Número 173
març 2013

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

El català normatiu fa cent anys

   

 El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana. El 31 de gener de 2013 es va iniciar la commemoració del centenari de la seva publicació amb un acte institucional a l’IEC.


«Hi ha llengua sense necessitat d’escriptura, però sense la plenitud de l’escriptura no hi pot haver plenitud cultural ni plenitud col·lectiva, nacional». Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, va destacar amb aquestes paraules la importància de l’acord ortogràfic que Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans van propiciar fa cent anys i que va ser el primer pas de la codificació de la llengua catalana. Perquè, tal com va indicar el president de l’Institut, Salvador Giner, en la presentació de l’acte, «tota cultura nacional necessita unes normes que regulin l’expressió escrita».

En l’acte, celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, Mila Segarra, membre de la Secció Filològica; Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, i Joan F. Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, van parlar sobre el procés de gestació de les Normes, sobre les dificultats que van haver de superar fins a l’acceptació general als anys trenta i sobre la importància que té el fet que actualment tot l’àmbit cultural de la llengua catalana comparteixi unes mateixes normes d’escriptura.

Mila Sagarra va qualificar les Normes ortogràfiques del 1913 «d’obra moderna», per les solucions triades i perquè canviaven punts importants de l’ortografia corrent aleshores. Se substituïa la y per la i, es decidia escriure per a en lloc de pera i es va recuperar, entre d’altres, la grafia tz per a paraules com normalitzar, que fins aleshores s’escrivia amb s (normalisar). Tot i que el procés de confecció de les Normes va ser «lent i complex» —els debats i les discussions entre els membres de la comissió encarregada de redactar-les van ser constants—, finalment va ser una «obra de consens», ja que tots els membres de l’Institut —llevat d’un— les van subscriure. Per a Sagarra, les Normes van ser «l’èxit de tot un poble», ja que la necessitat de tenir una codificació ortogràfica de la llengua era un requeriment que ja venia de la Renaixença i que la Secció Filològica de l’IEC —creada el 1911— va assumir com un dels seus principals objectius. Tot això explica, segons Sagarra, per què les Normes van ser amplament acceptades, malgrat les dificultats per a gestar-les i aplicar-les. El paper dels mitjans de comunicació i d’obres com El Patufet, de Folch i Torres, que des del primer dia es van posar al costat de les Normes, va fer arribar als infants i al conjunt de la societat el nou codi ortogràfic aprovat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Tot i això, l’oposició a les Normes ortogràfiques va ser important en determinats sectors. Tal com va explicar Josep Massot, aquesta oposició va provocar la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana (1915), que va elaborar una ortografia pròpia, seguida en un principi pels Jocs Florals de Barcelona, que «va tenir poc èxit». L’empenta de les Normes de l’IEC va fer que aquestes fossin cada dia més acceptades, fins que tothom les va adoptar, a partir del 1934.

Joan F. Mira va destacar, en la seva intervenció, que la llengua és «la matèria i l’emblema en què es reconeix una societat», i «marca un espai intern i extern, marca una cultura i necessita una unificació normativa». L’estàndard, per a Mira, és un factor decisiu per a la cohesió de la societat.

En la cloenda de l’acte, Isidor Marí va recordar que dies després de l’aprovació de les Normes, concretament el 31 de gener de 1913, Enric Prat de la Riba publicava a La Veu de Catalunya l’article «Per la llengua catalana», en què afirmava la necessitat de tenir un model de llengua literària per a arribar a la plenitud nacional. Marí va reclamar en el seu parlament que, «com apuntava fa un segle Prat de la Riba, ara ja és urgent la consecució d’un estat que assumeixi, de manera completament inequívoca, la llengua catalana com a llengua nacional i es comprometi del tot a situar el català en termes d’igualtat entre totes les llengües d’Europa i del món».

Al llarg de tot l’any, i en el marc de la commemoració del centenari, se celebraran actes acadèmics i activitats populars i participatives en els diferents territoris de llengua catalana, que es podran seguir i consultar al web del centenari de les Normes ortogràfiques.

 

L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC

Recull de premsa

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* El català normatiu fa cent anys

* Màrius Serra, Vicent Pascual, Ramon Gomis i Jordi Salas-Salvadó, nous membres de l’IEC

* Josep Vallverdú, escriptor i membre de l'IEC, és homenatjat en el seu norantè aniversari

* Es presenta a l’IEC el llibre Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur

* Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu

* Un web recull la documentació dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana des de 1913

* Les característiques i el funcionament de les cèl·lules tumorals centren el discurs de recepció de Ramon Bartrons com a membre de l’IEC

* L’IEC acull un acte en memòria d’Anscari Manuel Mundó

* Vicent Pitarch, reconegut amb el Guardó Extraordinari d’Escola Valenciana

* Josep Amat, Premi d’Honor de la Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica 2013

* Carme Ruscalleda posa en valor la riquesa de la cuina catalana en una conferència a l’IEC

* Representants de la indústria del sector forestal, investigadors i tècnics especialitzats es reuneixen a l’IEC


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa