Aeroport de Lleida; abaix a l'esquerra les obres de l'AVE i a la dreta, la transformació del Bon Pastor / Àlex Tarroja

Any 2007: apagada elèctrica a Barcelona, apagada a l’Hospital de la Vall d’Hebron, caos a rodalies, debat sobre les infraestructures a Catalunya, conflicte pel traçat de l’AVE pel centre de Barcelona, assetjament rural a les comarques gironines, projecte de la línia de molt alta tensió (MAT), controvèrsia sobre la nova mesquita de Lleida... Són només alguns exemples dels dos-cents que recull L’Anuari territorial de Catalunya 2007, publicat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’IEC. En alguns casos són exemples que han omplert centenars de pàgines de diaris i han afectat milers de persones; en d’altres, no han donat cap titular però han marcat de manera definitiva el futur d’un territori.

El llibre és, segons la presidenta de la SCOT, Margarida Castañer, «l’anuari de les transformacions territorials», una publicació que enguany arriba a la cinquena edició i que analitza amb un tractament descriptiu i no valoratiu tots els projectes i conflictes territorials més destacables que se succeeixen a Catalunya. Cada tema s’estructura a partir dels antecedents, els orígens, la descripció del projecte, el posicionament dels diferents agents i el seguiment de tot el debat que ha generat. A més, es pot veure l’evolució dels diferents temes a partir d’un índex acumulatiu. És, en paraules de l’arquitecte, urbanista i vicepresident de la SCOT, Josep M. Llop, «un element que dóna fe del passat i que aporta molta llum al futur, atès que ens posa en evidència els trets dels debats i processos territorials, i, com a conseqüència, ens il·lumina els camins que hem de seguir per a fer millorar el país».

L’Anuari és, de fet, una eina de gran utilitat per als estudiosos del tema, els professionals i els decisors públics, però també per a tota la població, ja que segons Margarida Castañer, «moltes plataformes de ciutadans s’hi senten representades».

Comença la crisi
Una de les principals conclusions d’aquest nou anuari és que es comencen a veure els primers símptomes de la desacceleració econòmica i es passa d’un període on la iniciativa privada era molt important, a un altre on es fa cada vegada més palesa la intervenció pública en el territori. «Hem viscut uns anys d’una inversió en el territori excessiva, de transformació constant, i ara s’estan posant les coses al seu lloc. A més, tot just hem començat, la inversió pública pujarà moltíssim, sobretot el 2009, en què suplirà el sector privat amb l’objectiu de corregir les mancances i els desequilibris ocasionats pels anys de creixement», explica la presidenta de la SCOT.

Millora urbana del nucli antic de Lleida	À. Tarroja

Per a Josep M. Llop, el procés d’expansió immobiliària que s’ha experimentat no té correspondència amb cap de les fases recentment viscudes al nostre país. «Mai com ara l’habitatge havia tingut la consideració de ser convertit estrictament en un producte econòmic. On són els valors qualitatius d’aquest producte?», es pregunta. Llop creu que aquest efecte «ha qualificat el sector de la construcció com un sector solament especulatiu. Són ferides molt grans que s’han de reconèixer si un país vol reconstruir condicions de resposta en una situació internacional de crisi financera i ho vol fer amb factors de desenvolupament d’una qualitat major.»

«Hem passat cinc anys amb una pressió molt forta sobre el territori», recorda Moisès Jordi, coordinador de l’Anuari. Com reflecteix la publicació, el 2004 i el 2005, que han estat els anys de més creixement urbanístic, també han estat els de més conflictes territorials, però el 2007 i el 2008, la pressió territorial disminueix i, aleshores, els conflictes es redueixen lleugerament. «Els conflictes territorials han pres cada vegada menys virulència. Hi ha hagut més capacitat de diàleg amb l’administració i d’altres estaments i aquesta és una imatge benèfica i bastant significativa de com la societat és més madura en el context general», afirma Josep M. Llop.

Nova cultura del territori
No obstant això, la contestació social davant d’un projecte d’intervenció al territori, com mostra l’Anuari, és diferent en funció de l’àmbit geogràfic. Així doncs, a l’àrea metropolitana de Barcelona, les comarques gironines i el Camp de Tarragona, els projectes urbanístics i infraestructurals ofereixen un rebuig més gran de la població organitzada en plataformes o entitats de defensa del territori.

En canvi, a la resta de Catalunya, la majoria de projectes urbanístics generen molt poca polèmica, ja que són vistos com una font de riquesa que compensa el greuge històric derivat de la manca de creixement econòmic que, al llarg del segle XX, va ocasionar el despoblament d’aquests territoris. El que sí que genera més rebuig són les infraestructures d’energia o de residus. «Si bé fa quatre o cinc anys els conflictes urbanístics estaven delimitats a l’àrea de la costa —on la majoria s’han solucionat o s’han impedit— ara s’han desplaçat cap a l’interior», especifica Moisès Jordi.

	Centrals eòliques de la Conca de Barberà	À. Tarroja

En aquests cinc anys, el context de les transformacions del model urbà i territorial ha estat molt singular. Per una banda, des de finals dels noranta s’ha experimentat un boom del sector de la construcció i l’habitatge i un fort creixement demogràfic, i això ha generat una forta pressió sobre el territori. Paral·lelament, s’ha enfortit el discurs sobre la nova cultura del territori, fonamentada en una gestió més prudent dels recursos naturals i a favor d’una idea de cohesió social i de participació ciutadana

De cara al futur, el vicepresident de la SCOT pensa que «seria bo per a la política institucional d’aquest país inventar escenaris de diàleg transversal que superessin els models clàssics de la divisió administrativa i la manera sectorial de veure les coses. Sempre hem quedat atrapats pels paràmetres més rígids de la política i aquí ha d’haver-hi un canvi radical d’interès. Em refereixo a un escenari de diàleg que superi la política de partits, a la necessitat de la política que escolta.»

L’Anuari territorial ha estat redactat per un equip de trenta-set professionals que provenen de diversos àmbits com l’urbanisme, el medi ambient, la geografia o l’enginyeria. Les fonts, uns sis mil documents, han estat bàsicament tretes de la premsa, projectes, comunicats i consultes realitzades a professionals. Després de cinc edicions, Margarida Castañer es planteja una nova fita: l’elaboració d’un magazine digital de periodicitat mensual on es recullin els articles d’informació territorial.