Número 232
novembre 2018

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Pompeu Fabra, transversal i polièdric

Del 14 al 16 de novembre, una trentena de ponents de diverses disciplines van presentar diferents aspectes de la persona, la vida i l’obra de Pompeu Fabra i les van situar en el context polític, social i cultural que li va tocar viure. El Simposi Pompeu Fabra ha estat un dels actes organitzats per l’Institut d’Estudis Catalans en el marc de l’Any Fabra, que commemora els cent cinquanta anys del seu naixement i els cent anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

«Fabra va ser pensament i acció, ciència i divulgació, política i ciència; va tenir interès com a lingüista i gramàtic, però també com a divulgador i educador. Era un home polièdric no només en el seu comportament, sinó també en els seus interessos i en la seva producció i implicació social. Per això, en aquest simposi hem tractat un Fabra transversal». Així va resumir M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, el contingut de les ponències que durant tres dies es van poder seguir a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i en les quals van participar membres de totes les seccions de l’Institut, i altres experts, per analitzar la figura de Fabra.

El Simposi Pompeu Fabra va començar el 14 de novembre amb els parlaments de Laura Borràs, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Joandomènec Ros, president de l’IEC, i M. Teresa Cabré. El president de l’IEC va assenyalar que «no només els lingüistes tenen coses a dir sobre Fabra, també els historiadors, els biòlegs o els enginyers ens permeten conèixer millor Fabra en totes les seves facetes». Cabré va insistir en el fet que Fabra sempre es va relacionar amb diferents disciplines, tant per a realitzar la seva obra de codificació de la llengua com per a difondre aquesta llengua a una gran majoria de parlants. Per la seva banda, la consellera Borràs va valorar aquesta mirada de Fabra «des de casa seva», però buscant la contextualització més enllà de la seva tasca com a lingüista. La consellera va remarcar que «ens convé molt reflexionar sobre la figura d’una persona tan important per a la nostra vida des d’una dimensió tan simbòlica i articuladora de la nostra nacionalitat com és la llengua».

 

Anàlisi multidisciplinària

Després de la inauguració, Jordi Casassas, historiador i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va oferir la conferència «Pompeu Fabra i la vida pública catalana». La primera jornada va acabar amb quatre intervencions sobre el context de Pompeu Fabra, a càrrec d’Albert Balcells i Enric Pujol, historiadors i membres de la Secció Històrico-Arqueològica, i de Jaume Guillamet i Josep M. Casasús, periodistes i membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

El dijous 15 de novembre, Xavier Lamuela, de la Universitat de Girona, va parlar del Fabra filòleg i gramàtic amb la conferència «Fabra entre el pensament jeràrquic i el pensament funcional».

La sessió va continuar amb quatre blocs temàtics: la ideologia política i lingüística de Fabra, amb les intervencions de Joan Martí i Castell, Joan Argenter i Josep M. Nadal, membres de la Secció Filològica de l’IEC; la continuïtat de Pompeu Fabra en la normativa actual, amb Gemma Rigau, Vicent Pitarch i Albert Jané, de la Secció Filològica, i amb el gramàtic i escriptor Josep Ruaix; la difusió i recepció de l’obra de Fabra en els diferents territoris de llengua catalana, a càrrec de Ramon Sistach, Francesc Ballone, Joan Miralles, Joan Peytaví i Antoni Ferrando, de la Secció Filològica, i el compromís de Pompeu Fabra amb l’IEC, amb les intervencions de Jordi Mir, Joaquim Rafel i Mila Segarra, de la Secció Filològica.

L’última jornada, el divendres 16 de novembre, va estar dedicada a analitzar la figura de Fabra més enllà de la gramàtica. Hi van intervenir Guillermo Lusa, de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la conferència «Pompeu Fabra, estudiant i professor d’enginyeria»; Joan Vallès, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, va parlar de Fabra i la terminologia biològica; Josep González-Agàpito, pedagog i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, de la faceta de polític de l’educació, i Ramon Pinyol, de la Secció Històrico-Arqueològica, va oferir la ponència «Cambó, Estelrich i López Llausàs i l’elaboració del DGLC».

El Simposi es va tancar amb la conferència «Què ens queda per saber i per estudiar de Pompeu Fabra?», a càrrec de Jordi Ginebra, que és el comissari de l’Any Pompeu Fabra.

En la cloenda, la directora general de Política lingüística, Ester Franquesa, va anunciar que la commemoració de l’Any Fabra finalitzarà el 17 de desembre amb un acte al Teatre Nacional de Catalunya.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Pompeu Fabra, transversal i polièdric

* El Fons Joan Sales s’integra en l’Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d'Estudis Catalans

* Es presenta La formació de la Catalunya moderna (1640-1714), obra pòstuma de la historiadora Eva Serra

* L’Institut d’Estudis Catalans incorpora sis nous membres

* L’IEC i l’IEB col·laboren en un projecte de recerca internacional per a crear el mapa digital de l’Imperi romà

* L’IEC s’adhereix al manifest Alacant pel valencià

* Lluís Cabrera fa una aproximació pluridisciplinària als estudis geològics en el discurs de presentació com a membre de l'IEC

* Biologia i medicina, eixos de la trobada biennal de neurobiòlegs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

* El Corpus des Troubadours, projecte de referència per a la recerca de l’occità medieval

* Es presenta el llibre Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i sud-est, de Vicenç Rosselló

* Escrits dispersos d’història, d’Hilari Raguer, es presenta al monestir de Sant Cugat

* Presentació a l’IEC del llibre Els Banys “Àrabs” de Girona, de Xavier Barral

* L’IEC acull el Simposi Carles Fages de Climent

* Maria Aurèlia Capmany a l’IEC

* La relació entre ciència i gènere al llarg de la història obre el Cicle de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa