|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||
|
Dolors Bramon, Jordi Casassas, Joan Egea i Carles Viver passen a formar part de l’IEC com a membres numeraris L’Institut dóna
suport a la campanya «Cuina catalana, patrimoni de la humanitat:
candidatura UNESCO 2013» L’IEC signa un acord de col·laboració entre les institucions culturals del Raval Es crea el primer
rànquing que permetrà analitzar l’evolució
de les audiències dels mitjans digitals en català Dolors Bramon, Jordi Casassas, Joan Egea i Carles Viver passen a formar part de l’IEC com a membres numeraris
El Ple de l’IEC va aprovar, el 27 de febrer, la incorporació de quatre nous membres numeraris a l’Institut: d’una banda, Dolors Bramon i Jordi Casassas passen a formar part de la Secció Històrico-Arqueològica; de l’altra, Joan Egea i Carles Viver s’incorporen a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filosofia i lletres (Secció de Filologia Semítica) i en història medieval per la Universitat de Barcelona, de la qual és professora titular a la Secció d’Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica. Fins ara, Bramon era membre corresponent de l’Institut. Ha publicat nombrosos articles i alguns llibres, com Contra moros i jueus. Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià, guardonat amb el Premi Joan Fuster en els Premis Octubre del 1981. És autora també de la major part d’articles relacionats amb el món semític de la Gran enciclopèdia catalana. Jordi Casassas (Barcelona, 1948) és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, on disposa de sis trams de recerca, que és el nombre més alt de trams que es pot obtenir. Entre les seves obres, destaquen L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies, publicat el 1986, i Entre Escil·la i Caribdis: el catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle xix (La Magrana, 1990), una obra fonamental per a entendre el passat del catalanisme abans dels primers èxits electorals. Joan Egea (Olesa de Montserrat, 1951) és doctor en dret per la Universitat de Barcelona i la seva tesi doctoral, que tracta sobre els heretaments, tot i que no s’ha publicat, ha inspirat les solucions recents del Codi civil de Catalunya. Darrerament, s’ha ocupat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i s’ha centrat, molt especialment, en l’anàlisi dels efectes que la STC 31/2010, del 31 de juny, ha portat en les competències del dret civil. Actualment, és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident del Consell de Garanties Estatutàries. Carles Viver (Terrassa, 1949) és doctor en dret per la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic entre 1987 i 1990; des d’aleshores, és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, on va ser el primer degà de la Facultat de Dret. Del 1992 al 2001, va deixar la Universitat per ser magistrat del Tribunal Constitucional, organisme que va presidir del 1998 al 2001. És membre nat de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra des del 2006. Entre les seves publicacions, destaca Materias competenciales y Tribunal Constitucional. La delimitación de los ámbitos materials de las competencias en la jurisprudencia constitucional (1989), obra de referència en el panorama jurídic espanyol.
La numismàtica de l’edat antiga ha estat objecte de nombrosos estudis parcials, però mai s’havia publicat un catàleg general exhaustiu i científicament plantejat de la totalitat de les monedes emeses en aquesta llarga etapa històrica. Ancient coinage of the Iberian Peninsula / Les monedes de l’edat antiga a la península Ibèrica, dels investigadors numismàtics Leandre Villaronga i Jaume Benages, és la primera catalogació completa de les monedes de l’edat antiga a la península Ibèrica. El llibre es va presentar a l’Institut el 7 de febrer, en un acte presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i en què van intervenir Xavier Sanahuja, professor de la Universitat de Lleida, i Miquel Crusafont, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’IEC, que ha editat l’obra. El llibre, que es presenta en versió bilingüe catalanoanglesa, s’enceta amb les emissions gregues del segle V abans de Crist, estudia les monedes d’arrel púnica i les emissions ibèriques i romanes i clou amb les singulars emissions barcelonines de l’emperador rebel Màxim Tirà, al segle V després de Crist. L’Arxiu Villaronga, amb més de seixanta mil fitxes i un ampli banc de dades, ha estat el punt de partida d’aquesta obra i ha permès unes catalogacions, descripcions, ubicacions cronològiques, sistematitzacions d’emissions i anàlisis de dades de màxima qualitat. Homenatge a Villaronga
Durant l’acte de
presentació de l’obra es va retre homenatge a un dels
autors, Leandre Villaronga, «sense el qual no existiria Acta
Numismàtica, la Societat Catalana d’Estudis
Numismàtics, ni molts de nosaltres ens hauríem dedicat a
la numismàtica», va explicar Crusafont. El president de la
SCEN va qualificar Villaronga de «treballador incansable i
d’una generositat extrema», i va lamentar que «li ha
mancat un reconeixement a Catalunya». Els autors de l'obra Leandre Villaronga (Barcelona, 1919) és fundador de l’anuari Acta Numismàtica, que va dirigir durant trenta-un anys (1970-2000) i president fundador de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (1979-1995). La seva obra comprèn més de tres-cents articles i vint-i-tres llibres en l’àmbit, sobretot, de la numismàtica antiga, com Las monedas hispano-cartaginesas (1973), Numismática antigua de Hispania (1979) o Numismàtica antigua de la Península Ibérica (2004), entre altres. Ha estat un innovador metodològic i el creador d’una veritable escola de numismàtica al país. Jaume Benages (Tarragona, 1941), empresari i numismàtic professional, ha centrat sovint la tasca numismàtica i històrica en el passat de Tarragona. Ha publicat un centenar d’articles i és autor d’obres de referència com Les monedes de Tarragona (1994), Corpus de les monedes visigodes de Tarragona. Leovigild-Akhila II, 575-714 (2007) i la monografia Les monedes de Vespasià de la Provincia Tarraconensis (2010), en col·laboració amb Ian Carradice i Xavier Sanahuja. Recull de premsa:
