|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Actualitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'IEC i l'Académie française obren un procés per establir acords de col·laboració La nova Llei de la informació geogràfica es presenta a l'IEC Mary Nash examina el naixement dels moviments en favor dels drets de les dones El dietarisme i la pintura, protagonistes del cicle 'El traç que pinta' La professora Maria Corominas, nova presidenta de la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC Salvador Giner: "L'IEC, com Montserrat, està al servei dels valors sagrats de la pàtria" Els titulats de sociologia preparen des de l'IEC el III Congrés Català de Joves Sociòlegs
L'IEC i l'Académie française obren un procés per establir acords de col·laboració múltiples Les dues institucions estudien la possibilitat de celebrar una solemne sessió acadèmica conjunta a Barcelona en el marc dels actes del centenari de la fundació de l'IEC L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Académie française han iniciat aquesta setmana un procés d'intercanvi d'informacions, propostes de treball i diàleg al més alt nivell amb l'objectiu d'establir acords de col·laboració. Entre d'altres iniciatives plantejades, ambdues institucions estudien la possibilitat de celebrar una solemne sessió acadèmica conjunta, a Barcelona, en el marc dels actes de commemoració del centenari de la fundació de l'Institut. L'equip de govern de l'IEC, presidit per Salvador Giner, es va reunir el passat dimarts 14 amb el director de l'Académie française, Laurent Personne, amb l'assistència també de representants de nou acadèmies sectorials amb seu a Barcelona. Per part de l'Institut, van participar en la sessió de treball els altres membres de l'equip de govern: els vicepresidents Salvador Alegret i Antoni Riera –aquest és també president de la Comissió del Centenari de l'IEC–, i el secretari general, Joandomènec Ros.
Set de les nou acadèmies sectorials van estar representades pels seus presidents: Josep Antoni Bombí (Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears), Josep Llupià (Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya), Robert Follia (Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya), Jordi Bonet (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), Jaume Gil (Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres), Rafael Foguet (Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) i Miquel Ylla-Català (Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya). En nom de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya van estar presents els seus secretaris generals, Pere Molas i Ramon Trias, respectivament. El director de l'Académie va expressar el propòsit de traslladar les propostes recollides en la reunió celebrada a Barcelona als màxims responsables d'aquesta institució. En el context de diàleg que s'ha iniciat a Barcelona, és previsible que, en pròxims mesos, se celebrin nous encontres de treball i una visita institucional de representants de l'IEC a París, a la seu de l'Acadèmia nacional francesa, fundada l'any 1635 pel cardenal Richelieu. La reunió va estar facilitada per les gestions de la directora de l'Oficina de la Generalitat a París –Maison de la Catalogne–, Montserrat Casals, que també va participar en la sessió de treball. Així mateix, hi va estar present Cristopher Miles, director i agregat cultural de l'Institut Francès a Barcelona.
La llengua francesa a Catalunya. Estat de la qüestió Galeria d'imatges:
La nova Llei de la informació geogràfica es presenta a l'IEC El text legislatiu és pioner a Espanya i Europa Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), van presentar dimarts 14 de març la nova Llei de la informació geogràfica i de l'ICC, a la seu de l'IEC a Barcelona. Oriol Nel·lo va recordar la importància de la nova llei, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el passat 20 de desembre, ja que es tracta d'una aplicació pionera de la iniciativa europea INSPIRE (INfraestructure for SPatial InfoRmation in Europe) i "una de les seves primeres concrecions legislatives" a Espanya i a Europa. Nel·lo va destacar també les tres novetats que aporta la Llei en relació a les anteriors de 1982 i 1997: "la creació de la Comissió de coordinació cartogràfica, que dirigirà la producció de la cartografia de totes les administracions catalanes; el Pla Cartogràfic; i la nova Infraestructura de dades espaials de Catalunya, entesa com una arquitectura informàtica basada sobre serveis d'Internet, que funciona com un sistema de metadades a disposició de tots plegats.
El director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), Jaume Miranda, va fer balanç dels 24 anys que porta funcionant l'ICC i va subratllar "la importància de la digitalització" per a l'entitat. Miranda va anunciar la creació, l'any vinent, del nou web de l'ICC, "que intentarem que sigui el més usable possible". A l'acte també hi van assistir el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, Joan Vilà-Valentí, i les presidentes de la Societat Catalana de Geografia i de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, Maria Dolors Garcia Ramon i Margarita Castañer, respectivament. Garcia Ramon va recorda la importància de celebrar actes conjuntament amb altres filials de l'IEC, "ja que, en el nostre cas, tenim objectius molt similars".
