|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Anná Cabré, nova membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Anná Cabré, nova membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials
Anna Cabré, catedràtica de Geografia Humana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i fundadora del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) l’any 1984, s'incorpora com a membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l'IEC. Cabré ha analitzat al llarg dels darrers anys els canvis en la família, la participació de la dona en el mercat de treball, l’ús d’anticonceptius i les tècniques de reproducció assistida, i darrerament també ha estudiat l’esclat de les noves tecnologies. Tal com explicava la sociòloga i membre de l’IEC Carlota Solé en la presentació de la candidatura de Cabré davant el Ple de l’IEC, «Anna Cabré ha convertit les xifres en una literatura amena i analítica sobre la realitat social». Una de les seves preocupacions ha estat analitzar com les variacions de la fecunditat al llarg de la història reflecteixen els canvis socials. En la tesi doctoral, Cabré atorgava un paper positiu al fenomen de la immigració en el sistema català de reproducció, un sistema en què també han influït els processos d'industrialització i d’urbanització, ja que sovint les ciutats concentren més gent soltera, sola o tradicionalment amb una fecunditat més baixa. Segons Carlota Solé, una de les
aportacions més genuïnes i agosarades de la nova membre de
l'IEC és la predicció de la inflexió, en
l’ultima dècada, cap a un augment de la nupcialitat i de
la fecunditat, a la vegada que disminueix la cohabitació fora
del matrimoni, decreix el nombre de divorcis i desapareixen moltes
llars monoparentals encapçalades per vídues i divorciades.
Joaquim Maria Puyal, investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili
Joaquim Maria Puyal, membre de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, ha rebut el reconeixement de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que l’ha nomenat doctor honoris causa. L’acte d’investidura es va dur a terme el passat 2 de març i va comptar amb la presència de Salvador Giner, president de l’IEC; Joan Solà, vicepresident de l’IEC, i Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica i primer rector de la URV. Durant el discurs, el periodista i doctor en lingüística va manifestar l’honor de formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, «una institució cabdal del nostre teixit científic i cultural», per a la qual va reclamar més recursos i més reconeixement. El parlament de Puyal va ser intens i provocador; va desgranar i exemplificar les característiques que ha de tenir un bon discurs públic: correcció lingüística, to, ritme, silencis, mirades... També va analitzar el paper dels mitjans de comunicació i el punt de vista del periodista, i va afirmar que l’objectivitat no existeix, però sí que és possible «l’honrada subjectivitat», és a dir, la implicació emocional del periodista. En el futur, va assegurar, la clau dels mitjans de comunicació serà que mantinguin els elements que donen dignitat als missatges transmesos, com el respecte a la veritat. «Els periodistes han de mirar una mica per damunt de les tendències marcades d’opinió». Pel que fa al reconeixement de la llengua catalana fora de Catalunya, Puyal va assegurar que «no hem estat capaços de dignificar-la ni que es reconegués la seva diginificació des de l’Estat». Finalment va afirmar que «la nostra feina és el futur. Compta tot el que farem a partir d’ara. Hem de tenir confiança en el futur».
Antoni Badia i Margarit, doctor honoris causa per la UNED
El lingüista i membre de l’IEC Antoni Badia i Margarit afegeix al currículum una nova investidura com a doctor honoris causa. Després de ser investit per diverses universitats, entre les quals hi ha la Sorbona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona, el passat 23 de març va rebre el reconeixement de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). La UNED considera Badia i Margarit «una figura representativa de la cultura catalana i puntal en els estudis de catalanística, que destaca pel seu interès en projectar la llengua i la cultura», ja sigui amb la promoció de col·loquis i d’associacions internacionals, com amb les diverses aportacions com a romanista, entre les quals destaca la direcció de la revista Estudis Romànics i la iniciativa de restaurar-la l’any 2000. L’acte d’investidura d’Antoni Badia i Margarit va tenir lloc a la Facultat d’Humanitats de la UNED, on també van ser investits doctors honoris causa Xesús Alonso Montero, Jean Haritschelhar i Humberto López Morales, representants de les llengües gallega, basca i castellana.