L’acte de presentació de la campanya, promoguda per l’Institut Català de la Cuina, es va celebrar el 14 de febrer al Palau de la Generalitat, i va comptar amb la intervenció de Salvador Giner, president de l’IEC, que va manifestar que «la cultura culinària catalana és extraordinària i es mereix ser reconeguda internacionalment». A l’acte, que va presidir Artur Mas, president de la Generalitat, hi van participar, també, la directora i el president de la Fundació Institut Català de la Cuina, Pepa Aymamí i Xavier Mestres, respectivament, així com Antoni Riera, membre de l’IEC i col·laborador del projecte. En la seva intervenció, Riera va destacar que «el patrimoni culinari és un patrimoni viu, que canvia tot el temps». En relació amb la cuina catalana, va afirmar «té un potencial immens» i que perquè pugui conservar la seva riquesa, «caldrà aprofundir en el coneixement dels plats i les pràctiques». Artur Mas, per la seva part, va assenyalar que «és necessari que el país guanyi autoestima» en relació amb tots els sectors lligats a la cuina ―des de l’agricultura, la ramaderia i la pesca fins als centres de recerca i les universitats, passant per la indústria agroalimentària, entre altres― i que, això «no està tan lluny de la creació de riquesa». La campanya, que porta per títol «Tothom a taula!», es posarà en marxa el 19 de març, el dia de Sant Josep ―i de la crema catalana. El projecte té, entre altres objectius, mobilitzar la societat, la cultura i l’economia catalanes per assolir el reconeixement de la UNESCO per a la cuina tradicional catalana, així com acabar d’embastar una Història i Cultura de la Cuina Catalana ben fonamentada. En el marc de la campanya, es recopilaran receptaris històrics i investigacions sectorials que existeixin al territori. L’IEC signa un acord de col·laboració entre les institucions culturals del Raval
L’Institut d’Estudis Catalans, el Gran Teatre del Liceu, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la Filmoteca de Catalunya, la Virreina Centre de la Imatge, la Biblioteca de Catalunya i l’Arts Santa Mònica van signar el 10 de febrer un acord de col·laboració per a impulsar la cultura al barri del Raval en tots els vessants artístics. L’acte va coincidir amb la presentació de la nova seu de la Filmoteca a la plaça Salvador Seguí del Raval. L’objectiu de l’acord
és estimular accions conjuntes entre totes les entitats del
Raval, que consolidin i projectin el barri com un gran centre de la
cultura, integrat amb l’entorn i generador de cohesió
social. Segons va destacar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell,
és tracta de projectar, entre tots, «una mirada plural i
conjunta sobre el nostre temps i la nostra
contemporaneïtat». L’acord estableix que es
crearà una comissió de seguiment formada per un
representant de cadascuna de les entitats signants, amb la finalitat
d’intercanviar estratègies i projectes comuns. En el
decurs de l’acte es va presentar la programació de la
Filmoteca de Catalunya per al 2012, que es va inaugurar el 21 de febrer.
Es crea el primer rànquing que permetrà analitzar l’evolució de les audiències dels mitjans digitals en català
El Rànquing de mitjans digitals en català és la primera classificació de mitjans a la Xarxa en llengua catalana que s’elabora de manera diferenciada de la resta de mitjans de l’Estat. El rànquing, elaborat per les empreses Nielsen i OJD Interactiva, va ser presentat el 15 de febrer, al Palau de la Generalitat, en un acte presidit per Francesc Homs, secretari general de la Presidència, i en què va participar el president de l’Institut, Salvador Giner. La periodicitat d’aquest rànquing serà mensual, la qual cosa permetrà analitzar l’evolució de les audiències de tots els mitjans en català. D’aquesta manera, es donarà visibilitat als mitjans catalans en línia, que no quedaran diluïts en llocs baixos dins el rànquing espanyol. La classificació serà clarament visible als webs Nielsen Online i OJD Interactiva. Segons els impulsors d’aquesta iniciativa —l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català—, l’eina serà de gran utilitat per als planificadors de publicitat, els mitjans en línia i l’Administració, ja que mostrarà cada mes la potència del conjunt de mitjans digitals en llengua catalana i, en conseqüència, contribuirà a enfortir l´espai de mitjans de comunicació en català. Francesc Homs va valorar molt positivament la creació d’aquesta eina perquè «posa de manifest la força i la singularitat de Catalunya i la llengua catalana en la Xarxa». En el decurs de l’acte es va fer palès que la presència del català a Internet és destacada: és la vuitena llengua utilitzada en els blocs, la catorzena més usada en les cerques de Google i la tretzena en la Viquipèdia. En aquest sentit, Salvador Giner, va expressar el «compromís de l’Institut per a posar continguts a la Xarxa, tant a l’abast de la comunitat científica com del conjunt de la societat» i com a exemples va citar, entre altres, el DIEC —que té més de dos milions de consultes mensuals— i l’Hemeroteca Científica Catalana, amb més cent mil consultes mensuals i prop d’un milió de PDF descarregats.
|
||||||||||||||||||||||||||||
