En la seva intervenció, Teresa Cabré va afirmar que Enric Prat de la Riba va pensar l’IEC com una estructura d’Estat. «Prat de la Riba no va crear una acadèmia per a cada àmbit de coneixement, sinó un Institut que agrupés totes les matèries. I ho va fer per una raó molt simple: es tractava de construir una nació».
La presidenta va recordar que ha plogut molt des d’aleshores i que, després del franquisme, l’IEC s’ha anat modernitzant. Cabré va afirmar que «l’IEC, a diferència d’altres acadèmies, és una entitat única perquè és la que s’ocupa de la llengua, perquè és pluritemàtica i pluridisciplinària i és singular perquè va ser una creació política catalana i els seus membres pertanyen a tots els territoris de parla catalana». Cabré també va defensar la necessitat de les acadèmies per a les llengües que volen sobreviure en un món global i ha esmentat algun dels projectes que l’Institut té en marxa, com ara el repositori digital L’IEC Obert.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va cloure l’acte recordant que el conflicte entre Catalunya i Espanya encara no està resolt i que el camí és el diàleg i la política. I va posar com a exemple d’aquest camí l’anunci que el català serà llengua d’ús (encara no oficial) a la Unió Europea.
La delegada del Govern de Catalunya a Madrid, Ester Capella, va obrir l’acte recordant que «estem en un moment molt transcendent per a la nostra cultura i la nostra llengua, que és fonamental per a la cohesió social». I va afirmar que «hem d’assegurar el present i el futur del català». Capella va honorar totes les dones que han contribuït a la cultura catalana i també totes les activistes que han millorat Catalunya. Finalment, va llegir el poema de Joana Raspall que ha inspirat la campanya de la Diada del 2022.
|
