|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El cicle «Martí l’Humà i les formes artístiques» obre la commemoració del sisè centenari de la mort del monarca Nou espai a la Casa de Convalescència El cicle «Martí l’Humà i les formes artístiques» obre la commemoració del sisè centenari de la mort del monarca
La conferència «Els palaus reials», organitzada pels Amics de l’Art Romànic (AAR) —filial de l’IEC— el 25 de gener passat, va obrir el cicle «Martí l’Humà i les formes artístiques», que inicia la commemoració dels sis-cents anys de la mort del rei. La celebració de l’efemèride comptarà també, aquesta primavera, amb el congrés internacional «Martí l'Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'Interregne i el Compromís de Casp», organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC. «Martí l’Humà i les formes artístiques» analitzarà, fins al 15 de març, el paper del monarca com a promotor artístic. «Inserirem el tema artístic dins l’històric», comenta Francesca Español, presidenta d’Amics de l’Art Romànic. D’aquesta manera, la primera sessió «Els palaus reials», a càrrec d’Anna Maria Adroer, es va centrar en la descripció dels espais que usava la monarquia i en l’impacte d’aquests espais com a manifestació de la pròpia monarquia. La propera cita del cicle serà l’1 de febrer amb la ponència «La recepció del gòtic internacional a la Corona d’Aragó», a càrrec de Joan Valero, i la següent, el 8 de febrer amb «La banda brodada del Museu Capitular de Barcelona», per Rosa M. Martín. La presidenta d’Amics de l’Art Romànic explicarà la relació dels reis amb les relíquies, en la conferència «La capella àulica», el 22 de febrer. D’altra banda, M. Teresa Huguet-Termes se centrarà en l’Hospital de la Santa Creu —el primer hospital modern fundat impulsat pel rei Martí l’Humà—, l’1 de març. La setmana següent, serà el torn de Joaquim Graupera amb «El rei Martí i els banys» i, finalment, el 8 de març clourà el cicle «Los libros del rey»,de Joaquín Yarza. A part de les conferències, el cicle inclou «La Barcelona del rei Martí», dues visites guiades pel barri Gòtic de Barcelona per a descobrir els edificis que va habitar i promoure el rei Martí l’Humà, entre els quals destaca el Palau Reial i la Catedral de Barcelona. Les visites es faran els dies 13 i 27 de febrer.
Carlos Ulises Moulines es pregunta si la filosofia és una ciència
«És la filosofia una ciència?». Amb l’objectiu de respondre a aquesta qüestió, Carlos Ulises Moulines va pronunciar, el passat 25 de gener, el discurs de recepció com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC. Moulines va ser presentat per Josep González-Agàpito, president de la Secció, i li respongué Pere Lluís Font, membre emèrit de la SFCS. L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC. D’entrada, Moulines va assegurar que la pregunta formulada en el seu discurs és problemàtica i que, en primer lloc, s’ha d’establir què és una ciència. Tot seguit va constatar que la filosofia, sigui el que sigui, no és com les matemàtiques, la física o la lingüística i va subratllar que «és curiós que la filosofia sigui l’única activitat intel·lectual que fa grans esforços per a qüestionar-se a si mateixa». L’intent de donar una resposta ben fonamentada a la pregunta «què és la ciència?», segons Moulines, ha conduït al desenvolupament d’una disciplina filosòfica molt ramificada: la filosofia de la ciència. El problema, tal com va explicar, és que «és difícil imaginar una disciplina amb un contingut més caòtic que la filosofia» i, en aquest cas, «pot haver-hi una ciència que tracti de qualsevol cosa?». No obstant aquestes observacions, el filòsof va concloure el discurs argumentant que «no hi ha cap raó per a negar l’estatus científic a les investigacions filosòfiques empreses a la manera genitivista». Carlos Ulises Moulines va néixer a Caracas, tot i que és fill d’exiliats catalans d’ascendència francesa i té les ciutadanies veneçolana i espanyola. Llicenciat en filosofia, cursà també estudis de física i psicologia, i va rebre el Premi Nacional de l'Acadèmia de Ciències de Mèxic (1985) i la Càtedra UNESCO de Filosofia (1996). Actualment, és professor i director de l'Institut de Filosofia, Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat de Munic.
El Petit atles lingüístic del domini català, a la fira Expolangues Els projectes de recerca, normativització i normalització de la llengua que du a terme l’IEC, entre els quals destaca el Petit atles lingüístic del domini català, centraran la conferència dedicada a la unitat i la diversitat del català en la fira Expolangues, que se celebra del 3 al 6 de febrer a París i que, enguany, té la llengua catalana com a convidada d’honor. El president de la Secció Filològica (SF) de l’IEC, Joan Martí i Castell, i el director del Petit atles lingüístic del domini català i membre de l’IEC, Joan Veny, seran els encarregats de presentar el 3 de febrer aquesta obra de referència, innovadora i divulgativa, i alhora de gran rigor científic. El Petit atles aborda la història dels mots, amb els canvis formals i semàntics, així com la seva distribució en els territoris de llengua catalana, il·lustrada amb diferents mapes d’interès fonètic, morfològic i lèxic.
D’altra banda, el president de l’Institut, Salvador Giner, participarà el 4 de febrer en la taula rodona dedicada a valorar quins projectes comuns poden plantejar-se les diferents llengües romàniques a partir del diàleg i la solidaritat. El programa de la participació catalana a la fira Expolangues, organitzada per l’Institut Ramon Llull, va ser presentat a l’IEC el 21 de gener passat. En l’acte, presidit pel vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, els representants institucionals dels territoris de llengua catalana van signar el document «El català, llengua de deu milions d’europeus», en què es remarca la força de la llengua catalana i se’n reclama més reconeixement a les institucions internacionals i especialment a les europees.
