La llengua catalana al llarg del segle XX: una evolució amb truncaments, un present amb llums i ombres, una perspectiva oberta

Francesc Vallverdú, coordinador del Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX: Balanç de la Situació i Perspectives»

Durant els dies 24, 25 i 26 d'octubre ha tingut lloc a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans el Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX: Balanç de la Situació i Perspectives, organitzat per la Secció Filològica. Aquestes jornades acadèmiques, que han estat programades dins els actes commemoratius del centenari de l'IEC, han reunit més d'un centenar d'experts, els quals han discutit sobre la situació de la llengua en els diferents Països Catalans.

El propòsit d'aquest Simposi era no solament reunir les dades i les referències més fiables de tots els territoris de llengua catalana en el segle XX fins avui, sinó també valorar-les adequadament per tal d'aprofundir-hi i poder afrontar amb les millors condicions els reptes del segle XXI. D'entrada, podem afirmar que el Simposi ha complert amb escreix aquestes expectatives, ja que les ponències han estat molt valuoses i interessants: riques en dades i referències, rigoroses en les valoracions i fins i tot oportunes en les propostes d'actuació. Tots els ponents han coincidit a remarcar que la normalització lingüística de la llengua catalana, iniciada amb tanta embranzida i entusiasme a les primeres dècades del segle passat, fou frenada per la dictadura de Primo de Rivera, primerament, i sobretot per la dictadura del general Franco, amb un propòsit deliberat de genocidi lingüístic. En concret, totes les dades demolingüístiques, com a base de partida, foren analitzades i valorades per Joaquim Torres, i aquest panorama fou completat per Isidor Marí en la seva ponència, centrada en la nova immigració, en la qual va proposar d'entendre la integració immigrant com a compromís bilateral.

Tot seguit va intervenir el jurista Jaume Vernet, el qual assenyalà que, si bé en el capítol de l'oficialitat lingüística existia un procés de millora legislativa en la major part de territoris, subsistien molts entrebancs polítics per exercir els drets lingüístics. El món de l'educació fou examinat per tres especialistes: Joan Perera féu una síntesi històrica de l'educació infantil i primària arreu del domini lingüístic i apuntà com a elements clau per al futur els nivells de coneixement de la llengua, l'atenció al professorat i el repte del multilingüisme; Ernest Querol s'ocupà de l'educació secundària i la formació professional, tot posant en relleu les grans diferències que hi ha entre els diversos territoris; i Josep M. Bricall tractà de l'ensenyament universitari i la recerca, posant un èmfasi especial en l'ús de l'anglès com a llengua franca de la ciència.

L'ús del català en àmbits mediàtics, culturals i socials fou examinat per tres especialistes: Josep Gifreu va fer una aprofundida anàlisi dels mitjans de comunicació (premsa diària, ràdio, televisió, Internet) per concloure que en l'espai català hi ha cinc punts febles (entre els quals la inexistència de coordinació entre tots els territoris) i cinc punts forts (entre els quals un ampli consens social sobre la política lingüística aplicada als mèdia); Francesc Parcerisas, després de fer una detallada explicació de les vicissituds del llibre al llarg del segle XX, destacà el brillant moment actual, però sense oblidar les greus febleses (per exemple, la poca difusió i l'analfabetisme tècnic d'alguns potencials lectors), i acabà referint-se al teatre i a altres indústries culturals; i Joan Solé Camardons, que s'ocupà de l'ús del català en el món socioeconòmic i associatiu, posà en relleu que, si bé en el primer cas s'han fet avenços importants sobretot a Catalunya, hi ha mancances molt evidents; en canvi, en la xarxa associativa, el català és molt present en quasi tots els territoris.

En una altra sessió, es tractà el tema de la normativització del català: Joan Martí i Castell, centrant-se en la dicotomia unitat/variació i el paper de l'IEC, advertí dels perills d'una ruptura suïcida i destacà la tasca de Fabra i l'IEC com a fonamentals; i Maria Teresa Cabré, que tractà de qüestions lèxiques generals i d'onomàstica i terminologia, féu una anàlisi aprofundida de tots aquests camps. A continuació, el professor de la Universitat de Perpinyà Michel Leiberich féu un documentat recorregut històric pel pensament europeu dels segles XVIII i XIX i conclogué que els nacionalismes d'Estat sempre són potencialment perillosos i que l'espai lingüístic dels Països Catalans és un projecte viable i legítim. Finalment, el professor de la Universitat de Viena Georg Kremnitz féu una anàlisi del segle XX des del punt de vista sociolingüístic, destacant que el dret d'expressar-se en la llengua pròpia és més acceptat ara que no pas fa cent anys.

L'últim acte del Simposi fou una taula rodona sobre l'ús interpersonal del català en quatre territoris del domini lingüístic: Emili Boix Fuster (UB) es referí al cas de Catalunya, Joan Melià (UIB) al de les Illes, Brauli Montoya (UA) al del País Valencià i Joan Peytaví (UP) al de la Catalunya del Nord. Malgrat les diferències evidents entre els quatre territoris, els participants del sud dels Pirineus coincidiren a destacar el predomini de l'adaptació al castellà en les converses interpersonals, i les propostes per fer front a aquest problema foren diverses (per exemple, equilibrar el coneixement de les llengües en contacte, ja que no sols al País Valencià i a les Illes el domini del català encara és molt més baix que el del castellà, sinó que també ho és a Catalunya, malgrat les estadístiques).

