La redacció de la Gramàtica va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’Ortografia de la llengua catalana, sobretot en ocasió del primer centenari de lesNormes ortogràfiques de l’IEC, l’any 2013.
Entre les raons fonamentals per a elaborar una nova Ortografia, hi ha la dispersió de materials que formen la normativa vigent. D’aquesta manera, s’han aplegat en un sol tractat l’ortografia fundacional, les rectificacions que va fer-hi el mateix Fabra, els retocs introduïts després de Fabra, i la legislació ortogràfica de la Secció Filològica d’ençà del 1984.
Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana són els següents:
- És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical:en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg,otorrinolaringòleg).
- Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, art no figuratiu esdevé art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.
- Compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica. En compostos i prefixats cultes en què el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi)cardioespasme (espasme) o electroestàtic (estàtic); però s’escriu microscòpic, termòstat,atmosfera...
- Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, o ingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossaramb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.
- Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu l’accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon,pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu-siau, marededeu, rodamono a contrapel.
- Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical,helicoidal o trapezoidal.
A banda d’aquests canvis, en el text s’han inclòs mots que han entrat recentment alDIEC, com aiatol·là, blog o cànnabis, o que se n’ha modificat la grafia, com nietzscheà(abans nietzschià) o séquia (abans sèquia). En l’exemplificació, també s’han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Talteüll, la Salzadella, Binibèquer) i alguns mots i expressions de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas d’alguns mots patrimonials com cotó-en-pèl o menysestimar, d’alguns manlleus d’ús freqüent com fitnes, gòspel, gruyère, off the record, o sushi, i d’alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
Arran del debat que la proposta d'Ortografia va suscitar a la Xarxa i als mitjans de comunicació, la Secció Filològica va publicar una nota al web de l'IEC per contribuir a aclarir alguns aspectes. La nota es pot consultar aquí. |
