|
Notícies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Es publica l’obra completa de Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític Es publica l’obra completa de Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític
La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC ha publicat el primer volum de l’obra completa de Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904), considerat el forjador del catalanisme polític. L’obra, a cura de Josep M. Figueres, historiador del periodisme i soci de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) i de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filials de l’IEC, és fruit de més de vint anys de recerca. «Valentí Almirall va ser un dels polítics més influents i una de les personalitats més singulars de Catalunya. Fins ara no havia estat recuperat i gràcies a l’obra completa es coneixerà la seva figura més enllà dels textos polítics», va apuntar Josep M. Figueres durant la presentació del llibre als mitjans de comunicació, que es va celebrar el 5 de febrer passat, a l’IEC. En l’acte també va intervenir Jaume Guillamet, catedràtic d’Història del Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de la SCC, qui va afirmar que Almirall «és una figura senyera de la política i del periodisme català» i «hauria de ser considerat una referència pública com a fundador del catalanisme polític; era un avançat en tots els sentits».
D’altra banda, la presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica, M. Teresa Ferrer i Mallol, va explicar que la missió de la Secció és crear instruments per als historiadors i que amb la publicació de l’obra completa de Valentí Almirall, l’IEC continua el procés de donar a conèixer l’obra de pensadors importants de la cultura i la societat catalanes. Amb aquest objectiu, l’any 1998, la SHA va publicar l’obra completa d’Enric Prat de la Riba. L’obra, que consistirà en
tres volums, incourà tots els llibres, discursos, cartes
públiques i articles periodístics publicats per
Valentí Almirall. Aquest primer volum recull unes tres-centes
referències (en total se n’han recopilat gairebé un
miler), publicades des del 1867 fins al 1879, entre les quals destaca
la recopilació —inèdita en llibre fins ara—
de seixanta articles de La impremta, vuitanta-nou d’El Estado Catalán i vuitanta-sis del Diari Català, entre d’altres.
L’Institut celebra el primer acte acadèmic en homenatge a Vicens Vives
El president de l’IEC, Salvador Giner, va obrir la jornada «Vicens Vives, més enllà de l’historiador» fent referència a Notícia de Catalunya, «una de les tres obres més extraordinàries del segle XX, que ens ha fet pensar i aprofundir en el nostre país». L’acte es va celebrar el 18 de febrer a l’IEC i va ser la primera jornada acadèmica que se celebra en el marc de l’Any Vicens Vives, iniciat el 10 de febrer amb un acte institucional al Palau de la Generalitat. L’Any Vicens Vives commemora el centè aniversari del naixement i el cinquantè de la mort de l’intel·lectual gironí. Després de la intervenció del president, Albert Balcells, membre de l’IEC i moderador de l’acte, va repassar la trajectòria de Jaume Vicens Vives i va recordar que va ser un pioner que «respongué a la demanda de l’entorn social de l’època. Les úniques crítiques que va rebre foren per haver estat eclèctic i positivista». Balcells donà pas als tres especialistes encarregats d’analitzar les diverses facetes de Vives: l’historiador Enric Pujol, el president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), Jaume Sobrequés, i el membre de l’IEC Antoni Simon. Enric Pujol va pronunciar la conferència
«L’acadèmic i la seva evolució
ideològica», en què va recordar la
trajectòria intel·lectual de Vicens Vives, marcada en la
joventut pel professor franquista Antonio de la Torre. Amb els anys,
l’historiador es va anar acostant a Catalunya i l’any 1950
mostrava el seu compromís amb la represa cultural catalana, tot
i que continuava tenint certes complicitats amb el règim
franquista. Enric Pujol també va explicar la tasca de Vives com
a acadèmic: el 1956 vinculat a l’Acadèmia de les
Bones Lletres de Barcelona i a partir del 1958, a l’IEC.
D’altra banda, Jaume Sobrequés va explicar la faceta de
Vives com a editor i Antoni Simon va tancar l’acte amb la
conferència «L’historiador i la seva escola en el
context hispànic», en què va parlar de les
relacions de Vicens Vives amb la historiografia espanyola dels anys
quaranta i cinquanta, i molt especialment amb el grup
d’historiadors de l’Opus Dei.
Terminàlia, la primera revista catalana sobre terminologia
El 24 de febrer passat es va presentar a l’IEC el número zero de Terminàlia, la nova revista de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM),
filial de l’IEC. L’objectiu principal de la revista
és fer conèixer arreu l’activitat científica
i professional relacionada amb la terminologia catalana, des de la
recerca fins a les aplicacions, des dels serveis fins als productes,
des de les accions de formació fins al debat social. En el número zero, la directora de la revista, M. Teresa Cabré, presenta un panorama de la terminologia catalana al llarg del segle XX i fins avui a través de distintes fases. D’altra banda, el membre de l’IEC Salvador Reguant fa un breu recorregut per les principals fonts de normalització de la terminologia geològica; i Joaquín García Palacios, de la Universitat de Salamanca, explora els camins més transitats per a la creació neològica, sovint coincidents en èpoques diverses i sempre en equilibri entre el vell i el nou. A més, la publicació inclou una entrevista al secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i una secció de ressenyes. L’acte de presentació de Terminàlia va ser presidit per Salvador Giner, president de l’Institut, i Isidor Marí, vicepresident de la Secció Filològica (SF)
de l’IEC. També hi van intervenir Jaume Martí,
president de la SCATERM; M. Teresa Cabré, i Mercè
Lorente, editora en cap de la publicació.