El Ple de la Secció Filològica de l’Institut va convocar, el 12 de febrer d’aquest any, eleccions per a escollir el nou Consell de Govern. El calendari electoral estableix que el termini de presentació de candidatures finalitzarà el 14 d’abril; el 16 d’abril se celebrarà el Ple de la Secció en què els candidats presentaran els programes corresponents, i el 18 de juny es farà la votació. El Consell de Govern actual va ser escollit el novembre del 2006 i està format per Joan Martí i Castell, com a president; Isidor Marí, com a vicepresident; Maria Josep Cuenca, com a secretària, i Ramon Sistac, com a tresorer. Joan Martí i Castell,
catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i
Virgili, és president de la Secció Filològica des
de l’any 2002 i, per tant, ja no podrà optar a la
renovació del càrrec en aquesta ocasió. Es lliuren els premis als millors treballs de batxillerat sobre física i als classificats per a la fase estatal de l’Olimpíada de Física
«Construcció d’un espec- troscopi amb materials d’ús quotidià», de David Fuertes, estudiant de l’IES Barres i Ones de Badalona i «Alguns aspectes del generador electrostàtic gotejador de Kelvin», de Pau Atienza i Adrià del Arco, de l’IES Lluís de Requesens de Molins de Rei, són els treballs de recerca de batxillerat sobre física que ha premiat la Societat Catalana de Física (SCFIS), filial de l'IEC. Els premis es van lliurar el 10 de març en un acte en què també es van guardonar els vint-i-un classificats per a representar Catalunya en la fase estatal de l’Olimpíada Internacional de Física. L’objectiu dels premis és estimular l’interès per la física entre els joves dels territoris de llengua catalana. El treball de David Fuertes va consistir a construir un espectroscopi amb materials d’ús quotidià com són un tros de cartolina negra, dues T-10, unes tisores, goma d’enganxar, un regle i un CD. L’aparell va servir per a estudiar la relació entre l’espectre lluminós de diferents tipus de llum i comprovar com la tècnica experimental de l’espectroscòpia permet conèixer la composició química de qualsevol substància. D’altra banda, Pau Atienza i Adrià del Arco van muntar un generador electrostàtic gotejador de Kelvin i van fer diverses proves per entendre’n el funcionament. Els accèssits van ser per a Jonathan Achcaoucaou, de l’IES el Foix de Santa Margarida i els Monjos, pel treball «Física i bàsquet», i per a Guillem Solé, del Col·legi Pare Manyanet de Barcelona, pel treball «Disseny, construcció i anàlisi del vol d’un coet». Els Premis per als Treballs de Recerca de Batxillerat estan dotats amb sis-cents euros per als guanyadors i amb tres-cents euros per als accèssits. En aquesta setena edició s’han presentat cinquanta-quatre treballs. Els representants de Catalunya
El Vocabulari forestal es pot consultar, a partir d’ara, en línia a l’adreça http://cit.iec.cat/vocfor. L’obra, d’Eduard Parés i Español, va rebre l’any 1985 el VII Premi Joaquim Torrens i Ibern de l’Institut d’Estudis Catalans, que la va publicar el 1990. Es tracta del primer recull de lèxic forestal modern i conté més de vuit mil termes, incloent-hi des dels estrictament silvícoles fins als que afecten la lluita contra l’erosió, els incendis forestals, la caça, la pesca continental, el lleure i la propietat forestal. «Cal que els estudis sobre els problemes del bosc prenguin la importància que els correspon i cal que es normalitzi l’ús de la nostra llengua en les activitats forestals», apuntava el botànic Oriol de Bolòs en el pròleg de l’obra. Vuit anys després i amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) ja publicat, es va editar una nova versió del Vocabulari. Ara, l'edició en línia del Vocabulari forestal s’ha fet en el marc del programa de recerca «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia (SCCT)
de l’IEC, que té per objectiu estendre la difusió
de la terminologia publicada en les edicions històriques de
l’IEC.
Del 15 de març al 27 de juny, l'obra La filosofia presentada per Pal·les al Parnàs com a desena musa, del pintor noucentista Joaquim Torres Garcia, es podrà veure a l'exposició «De Gaudí a Picasso: El modernismo catalán», que organitza l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). El quadre data del 1911 i va ser un encàrrec d’Eugeni d’Ors per a decorar la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La gran tela, que l’autor va lliurar a l'IEC, normalment es pot contemplar a la Sala Puig i Cadafalch de la Casa de Convalescència, seu de l'Institut. De fet, la realització d’aquesta obra el 1911 fou considerada per alguns historiadors, com Alexandre Cirici, l’inici del noucentisme pictòric, juntament amb una exposició de Joaquim Sunyer al Faianç Català. No obstant això, se sol acceptar com a data de l’inici del Noucentisme el 1906, any en què Josep Carner publicà Els fruits saborosos i aparegué el primer text del Glossari, d’Eugeni d’Ors, a La Veu de Catalunya. L’exposició «De Gaudí a Picasso» de l’IVAM centra la mirada en l'art català i posa una atenció especial a l'obra de joventut de Picasso i Julio González, artistes que es formaren en el Modernisme i arribaren a ocupar un lloc destacat en la història de la pintura i l'escultura del segle XX. Les cent vint-i-cinc obres de l’exposició
provenen de diversos museus, fundacions, entitats públiques i
privades —entre les quals hi ha l’IEC— i repassen les
diferents fases del Modernisme, un corrent que va transformar
profundament el panorama de l'art europeu i deixà una empremta
decisiva sobre totes les formes d'expressió artística:
des de la música fins a la pintura, des de les arts
gràfiques i l'arquitectura fins a la poesia i el teatre.
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, i el director de la Casa de Velázquez de Madrid, Jean-Pierre Étienvre, han signat un conveni marc que servirà per a establir les bases i els mitjans de col·laboració entre les dues institucions amb l’objectiu de desenvolupar projectes científics i artístics comuns. Fruit d’aquest conveni, s’han previst dues activitats per a les pròximes setmanes. Els dies 19 i 20 d’abril, la Casa de Velázquez de Madrid i la Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’IEC, organitzen el congrés «Les transformacions territorials a banda i banda dels Pirineus», en què s’aprofundirà en l’anàlisi dels processos de transformacions i recomposicions territorials dins l’àrea francoespanyola. A més, el dia 20 d’abril, es presentarà a l’IEC el llibre Au nom du roi, de Stéphane Péquignot. La Casa de Velázquez
és una escola superior francesa a l’estranger, tutelada
pel Ministeri d’Ensenyament Superior i de Recerca de la
República Francesa, que té per objectiu desenvolupar les
activitats de creació i de recerca relatives a les arts, les
llengües, les literatures i les societats del món
hispànic i ibèric, iberoamericà i magrebí;
així com participar en el desenvolupament d’intercanvis
artístics i científics entre França i els
països ibèrics. El conveni signat respon a la voluntat
d’aquesta institució i de l’IEC,
l’acadèmia catalana de les ciències i les
humanitats, de desenvolupar projectes conjunts que permetran aprofitar
al màxim els potencials de què disposen. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