Com a prova de l'enorme interès que han despertat els debats d'aquest Simposi es pot adduir les diverses peticions que s'han fet per difondre'n aviat les ponències, abans que siguin divulgades oficialment, entre les publicacions commemoratives del centenari de l'IEC.

Notícia sobre el Simposi

Domini .cat: de l'esclat a la normalitat. Petita crònica de dos anys de domini al carrer

Joan Francesc Gras, president de la Fundació PuntCat *
(*) La Fundació PuntCat va ser creada amb la participació, entre altres, de l’IEC, que a més l’ha acollit fins fa uns mesos en les dependències de l’acadèmia catalana.

La matinada del 16 de setembre de 2005, la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), organisme internacional que regula els dominis d'Internet, aprovava el primer domini lingüístic i cultural del món: el .cat.

La comunitat catalanoparlant d'arreu del món estava de festa: felicitacions, alegries, correus electrònics, blocs. La premsa estrangera especialitzada se'n feia ressò, i a casa nostra els mitjans catalans i la premsa digital també ho destacaven. Alguns mitjans en llengua castellana, tant de l'Estat com de casa nostra, ens aplicaven la llei del silenci o passaven de puntetes sobre el tema, però no trigarien a interessar-s'hi.

El camí fins a l'èxit final era llarg. Des del principi (juliol del 2001) i malgrat que ens manteníem esperançats, sempre havíem pensat que no ho aconseguiríem al primer intent. Demanar el primer domini representatiu d'una comunitat cultural a Internet era un repte molt difícil.

L'aprovació definitiva del domini va ser la culminació de molt temps de feina i moltes dificultats, i, tot i que des d'uns mesos abans de l'estiu del 2005 ja veiem clarament que s'acabaria aprovant, l'alegria va ser igualment gran.

La consecució del domini significa passar a formar part de la primera divisió mundial en l'àmbit cultural. És un reconeixement internacional d'una llengua que, a causa de les característiques peculiars que la conformen, no ha tingut ni té sempre el reconeixement que es mereix qualsevol llengua.

Això ha fet que durant aquests dos anys, el domini lingüístic hagi esdevingut un referent i un model a seguir arreu del planeta. Però un domini és una eina, no un estri meravellós que canvia les coses de la nit al dia. Pot ser un instrument per a la política lingüística, una oportunitat per al negoci, un nou espai per a reafirmar-nos com a comunitat, un territori ple de noves possibilitats. Pot ser allò que vulguem que sigui. Ningú no decidirà per nosaltres, però tampoc ningú no farà res si no ho fem nosaltres.

Un cop celebrats el final d'una etapa de preparació, presentació i defensa d'un projecte, i el començament de passar del paper a la realitat, en el temps rècord de només cinc mesos, el .cat va entrar a l'arrel (quan un domini ja es pot visualitzar des de qualsevol part del món) i va tenir llesta tota la infraestructura per a començar a registrar dominis.

El 13 de febrer de 2006 començaven a aparèixer a la Xarxa els primers dominis .cat registrats per empreses i institucions, era el sunrise o fase restringida de registre. El 23 d'abril del mateix any, s'obria el registre a tothom.

El .cat creix amb força, però el més important és que ha potenciat la presència del català a la Xarxa.

Hem assolit uns vint-i-cinc mil dominis: hem superat en només un any i mig la meitat dels dominis genèrics (el .cat també és un domini genèric, com els dominis .com, .org, .aero, .museum, .travel, etc.) i molts dominis territorials que fa més anys que estan en funcionament que el .cat .

Però molt més important que el nombre de dominis és que dins l'espai .cat ja hi ha uns quatre milions de documents, detectats tant per Google com pel nostre robot explorador del web, cosa que fa que el .cat sigui el cinquè domini amb més documents per domini. Només ens superen els dominis .org , .is (Islàndia), .cz (Txèquia) i .ca (Canadà), frec a frec amb el .fr (França) i el .hr (Croàcia). I, encara podríem comptar més documents, si els webs .cat que avui redireccionen els continguts a altres dominis els migressin i hostatgessin sota el domini .cat .

El 17 de maig de 2007, per a celebrar el Dia d'Internet, la Fundació PuntCAT va posar en marxa la postvalidació dels dominis .cat. Aquest sistema agilitza enormement el procés de registre, ja que la validació dels .cat ara és automàtica i immediata. Per a disposar d'un domini .cat en pocs minuts, només cal signar les condicions d'ús per mitjà de les quals hom es compromet a publicar al web continguts significatius en català. Com que és un domini cultural, al PuntCAT hem de vetllar per difondre la nostra llengua i cultura a Internet. Per tant, revisarem els registres a posteriori per a assegurar que compleixen la normativa. En cas contrari, els titulars seran avisats i, si no es rectifica, el domini quedarà congelat. Ara tothom pot obtenir un .cat tan ràpidament com un .com o similars.

És, doncs, un balanç positiu del qual ens hem de felicitar. És un èxit de tots. Però també és el moment per a fer una primera reflexió i començar a introduir canvis que facin créixer encara més el .cat.