Per al PALDC s’han seleccionat els mapes més interessants des d’un punt de vista formal i/o lèxic, que van acompanyats d’un comentari lingüístic, en què s’estudien les àrees de cada mot o de cada variant fonètica o morfològica, des d’un angle descriptiu, etimològic, motivacional, evolutiu i geolingüístic. A més, s’indica quins dels mots estudiats són acceptats per la normativa. L’Atles ofereix també un estudi de l’origen de cada mot: llatí, àrab o germànic, si pertany a la tradició de la llengua; manlleus de l’occità, l’aragonès, el castellà, i, en el cas de l’alguerès, del sard o l’italià. Es tracta d’una obra molt ben acollida pel món de la romanística.
Fins ara s’han publicat set volums del PALDC (Institut d’Estudis Catalans, 2007-2019). El darrer volum que ha vist la llum és el setè, que conté mapes comparatius (perdiu enfront de l’occità perdits/perdís i el castellà perdiz), fonètics (caragol/cargol, puça/pulça), morfològics (perdiganes, perdiuetes, perdigalls) i lèxics, dedicats a noms d’oficis (batlle/alcalde), insectes, animals salvatges i ocells (papallona, voliana, palometa; guilla, guineu, rabosa; cadernera, cardina, cardelina, carderola). |
