Número 232
novembre 2018

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Presentació a l’IEC del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona, de Xavier Barral

La presentació de l’obra Els Banys “Àrabs” de Girona, editada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es va fer el 5 de novembre, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut, a càrrec de Francesca Español, presidenta dels Amics de l'Art Romànic, de Joaquim Nadal, de la Universitat de Girona, i de l’autor, Xavier Barral, membre de l’IEC.

Els Banys «Àrabs» de Girona és la primera monografia raonada que es dedica a aquest edifici —la seva història medieval, la restauració moderna, l’arquitectura i l’escultura— i el situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. Rics i pobres es trobaven als banys, per higiene, per plaer i per desig de sociabilitat: era un lloc de llibertat, de conjures i d’amor.

Abans del segle XIX, els banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l’edifici formava part d’un convent de monges caputxines i no se’l distingia des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l’origen a la cultura musulmana.

A l’època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d’esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s’ha conservat el de Girona i s’ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d’un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d’escultura al final del segle XIII.

Aquest edifici singular no era excepcional a l’època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Però l’edifici gironí és excepcional avui tant pel seu estat de conservació com per la documentació que l’acompanya i que demostra, per exemple, que també els jueus es banyaven en dies i hores determinats, en aquest edifici gironí.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Pompeu Fabra, transversal i polièdric

* El Fons Joan Sales s’integra en l’Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d'Estudis Catalans

* Es presenta La formació de la Catalunya moderna (1640-1714), obra pòstuma de la historiadora Eva Serra

* L’Institut d’Estudis Catalans incorpora sis nous membres

* L’IEC i l’IEB col·laboren en un projecte de recerca internacional per a crear el mapa digital de l’Imperi romà

* L’IEC s’adhereix al manifest Alacant pel valencià

* Lluís Cabrera fa una aproximació pluridisciplinària als estudis geològics en el discurs de presentació com a membre de l'IEC

* Biologia i medicina, eixos de la trobada biennal de neurobiòlegs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

* El Corpus des Troubadours, projecte de referència per a la recerca de l’occità medieval

* Es presenta el llibre Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i sud-est, de Vicenç Rosselló

* Escrits dispersos d’història, d’Hilari Raguer, es presenta al monestir de Sant Cugat

* Presentació a l’IEC del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona, de Xavier Barral

* L’IEC acull el Simposi Carles Fages de Climent

* Maria Aurèlia Capmany a l’IEC

* La relació entre ciència i gènere al llarg de la història obre el Cicle de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa