Número 187
maig 2014
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

L’IEC i el Centre Internacional de Música Antiga Fundació Privada signen un conveni de coŀlaboració

El 19 de maig, l’Institut i el Centre Internacional de Música Antiga Fundació Privada (Fundació CIMA) van signar un conveni de coŀlaboració amb l’objectiu d’oferir als diferents membres, departaments i seccions de l’IEC, així com als socis de les societats filials, l’oportunitat d’intercanviar coneixements i fomentar la recerca i la difusió sobre el patrimoni artístic i musical. L’objectiu del conveni és, també, col·laborar en activitats acadèmiques i culturals.

La Fundació CIMA té per finalitat la recerca, la docència, la interpretació i la difusió de les obres patrimonials i històriques dels repertoris de música antiga: des dels cants i misteris medievals, fins a la música del Segle d’Or i les expressions musicals del Barroc. És una referència reconeguda internacionalment per haver recuperat i revalorat la música antiga interpretada amb instruments d’època i per la tasca que duu a terme en la transmissió del valor artístic de la música.

Piula aquesta notícia Facebook mail


El Centre de Recerca Matemàtica celebra el trentè aniversari amb un acte acadèmic a l’IEC

El 27 de maig, la Sala Prat de la Riba de l’IEC va acollir l’acte acadèmic commemoratiu del trentè aniversari de la fundació del Centre de Recerca Matemàtica (CRM). Joandomènec Ros, que va definir el CRM com «una institució creada per l’IEC que està fent un camí molt ben fet», va obrir els parlaments inaugurals. Tot seguit, el director del Centre, Joaquim Bruna, va exposar les tasques realitzades pel CRM des de la fundació fins a l’actualitat, i el fundador i primer director del CRM, Manuel Castellet, va presentar breument l’exposició «Créixer en matemàtiques, fer país», que es pot visitar al primer pis del claustre de l’Institut. Tal com va explicar Castellet, el títol de l’exposició «respon a l’esperit amb què va néixer el CRM: aconseguir que Catalunya fos reconeguda com un país matemàticament solvent». L’exposició està dividida en quatre períodes: els tres primers fan referència a cadascuna de les tres dècades de vida del Centre, mentre que el quart fa referència al present i al futur.
 

Durant l’acte, es van pronunciar dues ponències: «Mathematical Modeling in Developmental Biology», a càrrec d’Angela Stevens, de la Universitat de Münster, i «Patterns in Primes and Dynamics of Nilmanifolds», de Tamar Ziegler, del Technion Israel Institute of Technology.

Vídeo de l'obertura de l'acte i conferència «Mathematical Modeling in Developmental Biology»

Vídeo de la conferència «Patterns in Primes and Dynamics of Nilmanifolds»

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Els experts analitzen la convivència lingüística a la Catalunya del futur

El paper del català en la societat catalana actual i el seu futur en un possible estat independent van ser objecte de debat en la jornada La convivència lingüística a la Catalunya del futur, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en coŀlaboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb motiu del quinzè aniversari de la posada en marxa dels Estudis de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. La jornada, que es va fer el 23 de maig a l’IEC, va ser presentada pel president de l’Institut, Joandomènec Ros, i el rector de la UOC, Josep A. Planell, que van destacar el compromís de les dues institucions en la difusió del català i la promoció de la cultura catalana al món.

En la jornada van participar acadèmics i personalitats de l’àmbit cultural i social que van analitzar, des d’una perspectiva sociolingüística i política, la convivència del català amb altres llengües, com el castellà i les llengües autòctones dels nouvinguts. El sociolingüista alemany, expert en sociolingüística catalana i XXII Premi Internacional Ramon Llull (2012), Georg Kremnitz, va afirmar que el català hauria de ser la llengua oficial en una possible Catalunya independent, però sense menysprear la resta de llengües que conviuen al territori. «En un nou estat és fonamental procurar la comunicació i el respecte entre tots», va explicar Kremnitz, per a qui «Catalunya haurà de demostrar que sap organitzar pacíficament la convivència dels grups que la componen i això és una qüestió important per a formar part d’una Unió Europea integradora».

La conferència sobre les mudes lingüístiques dels joves catalans, de Joan Pujolar, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’IEC, i la taula rodona «Cap a quin model de convivència lingüística volem anar?», en què van participar Josep Soler, Bernat Gasull i Najat El Hachmi, moderada per Vicent Partal, van completar la jornada. La cloenda va ser a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC.

Vídeos de la jornada La convivència lingüística a la Catalunya del futur

Text de la conferència  de Georg Kremnitz

Piula aquesta notícia Facebook mail


La SCHCT posa en marxa quatre itineraris urbans sobre la vinculació de Barcelona a la ciència

A Barcelona hi ha nombrosos espais que, al llarg de la història, han estat clau per al desenvolupament de la ciència no solament a la ciutat, sinó també al país. Amb l’objectiu d’apropar la ciutadania a la cultura científica i a la història de la ciutat, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l’IEC, ha posat en marxa el cicle Itineraris d’història de la ciència, que consisteix en quatre propostes d’itineraris urbans per a entendre, a partir del patrimoni de la ciutat, quina ha estat l’activitat científica en èpoques passades i com això ens pot servir per a entendre on som ara i cap on anem.

