicà Antonio Lazcano analitza les disciplines d'Oparin i Haldane sobre l'origen de la vida És la segona de les «Conferències magistrals del curs 2006-2007», organitzades per la Secretaria Científica de l'IEC El científic mexicà Antonio Lazcano va dissertar el dimecres 29 de novembre passat sobre «Oparin i Haldane: dues vides i dues teories (no tan) paral·leles», en el marc del cicle «Conferències magistrals del curs 2006-2007», que organitza la Secretaria Científica de l'IEC.
Antonio Lazcano Araujo és catedràtic d'Origen de la Vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on imparteix l'assignatura del mateix nom, que ell va establir fa trenta anys. Ha estat professor convidat a les universitats d'Alacant, l'Havana, Autònoma de Madrid, de Houston, d'Orsay París-Sud i de Califòrnia a San Diego i investigador visitant a l'Institut Pasteur de París, a l'ETH Zentrum de Zuric i a l'Institut A. N. Bakh de Bioquímica de Moscou, entre altres. És autor de tres llibres en castellà: La bacteria prodigiosa, La chispa de la vida i El origen de la vida i ha estat membre del comitè editorial del Journal of Molecular Evolution, de Nanobiology i de la Revista Latinoamericana de Microbiología, i actualment ho és de la revista Origins of Life and Evolution of the Biosphere. En el període 2002-2004 va presidir el Comitè Avaluador de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA, a més de ser coordinador del congrés Gordon sobre l'origen de la Vida. Recentment ha estat reelegit president de la Societat Internacional per a l'Estudi de l'Origen de la Vida (ISSOL), i és, així, el primer científic llatinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en altres temps van exercir Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller i Joan Oró. Resum de la conferència i breu currículum
d'Antonio
Lazcano: Reportatge fotogràfic:
La Societat Catalana de Pedagogia promou un seminari sobre narracions en el currículum Les jornades s'emmarquen en els actes de commemoració dels cent anys de l'acadèmia nacional catalana La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), va celebrar el tradicional seminari de tardor, que enguany s'ha centrat sobre el tema «Narracions i pedagogia». Les jornades s'han emmarcat en els actes commemoratius del Centenari de l'IEC.
Des del 2004, la SCP promou un seminari presencial i virtual sobre narracions en el currículum, en el qual participen professors de ciències, història, literatura, música i matemàtiques. El curs segueix, principalment, les teories del pedagog creador de l'anomenada «educació imaginativa», Kieran Egan, que el 4 de maig passat va impartir la conferència «Pedagogia imaginativa al llarg de la vida» a la seu de l'IEC, convidat per la SCP. La finalitat de les jornades és donar a
conèixer diferents experiències i recerques d'utilització de
les narracions en el currículum tant a primària com
a secundària. Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, una
altra de les vint-i-sis societats filials de l'IEC,
la SCP vol que el seminari ajudi a exposar i debatre diferents
gèneres i metodologies narratius que se solen emprar en
l'ensenyament.
Apunt de Lluís Busquets, president de la SCP: Reportatge fotogràfic:
L'IEC presenta un centenar de títols del seu fons editorial en la segona edició del Saló del Llibre L'IEC va compartir estand amb el Consello da Cultura Galega i l'Euskaltzaindia, les acadèmies gallega i basca L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va presentar un centenar de títols de l'extens catàleg de publicacions en la segona edició del Saló del Llibre, que es va celebrar del 21 al 26 de novembre al Palau número 1 de Fira de Barcelona. L'IEC va compartir l'estand amb l'acadèmia gallega, el Consello da Cultura Galega, i la basca, l'Euskaltzaindia i, segons el cap del servei editorialde l'IEC, Francesc Albar, "la presència de l'Institut al Saló del Llibre va ser globalment satisfactòria perquè un bon nombre de persones es van interessar pel llibres publicats per l'IEC i es va donar sortida a més de 50 publicacions".
Entre les novetats d'enguany presentades per l'IEC van destacar el tercer volum de l'Atles lingüístic del domini català (vegeu article al butlletí 98); la col·lecció de quatre volums del «Corpus Vitrearum Medii Aevi»; llibres sobre les matèries que comprenen les cinc seccions de l'IEC (Històrico-Arqueològica, Ciències Biològiques, Ciències i Tecnologia, Filològica i Filosofia i Ciències Socials) i diversos programes de recerca. Els visitants també van tenir accés a una selecció de publicacions del grup Textos Medievals Catalans, constituït per a promoure les empreses d'edició de textos medievals que existeixen als territoris de llengua catalana, amb la participació, entre altres de l'IEC. La inauguració de la segona edició del Saló del Llibre va tenir la presència de Francesc Albar i Manuel Pascual, responsable de distribució editorial de l'IEC. Per part d'Euskaltzaindia, hi van ser presents José Luis Lizundia, tresorer; Joan Artza, responsable de distribució de publicacions, i Ricardo Badiola, executiu de publicacions. Balanç editorial Des que es va crear, l'any 1907, l'IEC ha editat un total de 2.982 títols. L'any 2005 es van publicar noranta-nou títols -75.656 exemplars- entre revistes, opuscles, monografies, coedicions, una revista en format digital i un títol en format CR-ROM. A més, l'IEC edita, a través de les cinc seccions i les vint-i-sis societats filials, una trentena de números de publicacions periòdiques l'any, disponibles a través del portal de Revistes científiques en línia. L'IEC manté una política d'intercanvi i de donacions de publicacions amb institucions científiques i acadèmiques nacionals i internacionals, entre les quals hi ha totes les universitats catalanes i algunes de les més representatives del món. En total, les publicacions de l'IEC s'intercanvien amb institucions de més de trenta-cinc països d'Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica. Apunt de Manuel Pascual, responsable
de distribució editorial de l'IEC: Reportatge fotogràfic:
La Jornada de Química de Catalunya i del Gran Sud-oest Francès aplega cent noranta experts a l'IEC La sessió va ser organitzada per la Societat Catalana de Química i la Société Française de Chimie, en el marc del centenari de l'acadèmia nacional catalana Cent noranta experts es van reunir els dies 23 i 24 de novembre passats a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en la Jornada de Química de Catalunya i del Gran Sud-oest Francès, organitzada per la Societat Catalana de Química (SCQ), filial de l'IEC, i la Société Française de Chimie (SFC). L'acte s'emmarca en els actes commemoratius del Centenari de l'IEC.
La jornada va tenir com a objectius principals divulgar els projectes d'investigació en curs i promoure la comunicació entre els diferents grups de recerca que treballen en química a Catalunya i al sud-oest de França. A més, volia incitar els joves investigadors a ser els protagonistes de la transmissió del seu treball a la resta de la comunitat científica. Segons va manifestar el president de la SCQ, Àngel Messeguer, «els resultats [excel·lents] aconseguits mostren que som capaços d'organitzar reunions científiques internacionals de nivell que transcorren de la manera esperada, fet que dóna molta confiança de cara a la tasca futura de filials com la nostra». La relació entre ambdues societats es va iniciar l'any passat quan la SFC va convidar la filial de l'IEC a la reunió anual de tres de les seves seccions regionals, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània. L'èxit de la trobada i la coincidència d'objectius d'ambdues entitats van conduir a proposar Barcelona com a seu de l'edició del 2006. Comentari d'Àngel
Messeguer, president de la SCQ:
Mila Segarra analitza les concordances i discordances en les primeres propostes de normativització del català Dins del cicle commemoratiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que va obrir els actes del Centenari de l'acadèmia nacional Mila Segarra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i professora de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va intervenir el dimarts 28 de novembre passat, a la seu de l'IEC a Barcelona, en el cicle de conferències «Commemoració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906-2006)». Aquest cicle va obrir els actes del Centenari de l'IEC, l'acadèmia nacional catalana, atenent precisament l'impuls sorgit d'aquell congrés.
En la conferència, titulada «Envers la planificació del corpus», Mila Segarra va presentar les aportacions de la Secció Filològica-Històrica -una de les tres en què dividiren les tasques els participants en el Congrés de 1906- i va exposar les concordances i discordances en les propostes que s'hi exposaren sobre la normativització del català. La professora Segarra és especialista en gramàtica i història de la llengua, i ha estudiat, entre altres, els models de llengua per als mitjans de comunicació. La sessió va ser la cinquena d'aquest cicle, organitzat per la Secció Filològica de l'IEC, presidida per Joan Martí i Castell, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i que ha coordinat Francesc Vallverdú . Va obrir el cicle, el passat 17 d'octubre, Aina Moll, sobre «Antoni M. Alcover i el Congrés de 1906». Joan Solà va parlar, el 24 d'octubre, de «Pompeu Fabra abans i després del Congrés»; el 7 de novembre, Antoni Maria Badia i Margarit va pronunciar la conferència «Els romanistes abans i després del Congrés»; el 21 de novembre passat, Carles Miralles va dissertar sobre «Els escriptors i el Congrés de 1906», i el proppasat 12 de desembre hi va intervenir Joan Martí i Castell amb la conferència «Envers la planificació de l'estatus», en una sessió que va ser alhora la cloenda oficial del cicle (i de la qual informarem en el proper Butlletí). Posteriorment, hi participarà Vicent Pitarch (19 de desembre; inicialment ho havia de fer el 14 de novembre passat). Tots els ponents són membres de la Secció Filològica de l'IEC. Exposició a la Biblioteca de Catalunya i actes arreu del territori Coincidint amb el cicle, la Biblioteca de Catalunya ha organitzat una exposició de manuscrits i altres documents relacionats amb el Congrés, que es pot visitar fins al 8 de gener de 2007. També s'han sumat a la commemoració les seus territorials de l'IEC a Alacant i Castelló de la Plana. El 29 de novembre, la seu de Castelló -que alhora celebra el 25è aniversari de la mort del filòleg, historiador i folklorista Manuel Sanchis i Guarner- va acollir la conferència «El Congrés de 1906, un horitzó per al valencianisme», a càrrec de Vicent Pitarch. Finalment, el cicle de conferències també s'està impartint a Palma de Mallorca, amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Baleàrics . El darrer dia de novembre s'hi va programar la intervenció de Carles Miralles sobre «Els escriptors i el Congrés de 1906». Programa de la seu de Castelló: Programa de la seu d'Alacant: Reportatge fotogràfic:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
