|
Opinió
|
|||||||
|
L'Euskaltzaindia i la llengua basca; per Andrés Urrutia Ressenyes editorials Recull d’articles
Andrés Urrutia, membre corresponent de l'IEC i president de l’Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca)
La Reial Acadèmia de la Llengua
Basca, l'Euskaltzaindia, ha complert noranta anys el 2009. És un
bon moment, doncs, per a fer un balanç de la situació de
la llengua basca i dels treballs de l’Acadèmia amb la
perspectiva que ens dóna gairebé un segle de labor
continuada a favor de l'eusquera. És innegable que això ens
convida a l’optimisme, però la pèrdua progressiva
de la transmissió familiar i oral de la llengua, les
desigualtats geogràfiques i demogràfiques amb
relació a l’ús, les iniciatives contràries a
fomentar-la, etc., també són factors importants que
incideixen de manera negativa en la llengua basca. Miquel Vilardell i Tarrés, membre numerari de l'IEC i president del Col·legi de Metges de Barcelona
Recentment, he estat escollit president del Col·legi de Metges de Barcelona, i a aquesta corporació centenària (1894) dedicaré part del meu temps, al servei dels companys i de la societat en general. Els col·legis professionals estan reconeguts per la Constitució espanyola en l’article 36 i regulats per llei, i a Catalunya exactament per la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. Els col·legis tenen funcions públiques específiques relacionades amb el registre professional, la garantia de les bones pràctiques segons el Codi de deontologia (en l’àmbit dels col·legis catalans) i la potestat disciplinària. D’altra banda, els col·legis professionals també tenen funcions de base associativa privada, com és fomentar els instruments necessaris per a millorar les condicions professionals dels seus afiliats i vetllar per la millora contínua dels serveis assistencials que els metges prestem als nostres conciutadans. També és el nostre objectiu fomentar i prestar serveis en benefici de les persones col·legiades, com és el de l’assegurança i, en concret, tot el que està relacionat amb la responsabilitat civil professional. De tots és coneguda la implicació del Col·legi de Metges en els teixits socials del nostre país, el qual des de sempre ha estat atent als esdeveniments socials i hi ha participat, tal com es reflecteix en el llibre El Col·legi de Metges de Barcelona i la societat catalana del seu temps, dirigit per Josep M. Solé i Sabaté i editat amb motiu del nostre centenari. Més enllà de la nostra història centenària, el Col·legi de Metges de Barcelona i la professió mèdica, en general, tenim reptes de futur que no podem defugir
En definitiva, volem que els millors de
la professió participin en els nostres objectius i ens ajudin a
promoure canvis que permetin un servei millor als nostres pacients i, a
la vegada, esperem poder influir i participar en les decisions per
millorar i mantenir, si s’escau, el nostre sistema sanitari. Josep Obiols Salvat, president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, i doctor enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS)
Les comissions de l’ACCA són grups de treball que estan fent una feina especialitzada des de l’any 2009, aproximadament. Hi participen membres de l’Associació de manera voluntària per a desenvolupar temes d’interès comuns. D’acord amb l’esperit de l’ACCA, aquests grups constitueixen una plataforma de diàleg entre els associats, que coincideixen en alguna de les moltes àrees de coneixement que conformen el sector alimentari, ja siguin de l’àmbit científic, industrial, jurídic, etc. A més, des de les comissions també s’han dut a terme activitats de comunicació oberta a tots els professionals, estudiants i població en general. Aquest va ser el cas de la sessió Vine a fer un tast de l’actualitat alimentària, que tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el passat 18 de febrer. En els temps en què vivim, la informació és abundant i es rep per molts mitjans, però continua tenint sentit el fet de compartir opinions i el saber fer, ja que això enriqueix