L’Escola Pia, la primera escola pública gratuïta d’Europa, va néixer el 1597 a Roma de la mà de Josep Calassanç, un sacerdot natural de la Franja, i es va crear com una escola municipal de caràcter popular i inspirada en principis cristians. El 1683 es va establir a la vila catalana de Moià; des d’aleshores fins al moment present, l’Escola Pia ha passat per moltes vicissituds, contratemps, destruccions i supressions, però sempre ha procurat mantenir el projecte educatiu inicial. Actualment, la institució disposa de vint centres arreu de Catalunya.
L’Escola Pia de Catalunya i la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (SHE), filial de l’IEC, han publicat el llibre El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003), de Joan Florensa, amb l’objectiu de repassar la història d’aquesta congregació «tan arrelada al país», tal com va dir el president de la SHE, Salomó Marquès, durant l’acte de presentació de l’obra, que es va celebrar a l’IEC el 21 de gener. L’obra de Pompeu Fabra, traduïda a l’anglès
Els estudiosos de tot el món ja tenen accés a l’obra de Pompeu Fabra. The Architect of Modern Catalan: Pompeu Fabra (1868-1948) és el primer llibre que recull els textos de Pompeu Fabra traduïts a l’anglès i suposa el primer estudi de l’obra fabriana en aquesta llengua. El llibre, una iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, va ser presentat el passat 20 de gener al Campus de la Comunicació-Poblenou de la UPF. En l’acte van intervenir Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF; Salvador Giner, president de l'IEC; Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull; Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, i Josep Joan Moreso, rector de la UPF. Prèviament, el vicepresident de l’IEC, Joan Solà, i el president de la Secció Filològica (SF), Joan Martí i Castell, van participar en la taula rodona que va tractar sobre la projecció internacional de Pompeu Fabra. Davant d’un auditori ple d’estudiants, Joan Solà va destacar l’oportunitat de fer aquest llibre perquè «Fabra no és prou conegut fora del territori lingüístic català i les introduccions que acompanyen els textos permeten encarar-se a una antologia d’aquest tipus». Joan Martí i Castell, d’altra banda, va remarcar que el protagonisme del llibre el tenen les «Converses filològiques», que Fabra inicià l’any 1919 al diari La Publicidad, ja que suposen una «obra imprescindible en la pràctica de la codificació de qualsevol llengua».
«El país necessita una economia flexible i dinàmica, per sortir de la crisi i per fer front al nou escenari de la globalització. Per això, les reformes són necessàries i, alhora, complicades». Així ho va exposar l’economista i professor de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa (IESE) Antonio Argandoña en la conferència «Les reformes en l’economia espanyola: un enfocament macroeconòmic», que va oferir a l’Institut, el passat 18 de gener, convidat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut. Per Argandoña calen «mesures per contenir la despesa relacionada amb les pensions; reformes estructurals per facilitar el creixement i plans a mitjà termini per corregir desequilibris fiscals». L’economista va apuntar, però, que el problema és que els governs tenen una capacitat limitada per a impulsar aquestes reformes de fons, ja que en molts casos «són captius d’allò que la Constitució o la llei permet, així com dels interessos que s’oposen a les reformes». Davant d’aquesta situació, Antonio Argandoña es va mostrar pessimista pel que fa a l’aplicació de mesures econòmiques de fons i va manifestar que la societat hi hauria de pressionar. Per això va reclamar un esforç de divulgació per part dels mateixos economistes. «Cal fer un esforç per explicar a la gent que el nostre sistema de pensions no és sostenible. Cal explicar-los que un sistema com el nostre no és viable», va cloure el professor de la Càtedra “la Caixa” de Responsabilitat Social de l'Empresa i Govern Corporatiu de l’IESE Business School. Nou espai a la Casa de Convalescència
A partir d’aquest mes de gener, els membres de l’Institut poden gaudir d’una nova sala de treball i de lectura a la Casa de Convalescència. Està situada on fins fa uns mesos hi havia la llibreria, espai que, amb el trasllat d’aquest servei al nou edifici de la plaça de Salvador Seguí, s’ha pogut adequar per a nous usos. La sala és de lliure accés per a tots els membres i està habilitada com un racó de treball i de lectura. Disposa de tres ordinadors connectats a Internet i s’hi poden consultar les publicacions de referència i les novetats editorials de l’Institut. Amb la nova sala, els membres de l’IEC disposen d’un espai propi per a trobar-se, consultar publicacions i treballar.
La seu alacantina de l’Institut ja ho té tot a punt per a la inauguració de la Biblioteca Enric Valor, amb què es commemora la figura del lingüista i escriptor valencià, de qui el passat 13 de gener de 2010 es van complir deu anys de la seva mort. La Biblioteca Enric Valor estarà situada a la Seu Universitària d'Alacant, on l’Institut va inaugurar la seva seu l’any 2005. El nou centre tindrà uns tres mil volums i posarà a l’abast del públic totes les publicacions de l’IEC, a més de disposar d’un espai dedicat a l’escriptor de Castalla que inclourà llibres, cartes i fotografies. «Tenim tot el que va publicar», explica Brauli Montoya, membre de la Secció Filològica (SF) i delegat de la seu de l’IEC a Alacant. «Serà una mostra de tot el que ha representat Enric Valor». Enric Valor (Castalla, 1911-València, 2000) fou membre corresponent de l’Institut, va treballar per la consolidació i la divulgació de la llengua catalana entre la societat valenciana i publicà nombrosos treballs sobre la llengua, com Millorem el llenguatge i Temes de correcció lingüística. Rebé el Premi de les Lletres Valencianes (1985) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987). L’any que ve se celebrarà el centenari del seu naixement. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