Fins ara ja se n’han fet dos, amb un gran èxit d’assistència. El primer, titulat «Sanitat al Raval: una història de més de 500 anys», es va fer el 5 de maig. Laura Valls, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va guiar els participants per diversos racons del Raval, un barri que, des de gairebé l’inici de la història de Barcelona, ha estat destinat a acollir institucions caritatives i sanitàries. Així, es van visitar espais com l’Hospital de Sant Pau, el teatre anatòmic del Reial Coŀlegi de Cirurgia, l’Hospital de Sant Llàtzer o dels Mesells i el Dispensari Central Antituberculós, dissenyat per Josep Lluís Sert.

Miquel Carandell, del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB), va ser l’encarregat del segon itinerari, «Ciència i tecnologia a l’Exposició Universal de 1888», que es va fer el 19 de maig. S’hi van explicar els personatges que van intervenir en l’Exposició Universal del 1888, què s’hi va construir i com es presentava la ciència al públic en aquest certamen, i es podran veure els espais que van acollir l’Exposició, què en queda i què s’ha enderrocat.

Els propers itineraris són: «Històries naturals a Ciutat Vella (Barcelona)», el 2 de juny, i «Històries de ciència a Gràcia», que es farà el 16 de juny.

L’organització dels itineraris es fa amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. L’assistència és gratuïta i oberta a tothom, però les places són limitades i cal inscriure-s’hi prèviament a itinerarischct@gmail.com.

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


La Secció de Filosofia i Ciències Socials visita el Centre d’Estudis Demogràfics

Una representació de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, encapçalada pel president, Josep González-Agàpito, va visitar el 13 de maig la seu del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), de la Universitat Autònoma de Barcelona. La delegació es va reunir amb Anna Cabré, directora del CED i també membre de la Secció, que els va exposar les activitats del centre i els va mostrar detalladament un dels treballs importants que està en curs: el projecte de recerca en demografia històrica, basada en els llibres d’esposalles de la catedral de Barcelona, Five Centuries of Marriages (5CofM), dirigit per Cabré i finançat per l’European Research Council.

El Centre d’Estudis Demogràfics, creat el 1984 per mitjà d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, és un centre de recerca de les estructures i les dinàmiques poblacionals. L’activitat investigadora es concreta en diverses línies de recerca permanents i en treballs específics que provenen d’encàrrecs dels àmbits públic i privat.

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’evolució històrica de la universitat a Catalunya i la seva projecció de futur centren un simposi a l'IEC

Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, va inaugurar el 21 de maig el simposi La universitat de Catalunya, ahir i avui, en què diferents ponents van aprofundir, històricament, en els antecedents i en l’evolució de la universitat, des dels orígens medievals i moderns fins a l’època contemporània. L'objectiu del simposi, organtizat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH), filial de l’IEC, i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), era situar aquesta institució en el centre de la reflexió actual.

La primera ponència va ser a càrrec de Josep M. Figueres, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador del simposi, que va parlar dels estudis sobre la història de la universitat a Catalunya. J. Antoni Iglesias-Fontseca, també de la UAB, es va centrar en l’anàlisi de la universitat medieval i moderna, mentre que Joaquim Prats, de la Universitat de Barcelona (UB), va analitzar la universitat borbònica de Cervera. Josep González-Agàpito, de la UB i president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va parlar de la universitat de Barcelona en els segles XIX i XX, i Albert Ribas, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va reflexionar sobre la universitat durant la Segona República. Finalment, Jaume Claret, de la UOC, va oferir la conferència «“Perturbaciones del orden académico.” La universitat catalana entre el blau i el vermell (1939-1975)», i Enric Argullol, de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar sobre la universitat durant la transició i la democràcia.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* L’IEC i Òmnium lliuren al Parlament el document Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur

* Nicolau Dols i José Enrique Gargallo, nous membres de la Secció Filològica

* L’Institut ingressa a l’ALLEA, la federació europea d’acadèmies de ciències i humanitats

* El 6 de juny, eleccions a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

* L’Acadèmia Catalana de Gastronomia premia la Secció de Filosofia i Ciències Socials

* Es lliuren els premis de la XIX Prova Cangur de Matemàtiques, en la qual van participar vint-i-tres mil alumnes

* L’ús dels termes amb finalitats ideològiques, a debat

* El lingüista Josep Roca-Pons, homenatjat a l’IEC amb motiu del centè aniversari del seu naixement

* L’IEC i el Centre Internacional de Música Antiga Fundació Privada signen un conveni de coŀlaboració

* El Centre de Recerca Matemàtica celebra el trentè aniversari amb un acte acadèmic a l’IEC

* Els experts analitzen la convivència lingüística a la Catalunya del futur

* La SCHCT posa en marxa quatre itineraris urbans sobre la vinculació de Barcelona a la ciència

* La Secció de Filosofia i Ciències Socials visita el Centre d’Estudis Demogràfics

* L’evolució històrica de la universitat a Catalunya i la seva projecció de futur centren un simposi a l'IEC


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal