El Butlletí de l'IEC

L'Institut d'Estudis Catalans promou excavacions des que es va crear, l'any 1907

Ara fa cent anys, la Junta de Museus de Barcelona comprava, amb el recolzament acadèmic de l'IEC, el jaciment arqueològic d'Empúries i es començà a excavar sota el guiatge de Josep Puig i Cadafalch, un dels membres fundadors de l'Institut, l'any 1907. Només un any més tard, en la campanya 1908-1909, es trobava «la joia de la corona»: l'estàtua d'Esculapi, déu de la medicina. Aprofitant aquesta efemèride, s'acaba d'enllestir el procés de restauració d'aquesta representació de la divinitat grega, del segle II abans de Crist, que va arribar a Empúries des del Mediterrani oriental. Qui vulgui veure el resultat del que s'ha anomenat «Projecte Esculapi», que recupera, segons els científics, l'última imatge de l'estàtua a l'antiguitat, ho pot fer, fins al 17 de febrer, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

La troballa de l'Esculapi fou, en part, gràcies a la intervenció decidida d'Enric Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, i a la seva manera d'entendre la recerca. Tal com assenyala Josep Guitart, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l'IEC, «l'Institut és una acadèmia dedicada a la recerca, que es va crear en un moment en què no hi havia institucions d'aquest tipus al país. Això va ésser especialment rellevant en la disciplina de l'arqueologia». No és casual, doncs, que una de les primeres decisions de l'IEC fos adquirir el jaciment d'Empúries per iniciar una recerca arqueològica més professional i acadèmica que la que s'havia dut a terme fins llavors.

Aquesta adquisició, però, no es va dur a terme sense tensions, ja que un altre dels vuit membres fundadors de l'IEC, Josep Pijoan, volia que l'Institut prioritzés la compra de les pintures romàniques de la Vall de Boí. Prat de la Riba va optar per una decisió salomònica: adquirir tant les pintures com el jaciment.

El Servei d'Excavacions (creat per l'IEC al mateix temps que el Servei de Catalogació de Monuments), dirigit per Pere Bosch i Gimpera, va continuar la recerca arqueològica a l'IEC, i es va expandir arreu de Catalunya i fins i tot a altres llocs d'Espanya. Amb la Guerra Civil i el posterior intent d'anorreament de l'IEC per la dictadura franquista, l'Institut va resistir durant un llarg període de «pública clandestinitat», en paraules de Coll i Alentorn, fins a la transició democràtica, a mitjans dels setanta. Amb la recuperació de les institucions democràtiques, la Generalitat de Catalunya va organitzar el Servei d'Arqueologia, hereu d'aquell primer Servei d'Excavacions Arqueològiques i, des d'aleshores, l'IEC va deixar de tenir competència directa sobre el patrimoni. Començà, així, una nova etapa per a la recerca arqueològica de l'Institut.

Actualment, l'IEC promou projectes de recerca arqueològica, com ara els dels jaciments de Guissona (Segarra) i Serinyà (Pla de l'Estany) , en col·laboració amb altres entitats, i en fa l'estudi corresponent.


Perspectiva aèria de les excavacions de Guissona	Foto: J. Guitart

L'objectiu del programa «Recerca arqueològica a Guissona», dirigit per Josep Guitart i Joaquim Pera, és col·laborar, en el marc del Patronat d'Arqueologia de Guissona, en la investigació i difusió del patrimoni arqueològic de l'antiga ciutat romana de Iesso (actual Guissona). Segons Guitart, el jaciment de Guissona és una mostra clara de bona gestió, ja que s'ha aconseguit coordinar l'urbanisme i l'arqueologia de manera beneficiosa per a les dues disciplines. Guissona té un valor afegit, perquè és un dels pocs jaciments sense edificacions posteriors sobre una part de la ciutat romana.

Gràcies a la bona sintonia entre l'urbanisme de la ciutat i les excavacions arqueològiques, s'està posant en valor aquest jaciment i s'estan duent a terme totes les fases de recerca, des de les excavacions fins a la publicació dels estudis dels arqueòlegs. Un fet que, en una època en què la majoria d'excavacions són preceptives i de caràcter preventiu, ha d'ésser valorat de manera molt positiva. Tal com assenyala Guitart, «si fóssim conscients del que es gasta a Catalunya en arqueologia, ens sorprendríem». «Una altra cosa», afegeix el membre de l'IEC, «és el que arriba a la gent, ja que no es destinen diners ni a l'estudi ni a la difusió dels treballs».

Un altre cas és el de Serinyà. L'IEC, en col·laboració amb la Universitat de Girona i la Generalitat de Catalunya, patrocina un equip d'arqueòlegs dirigit per Narcís Soler i Masferrer, professor de prehistòria de la Universitat de Girona i membre de l'IEC, que ha excavat nivells del paleolític mitjà, d'entre 90.000 i 40.000 anys, a les coves de l'Arbreda i del Mollet, situades al parc de les coves prehistòriques de Serinyà.

Aquestes coves tenen un enorme interès per als científics, perquè permeten conèixer les formes de vida dels primers humans. Una de les coves, la Bora Gran d'en Carreres, va ésser el primer jaciment paleolític conegut a Catalunya, i ja fou excavat a partir del 1882. El 1907, es reprengueren les excavacions en aquesta cova i l'Institut d'Estudis Catalans va tenir un paper important en la supervisió i publicació dels treballs.