Text de la Llei de la informació geogràfica i de l'ICC
Mary Nash examina el naixement dels moviments en favor dels drets de les dones La conferència 'Els desafiaments de la subalternitat: els moviments de les dones' es va celebrar en el Dia Internacional de la Dona Treballadora Mary Nash, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) i directora del Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere, va pronunciar el passat 8 de març la conferència "Els desafiaments de la subalternitat: els moviments de les dones". Nash va examinar les estratègies de resistència i el desenvolupament dels moviments de les dones amb vista a assolir la igualtat i el respecte dels seus drets que sorgeix a partir de la desigualtat existent, fins i tot per llei, a les primeres dècades del segle XIX amb el naixement de la societat industrial. La catedràtica de la UB també va fer referència al rol subaltern de les dones al Tercer Món i la crítica d'aquestes envers un model occidental d'emancipació femenina.
Mary Nash va néixer el 1947 a Limerich (Irlanda) i viu a Barcelona des del 1968. Ha estat presidenta fundadora de la Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (1991-1997), codirigeix la revista Arenal: Revista de Historia de las Mujeres i és membre del consell de redacció d' Historia Social, Journal of European Women's Studies i Women's Studies International Forum, entre d'altres. De les seves publicacions destaquen Rojas: Las mujeres republicanas en la Guerra Civil española (Taurus, 1999) i Mujeres en el mundo: Historia, retos y movimientos (Madrid, Alianza Editorial, 2004). El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Les conferències magistrals, organitzades per la Secretaria Científica de l'IEC, continuaran els dies 5 d'abril, 10 i 31 de maig, i culminaran el 8 de juny amb la presència del premi Nobel de Física, Sheldon L. Glashow.
El dietarisme i la pintura, protagonistes d'‘El traç que pinta’ Segona sessió del cicle, organitzat per la Residència d’Investigadors amb la col·laboració de l’IEC El passat dimarts 7 de març, va tenir lloc la segona sessió del cicle de conferències i lectures poètiques "El traç que pinta", organitzat per l'IEC i la Residència d'Investigadors del CSIC en la que és la primera col·laboració entre aquestes dues institucions. Sota el títol de "Dietarisme i pintura", la sessió va comptar amb la participació dels poetes pintors Narcís Comadira i Jean Serra, i dels poetes Carles Duarte, Àlex Susanna i Enric Sòria. La presentació va ser a càrrec de Vinyet Panyella, una de les coordinadores del cicle conjuntament amb Susanna Rafart.
Enric Sòria va iniciar la sessió amb una conferència sobre la percepció de les arts en el dietaris d'escriptors catalans com Josep Palau i Fabre, Feliu Formosa i Pere Gimferrer, entre d'altres. Posteriorment es va celebrar una taula rodona que, sota el títol d'Escriptura poètica i reflexió artística, va comptar amb la participació d'Àlex Susanna, Jean Serra, Narcís Comadira i Carles Duarte. Els integrants d'aquesta taula van repassar, des de diverses vessants, els nexes d'unió entre la poesia i la pintura. Susanna va reivindicar el paper estètic de la contemplació de l'art figuratiu de tots els temps, Serra va realitzar una lectura comentada de poemes fonamentat en la seva experiència literària i artística i Duarte va repassar la seva experiència de treball conjunt amb altres artistes. La sessió va concloure amb les paraules del pintor poeta Narcís Comadira, que va subratllar que sempre havia intentat mantenir separats els dos llenguatges. La propera sessió d'"El traç que pinta" tindrà lloc dimarts 4 d'abril, amb el títol "Un quadre, un poema", que comptarà amb la presència de D. Sam Abrams, Rosina Ballester, Rosa Alice Branco, Miquel de Palol i Antoni Vidal. Conferència d'Enric Sòria: Intervenció de Carles Duarte: Presentació de la segona sessió, a càrrec
de Vinyet Panyella: Resum de la segona sessió, a càrrec de Vinyet
Panyella:
El neurobiòleg Óscar Marín pronuncia una conferència sobre els mecanismes moleculars de la migració neuronal
"Intentem desxifrar quin és el mapa que utilitzen les neurones per anar d'un lloc a l'altre". El neurobiòleg Óscar Marín defineix d'aquesta manera un dels objectius de les investigacions que duen a terme en l'Instituto de Neurociencias del CSIC, on dirigeix un dels grups de recerca. "Les neurones estan orquestrades d'una manera exquisida, no es deixa absolutament res a l'atzar i tot es produeix d'un embrió a un embrió, d'un ésser humà a un ésser humà", explica Marín. "De fet, quan una neurona agafa el camí equivocat, acaba desencadenant una malformació en el cervell que, com a conseqüència, produirà malalties mentals", afegeix el científic. Óscar Marín (Madrid, 1971), especialista en el sistema nerviós central dels vertebrats, va pronunciar el passat 7 de març la conferència Mecanismos moleculares de la migración neuronal a la seu de l'IEC a Barcelona. L'acte, organitzat per la Societat Catalana de Biologia, va comptar amb la presència de Jaume Reventós, president de la societat filial, i de Pere Puigdomènech, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC. La investigació que dirigeix Óscar Marín se centra bàsicament en l'estudi d'un tipus de neurones, les interneurones. "Durant molt de temps se'ls ha donat un paper secundari, però poc a poc aprenem que són molt importants en la funció de l'escorça cerebral ", afirma Marín. "Tenim un interès molt gran en saber com les errades en el desenvolupament del cervell poden impactar en l'origen dels trastorns mentals, com la epilèpsia o la esquizofrènia, entre d'altres". Marín creu que no es pot pensar en buscar una cura per a aquestes malalties quan ni tan sols se'n sap l'origen. "El nostre objectiu és més modest: si poguèssim saber quines són les causes biològiques de la malaltia, hauríem fet un pas molt important en aquest sentit", subratlla el jove neurobiòleg. En la seva curta carrera, Marín ha rebut diversos guardons, com el premi per a joves investigadors de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO); l'europeu per a joves investigadors EURYI; el Premio Joven de Ciencia y Tecnología (2005), convocat per la Fundación General de la Universidad Complutense; i el Premi Josep M. Sala Trepat (2004), que lliura la Societat Catalana de Biologia de l'IEC. L'any passat, Marín va ser elegit membre fundador del consell científic del nou Consell Europeu d'Investigació. Resum de la conferència: Galeria d'imatges:
La professora Maria Corominas, nova presidenta de la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC Relleva en el càrrec Josep Maria Martí, director de la Cadena Ser a Catalunya La periodista i professora Maria Corominas és la nova presidenta de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en substitució de Josep Maria Martí, director de la Cadena Ser a Catalunya, que ocupava el càrrec des de 1997. Corominas encapçalava l'única candidatura per la renovació parcial de la junta i ha accedit a la responsabilitat per unanimitat dels vots dels socis assistents i dels enviats per correu.
A banda de la nova presidenta, la junta de govern de la Societat Catalana de Comunicació comptarà amb tres nous membres: Joan M. Tresserras, vicepresident, en substitució de la mateixa Maria Corominas; Sergi Dòria, secretari, en el lloc de Martí Petit, i, per últim, Rosa M. Franquet, vocal, que ocuparà el lloc de Carmina Crusafon. La resta de l'equip de govern, amb Carles Singla com a tresorer i Llúcia Oliva i Magda Sellés, com a vocals, es manté igual. La nova presidenta ha manifestat que un dels objectius a assolir durant el seu mandat és regularitzar la periodicitat de la publicació de la Societat Treballs de Comunicació. D'altra banda, Corominas aposta per la continuïtat de la Jornada de Girona, que se celebra anualment des de 1991, i vol, a més, potenciar les Sessions Científiques que organitza la Societat. Maria Corominas és doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i exerceix de professora de Periodisme en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la mateixa universitat. Va ser sotsdirectora de l'Institut de la Comunicació (InCom) de la UAB fins l'any passat (1999-2005). Com a investigadora, Maria Corominas dirigeix, actualment, el projecte de recerca La comunicació local en l'entorn digital i participa en el Grup d'Estudis Internacionals de Televisió, que ha estat reconegut per la Generalitat de Catalunya com a Grup Consolidat de Recerca (SGR), des de 1997. Les seves línies de recerca són l'estructura i les polítiques de comunicació, les teories de la comunicació, la comunicació local, la digitalització i la política lingüística.
Salvador Giner: "L'IEC, com Montserrat, està al servei dels valors sagrats de la pàtria" L'equip de govern de l'Institut visita l'Abadia de Montserrat L'equip de govern de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), presidit per Salvador Giner, va visitar el passat dia 9 de març l'Abadia de Montserrat, convidat per l'abat del monestir, Josep Maria Soler. Amb el guiatge del pare Josep Massot, director de l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat i de la revista Serra d'Or i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, la delegació de l'Institut va recórrer les dependències de la comunitat benedictina i va poder conèixer amb detall el funcionament i els continguts de serveis com ara la biblioteca, l'arxiu de gravats o el museu. Salvador Giner, els vicepresidents Salvador Alegret i Antoni Riera, i el secretari general Joandomènec Ros van acudir al monestir acompanyats del gerent de l'Institut, Ramon Corbella, la cap del Gabinet de Presidència, Rosa Franquesa i el cap de Comunicació, Ramon Perelló. La visita institucional va incloure la presència en la basílica durant el tradicional cant de la Salve per l'Escolania, i la participació en el dinar de la comunitat, regit per les normes de l'orde benedictina.
Després del dinar, els visitants van mantenir una cordial sobretaula amb l'abat Soler i els pares Marc Taxonera, Josep Massot i Alexandre Olivar (aquest últim, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica). Com a record de la visita, l'abat va lliurar al president de l'IEC un medalló amb l'escut de Montserrat i l'obra en tres volums La pintura de Santiago Rusiñol, de Josep de C. Laplana i Mercerdes Palau-Ribes O'Callaghan (Editorial Mediterrània, 2005). Durant la trobada, el president Giner va agrair la invitació i l'obsequi a l'abat de Montserrat, i va destacar els vincles entre ambdues institucions, ja que "l'Institut, com Montserrat, està al servei dels valors sagrats de la pàtria". El vicepresident Riera, com a president de la Comissió del Centenari de l'IEC, va explicar els objectius principals de la celebració, entre els quals, "obrir les portes de l'Institut a la societat catalana" i va suggerir la possibilitat d'incloure un concert de l'Escolania de Montserrat en el marc dels actes del Centenari. La proposta fou ben acollida per l'abat, que va expressar el propòsit d'estudiar la disponibilitat de la formació coral. D'altra banda, l'abat Soler va expressar el seu suport a l'IEC perquè sigui reconegut per la societat catalana com "la nostra acadèmia". També van participar en la visita el director general de la Fundació Abadia de Montserrat, Josep Sinca, i el seu adjunt, Frederic Ribas. Sinca va recordar que precisament en el dia de la trobada es complia un any, un mes, una setmana i un dia de la signatura del conveni de col·laboració entre l'Abadia de Montserrat i l'IEC, un acord subscrit el 31 de gener de 2005 per l'abat Soler i l'aleshores president de l'Institut, Josep Laporte.
Els titulats de sociologia preparen des de l'IEC el III Congrés Català de Joves Sociòlegs La trobada compta amb el suport de l'Associació Catalana de Sociologia i el Col·legi oficial Un grup de llicenciats i doctorands de sociologia, que formen l'associació Joves en Sociologia, es va reunir el passat dia 10 de març la seu de l'IEC a Barcelona, per preparar "Mirades Crítiques", el III Congrés Català de Joves Sociòlegs, que tindrà lloc els dies 28 i 29 d'abril a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB). La tercera edició vol continuar la línia iniciada en els congressos passats, que es van celebrar l'any 2000 a la UB i l'any 2002 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que van comptar amb la presència de més de 500 participants en ambdues edicions. "Mirades Crítiques" té com a objectiu ser un punt de trobada entre joves sociòlegs i un espai de debat entre els diferents agents en el camp de la sociologia sobre el futur de la professió i de l'ensenyament i les possibilitats del mercat de treball. El congrés obrirà noves línies de recerca i estudiarà de quina manera les noves generacions d'estudiants poden influir en el seu futur a través d'interessos particulars i col·lectius. L'associació Joves en Sociologia agrupa els titulats universitaris que s'inicien en el món de la sociologia i les ciències socials a Catalunya i volen trobar respostes a les qüestions que més els afecten. L'entitat compta amb un comitè científic format per nou catedràtics i professors, que avaluaran les conclusions extretes durant les dues jornades. La iniciativa compta amb el suport de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'IEC, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
