 El 21 de febrer, la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, va celebrar a l’Institut un acte en memòria d’Anscari Manuel Mundó, membre de la Secció Històrico-Arqueològica que va morir el 25 de desembre de 2012 als vuitanta-nou anys. En l’acte van intervenir Joaquim Garrigosa, president de la Societat, de la qual Mundó era membre, i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
|
En la seva intervenció, Jesús Alturo va destacar que «el doctor Manuel Mundó va ser catedràtic de Paleografia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, però també ho hauria pogut ser d’una bona colla d’altres disciplines que configuren les distintes branques de l’arbre de la ciència. La seva curiositat intel·lectual, malgrat l’especialització en la història de la cultura de l’edat mitjana, no s’aturava davant altres inquietuds. La patrística, la litúrgia, la història del monaquisme, la història de l’Església i de Catalunya també foren temes que gaudiren de la seva atenció». Per a Alturo, «Mundó va ser un erudit fora del que és comú, que coneixia obres i personatges del passat des d’una proximitat i immediatesa tals que, quan en parlava o n’escrivia, ens els feia sentir tangibles i presents. Però també fou un home compromès amb el seu temps i preocupat pel futur. Sempre amatent a l’actualitat, el destí del país i la funció de l’Església el punyien i el preocupaven vivament».
Anscari Manuel Mundó, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des de l’any 1971, era catedràtic de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Format a Montserrat —d’on fou monjo del 1939 al 1967—, Roma i Barcelona, va ser facultatiu de l’Estat a l’Arxiu Reial de Barcelona, director de la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Biblioteca de Catalunya. Va ser nomenat per Pau VI membre del Consell d’Aplicació de la Reforma Litúrgica del Concili Vaticà II.
|
 
|