els professionals i contribueix a millorar les seves tasques diàries. Els reptes que genera treballar en l’àmbit alimentari actualment són molts, ja que la ciència, la tecnologia, la legislació, etcètera, canvien de pressa i exigeixen estar molt al dia. Cap a començament del 2009, la Junta de l’ACCA es va plantejar quins temes eren els que podien ser d’interès per als professionals que integren aquesta associació i, en general, per a tots aquells que desenvolupen llur activitats en el món alimentari. Aquests foren els temes proposats: «Àcids grassos en la salut i la malaltia», «Necessitats dels professionals entorn a la legislació alimentària», «Els fregits a la cuina», «La recerca alimentària a Catalunya», «La seguretat alimentària avui» i «Tecnologies alimentàries emergents». Ràpidament, molts socis s’hi van interessar i, gràcies a la seva col·laboració i participació, avui podem estar satisfets de la feina feta. Tal com es va fer palès el dia 18 de febrer, els quatre primers temes són els que van suscitar més interès. La Comissió d’Alimentació i Salut ha destacat el paper imprescindible dels àcids grassos omega-3 i com n’ha variat el coneixement científic en les darreres dècades. Des de Legislació s’ha elaborat un document per a aclarir els conceptes jurídics bàsics a l’hora d’implementar la legislació alimentària. Ciència i Cuina ha estat un grup que ha traslladat el seu coneixement en uns documents, tant científics com divulgatius, que aclareixen quins són els millors olis per fregir a la cuina, des del punt de vista nutricional i tecnològic. I la Comissió de Recerca Alimentària ha iniciat un projecte important, juntament amb l’Observatori de la Recerca de l’IEC, per a conèixer a fons tot allò que s’està investigant dins l’àmbit alimentari a Catalunya. En el decurs d’aquest any 2010,
és objectiu d’aquestes comissions de l’ACCA donar a
conèixer el treball realitzat per mitjans com la revista TECA
i activitats pròpies de l’Associació o activitats
amb la participació d’altres entitats. Volem que tot
plegat contribueixi al coneixement, dins l’àmbit
català, de les ciències dels aliments en un sentit ampli,
profund i rigorós. Estic convençut que aquest tipus
d’iniciatives són molt enriquidores i, per això,
vull acabar animant els companys socis, i d’altres que puguin
esdevenir-ne, a participar d’aquelles entitats de què
formen part, en aquest cas de l’ACCA i de l’IEC. La Secció Filològica publica les sessions en memòria de Rafael Caria i de Jordi Sarsanedas Rafael Caria: Sessió en memòria Rafael Caria, poeta alguerès, estudiós de la realitat lingüística de la seva terra i una de les veus cíviques més constants en la lluita pel reconeixement de la llengua, la cultura i els drets algueresos, va morir el 9 d'abril de 2008. L'11 de novembre del mateix any, l'IEC, que el comptà entre els membres corresponents a proposta de la Secció Filològica (SF), va retre-li un darrer homenatge. Aquest llibre és el resultat de l’acte commemoratiu que es va celebrar. L’obra inclou, en primer lloc, una introducció a càrrec de Joan A. Argenter, membre de la Secció Filològica; tot seguit, les visions personals i acadèmiques sobre Caria del poeta August Bover i els algueresos Pere Lluís Alvau i Luca Scala. Tots en remarquen l‘activisme civicopolític i el valor de la seva obra, lingüística i poètica. «Rafael Caria, dins la nomenclatura social, era un savi, un home necessari a l'Alguer», afirma Luca Scala, coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, de l'Alguer. D’altra banda, el llibre recull unes paraules d'elogi del vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, envers el seu amic poeta i, finalment, el parlament del president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell: «Rafael Caria ha estat un dels intel·lectuals fonamentals en el redreçament cultural i lingüístic. La Secció Filològica se sent orgullosa d'haver comptat entre els seus membres amb una personalitat insigne com Rafael Caria; el primer, i fins avui, l’únic alguerès que n'ha format part».
Jordi Sarsanedas: Sessió en memòria La Secció Filològica (SF) també publica la intensa sessió acadèmica en memòria de l'escriptor i membre de l'IEC Jordi Sarsanedas, que va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba, el 29 de març de 2007, quatre mesos després de la seva mort. Obren el llibre les emotives paraules de Salvador Giner, president de l'Institut, qui va mantenir una vinculació molt estreta amb Sarsanedas, primer, com a alumne i, després, com a amic. A continuació s’inclouen els discursos del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i del president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, qui recordà els valors humanístics, acadèmics i ciutadans de Sarsanedas. El professor de la Universitat de Barcelona Francesco Ardolino també va reivindicar la figura de Jordi Sarsanedas, «un autor que ha estat estimat i lloat, però que, per raons diverses, no ha obtingut un reconeixement equànime per part de la crítica literària d'aquest país». L'estudiós italià va concloure el discurs amb una afirmació contundent: «Només quan tothom hagi entès que no saber qui era Jordi Sarsanedas és sinònim d'incultura, aquest serà un país normal i descolonitzat». El llibre també recull la visió de Carles Miralles,
crític i membre de l'IEC, sobre el vessant poètic de
l'homenatjat. Explica que en els darrers poemes «s'anellen
tancant el cicle ―la poesia, la vida―, amb els primers». I
finalment, el crític literari i membre de l'Institut Joaquim Molas desglossa una llarga relació d'amistat amb l’autor. Francesc Vallverdú és el curador d'aquest volum. |
| Recull d’articles |
ADN interior, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 29 de març de 201
El joc del marro, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 29 de març de 2010
L'escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 28 de març de 2010
Pam més, pam menys, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 27 de març de 2010
Robèrt Lafont, de Joan Solà
Avui, 23 de març de 2010
Llum de l’Alba, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 22 de març de 2010
Alba o La Puntual, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 22 de març de 2010
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 21 de març de 2010
El futur del capitalisme, de Salvador Giner
El Periódico, 21 de març de 2010
Som allò que donem, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 20 de març de 2010
Datos para la confianza, de Salvador Cardús
La Vanguardia, 18 de març de 2010
Òmnium i el testimoni de Jordi Porta, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 17 de març de 2010
Renovables i seguretat energètica, de Ramon Folch
El Periódico, 16 de març de 2010
Xile, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 15 de març de 2010
Una estratègia intel·ligent a la Fageda, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 15 de març de 2010
Puyal, 'honoris causa', de Joan Solà
Avui, 11 de març de 2010
L'oportunitat de prohibir els toros, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 10 de març de 2010
Misèria xenòfoba, de Salvador Giner
El Periódico, 9 de març de 2010
Joaquim Maria Puyal: R+D+I, de Joan Martí Castell
Avui, 9 de març de 2010
Clima, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 8 de març de 2010
Predicar i donar exemple al mateix temps, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 8 de març de 2010
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 7 de març de 2010
Democràcia o participació, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 6 de març de 2010
La por, de Joan Solà
Avui, 4 de març de 2010
La immigració ens torna a interpel·lar, de Josep Maria Terricabras
El Periódico, 3 de març de 2010
Puyal o la crítica de la raó televisiva, de Pere Puigdomènech
El Temps, 2 de març de 2010
La masia Mariona, de Josep Massot i Muntaner
Serra d’Or, 1 de març de 2010
Races, de Pere Puigdomènech
El Periódico, 1 de març de 2010
Una partició que encara sagna, d’Antoni Serra Ramoneda
El Periódico, 1 de març de 2010
L’escala de cargol, de Ramon Folch
El Periódico, 28 de febrer de 2010
Miracles anticrisi, de Salvador Cardús
Diari de Terrassa, 27 de febrer de 2010
Entrevista a Salvador Cardús
«El independentismo catalán ha salido del armario y va a marcar una nueva centralidad política»
Gara, 29 de març de 2010
Entrevista a Pere Puigdomènech
«Mitjançant la genètica podem millorar la qualitat i productivitat de plantes i animals»
El Periódico (Suplement extra), 28 de març de 2010
Entrevista a Salvador Cardús
«L'independentisme ha de tenir projecte»
Diari de Girona, 21 de març de 2010
Entrevista a Salvador Cardús
«Si enviessin els tancs contra la independència, Europa manaria que s’aturessin»
Regió7, 14 de març de 2010
Entrevista a Joaquim Maria Puyal
«Hi ha un excés d’informació similar»
El Punt, 3 de març de 2010
Entrevista a Josep Enric Llebot
«La cimera de Copenhague va ser un fracàs rotund»
Diari de Sabadell, 3 de març de 2010
Entrevista a Gabriel Ferraté
«Vam tenir problemes amb els EUA per la venda d’un semàfor als russos»
El Temps, 2 de març de 2010