Les llengües sami constitueixen un grup de deu llengües que es parlen en quatre estats del nord d’Europa: Noruega, Finlàndia, Suècia i Rússia. Sobre l’evolució, l’ús, la difusió i la recuperació d’aquestes llengües, en va parlar el professor noruec Nils Øivind Helander, els dies 11 i 12 de febrer, a l’Institut, convidat per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC. Les conferències de Nils Øivind Helander formen part del cicle «La gestió interestatal de llengües transfrontereres», que organitza la Càtedra cada any i que es divideix en dues sessions: una a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i l’altra, a l’IEC. En les conferències, el professor del Sámi University College de Noruega va repassar les principals llengües sami, de sud a nord: sami del sud, sami d’Ume, sami de Pite, sami de Lule, sami del nord, sami d’Inari, sami de Skolt, sami d’Akkala, sami de Kildin i sami de Ter. Tot i que és difícil saber-ne el nombre exacte de parlants, s’estima que un 75 %, és a dir, unes disset mil persones, parla la variant sami del nord. D’altra banda, es coneix que l’última persona que parlava la variant d’Akkala, a Rússia, va morir l’any 2003. El professor noruec va recordar que totes aquestes llengües es troben en perill d’extinció i que, fins a finals de la Segona Guerra Mundial, l’actitud dels organismes estatals va ser la d’intentar que el poble sami abandonés el seu idioma propi. «En moltes zones ho van aconseguir, però en d’altres, continua sent la llengua quotidiana», va afirmar Nils Øivind. A partir dels anys cinquanta, el sami es va començar a recuperar als mitjans de comunicació i es va crear nova terminologia. En part, gràcies al Nordic Sámi Council, creat el 1957 per a promoure la interdependència i la solidaritat entre els parlants de sami dels diferents països nòrdics. Actualment, tot i que s’ha avançat molt els
darrers vint anys, encara es treballa per enfortir l’ús
d’aquestes llengües a les escoles i a les institucions.
Segons el conferenciant, la implantació al sistema educatiu
és crucial per al futur de les llengües, però
s’ha de combinar amb l’ús fora de les escoles: en la
televisió, la ràdio, els diaris, les creacions
d’artistes i autors, etcètera; i «això
només és possible quan existeix la voluntat i la
motivació dels usuaris de la llengua, però també
es determinant que les autoritats donin suport a aquest
desenvolupament». L’IEC dóna un centenar de llibres a la Universitat de Costa Rica
L'Institut ha donat a la Biblioteca Carlos Monge Alfaro de la Universitat de Costa Rica un centenar de llibres sobre ciències socials. La donació es va fer el 18 de febrer en el marc del VI Encuentro de Historiadores de la Prensa y el Periodismo en Iberoamérica, celebrat a la Universitat de Costa Rica, del 17 al 19 de febrer, amb l’objectiu de discutir i intercanviar idees sobre diversos aspectes de la història de la premsa i del periodisme a Iberoamèrica. En l’acte van participar María Eugenia Briceño, directora del Sistema Nacional de Bibliotecas de Costa Rica, i Mario Zaragoza, representant del Casal Català de Costa Rica, que va llegir unes paraules en nom del president de l’IEC. Salvador Giner va recordar als costa-riquenys l’estreta relació que l’Institut ha mantingut al llarg de més de cent anys amb la premsa i el periodisme. Per això va esmentar que quatre dels vuit fundadors de l'IEC van ser homes de premsa i que actualment nombrosos membres de la casa són periodistes o investigadors del periodisme de prestigi reconegut. Tot seguit, Josep M. Figueres, historiador del periodisme i soci de la Societat Catalana de la Comunicació,
filial de l’IEC, va pronunciar la conferència
«Edición y cultura catalana en el siglo XX», durant
la qual va repassar la història del llibre català i
l’evolució de la premsa en el nostre país.
La conferència «El procés de la
codificació civil a Espanya» del catedràtic
d'Història del Dret i de les Institucions de la Universitat de
Cantàbria, Juan Baró Pazos, va inaugurar el 24 de febrer
passat, a l’IEC, la commemoració del cinquantè
aniversari de la promulgació de la Compilació del dret
civil català, organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ),
filial de l’Institut. L'acte va ser presidit per M. Elena Lauroba
Lacasa, directora general de Dret i Entitats Jurídiques del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i Josep
Cruanyes, president de la SCEJ. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
